Resultats de la cerca
Es mostren 786 resultats
cagamuja
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les euforbiàcies, del grup de les lleteroles, de tija fistulosa, robusta, erecta, de 50 a 100 cm d’alçada, de fulles lanceolades, oposades, enteres, d’inflorescències agrupades en umbel·la i de fruits en càpsula molt grossa, tricarpel·lar i llisa.
Es fa en terrenys incultes, en camps no lluny de llocs habitats
milfulles
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d’alçada, de fulles molt dividides i de capítols blancs aplegats en inflorescències corimboses.
Creix en pastures i altres hàbitats oberts Oficinal, té propietats vulneràries, hemostàtiques, tòniques, etc
Vegas del Genil
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, al S de la capital provincial, drenat pel Genil.
El nucli és Purchil La població del terme viu en hàbitats disseminats Agricultura de regadiu
cala Lledó
Cala
Cala de la costa oriental de sa Dragonera (Mallorca), que fa la funció de port de l’illa.
És un dels llocs habitats i conreats Hi ha restes de poblament de la cultura talaiòtica
asprella
Asprella (Chara vulgaris)
BioImages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Nom amb què són conegudes diverses espècies d’algues del gènere cara, algues verdes d’aigua dolça calcària i estagnant (Chara vulgaris, Ch. fragilis, Ch. hispida, etc.), o d’aigua salabrosa (Ch. canescens), de tacte aspre i mala olor, trencadisses a causa de llur membrana molt calcificada.
Entre altres hàbitats, envaeixen els camps d’arròs, dels quals hom les foragita practicant l’eixugó
Portas
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, situat als monts Xesteiras i delimitat al N per l’Umia.
La capital del terme és Currás La població viu de l’agricultura i la ramaderia, majoritàriament en hàbitats dispersos
O Páramo
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat a l’E del riu Miño i delimitat al N pel Neira, un dels seus afluents.
La població viu en hàbitats dispersos El nucli, poc habitat, és Trebolle L’economia és principalment agrícola i ramadera Indústries alimentàries
estafilínids
Entomologia
Família de coleòpters caracteritzats pel fet de tenir els èlitres molt reduïts, que deixen al descobert una gran part de l’abdomen, i el cos de forma allargada.
Comprèn unes 20000 espècies incloses en nombrosos gèneres que habiten en tot tipus d’hàbitats i latituds Són comuns als Països Catalans
La paradoxa de les invasions en ocells
Un europeu que visiti Nova Zelanda es trobarà com a casa sentint el cant familiar del gran nombre d’espècies europees que els anglesos van introduir amb èxit a les illes des de mitjan segle XIX, com el tord Turdus philomelos , a la foto, la merla Turdus merula i el pinsà Fringila coelebs Daniel Sol La preocupació creixent per l’impacte que les espècies invasores causen sobre la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes ha generat un interès cada vegada més gran per a entendre els mecanismes que regeixen les invasions Gran part d’aquest interès s’ha centrat a resoldre l’anomenada "…
pimpinella morada
Pimpinella morada
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell carnós, més o menys aplanat, de 4 a 12 cm d’ample, de color morat o violat brunenc, amb làmines escotades i de cama de color més clar que el capell.
La carn és violàcia i fa una lleugera olor d’anís És comuna en boscs i altres hàbitats És un bolet molt gustós