Resultats de la cerca

Després d’estudiar a la seva ciutat natal i a Leipzig, anà a Weimar, on fou alumne de F Liszt entre el 1849 i el 1852 Més endavant estudià composició amb Moritz Hauptmann La seva carrera com a professor i director en diverses institucions orquestrals i corals de Leipzig culminà amb el seu nomenament com a professor de composició del conservatori de la ciutat Les seves obres pertanyen a la majoria de gèneres instrumentals i vocals del seu temps excepte l’òpera i mostren un gran domini de les tècniques contrapuntístiques més exigents Escriví diversos tractats sobre la música…

Fill d’un rabí, estudià música primer amb V Lachner i posteriorment amb M Hauptmann i J Rietz al Conservatori de Leipzig 1855-58 Fou director musical de Saarbrücken 1859 i de l’Òpera de Rotterdam 1861-64, i mestre de capella de la cort a Karlsruhe 1864-72 i de Munic 1872-90 A partir del 1894 fou nomenat director general de música d’aquesta darrera ciutat Amic de R Schumann i J Brahms, esdevingué un gran admirador de la música de R Wagner Dirigí la primera representació de la Tetralogia a Munic, el 1878, i l’estrena absoluta de Parsifal , a Bayreuth, el 1882 Malgrat els problemes…

Es formà a Copenhaguen amb AP Berggreen, i a Leipzig amb M Hauptmann Mantingué contactes amb una societat coral de Copenhaguen, i llevat d’un breu període a Sorø, on fou director del teatre i organista, visqué sempre a la capital danesa Dins del seu corpus compositiu són prou conegudes les cançons -n’escriví unes 300- i, en part, les composicions cambrístiques, d’una estètica conservadora per al seu temps pel fet de mantenir-se fidel a la de N Gade S’interessà per la composició escènica, i és aquí on s’ha d’esmentar la seva important òpera Drot og marsk 'Rei i mariscal',…

De molt petit començà a compondre, i tingué Moritz Hauptmann, EF Richter i Friedrich Lachner com a professors de teoria i composició Estudià piano amb Louis Plaidy i Carl Reinecke Del 1877 al 1925 visqué a Amsterdam, on fou professor de piano a l’Escola de Música Entre el 1912 i el 1924, quan el centre ja havia esdevingut conservatori, en fou el director A més dels concerts com a solista, cal destacar la seva tasca com a pianista acompanyant entre d’altres, actuà amb Pau Casals, el qual el considerava un compositor extraordinari Amb els seus fills Julius, violinista, i Engelbert…

Estudià composició a Pest amb M Mosonyi i ben aviat començà a publicar les seves pròpies obres El 1865 es perfeccionà a Leipzig amb M Hauptmann, i l’any següent amb P Cornelius a Munic, ciutat on conegué R Wagner i H von Bülow més tard fou amic de F Liszt Participà en la fundació de la Societat Wagneriana de Pest el 1872, que després dirigí, i també organitzà la segona estada de Wagner a Hongria Fou director de l’Escola d’Art Dramàtic a partir del 1881 i posteriorment succeí a Liszt al capdavant de l’Acadèmia de Música de Budapest 1887-1919, on donà acollida a compositors com B…

Treballà a Berlín amb BBrecht al Max Reinhardt Theater 1924 Contrari a la ideologia nazi, s’exilià 1938 a Suïssa i als EUA, on s’establí en una granja Retornà a Suïssa després de la guerra Els seus drames es caracteritzen per una mescla reeixida de somnis plens de lirisme, sàtira i situacions còmiques Les seves darreres obres, però, es polaritzen al voltant del tema de la llibertat i dels problemes actuals Cal destacar Der fröhliche Weinberg ‘La vinya joiosa’, 1926, Der Hauptmann von Köpenick ‘El comandant de Köpenick’, 1931, Des Teufels General ‘El general del diable’, 1946, Das…

Fill d’ Eduard Bertan i Rubio , metge Collaborà a La Vanguardia i El Día Gráfico , entre d’altres Impulsà la creació a Barcelona un Museu del Teatre i de la Música, del qual fou conservador  Bona part de la seva obra està relacionada amb els estudis sobre espectacles musicals, amb llibres com Los maestros cantores de Nuremberg 1905, La dansa en el teatre 1908, Entre el telar y el foso 1910, La tonadilla y la danza 1915 i El Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1837-1930 1931 Com a dramaturg va escriure diverses novelles i peces teatrals en castellà, com ara El rey 1903 També publicà, en català…

Fundà amb VI Nemirovič-Dančenko el Teatre Artístic de Moscou, on posà en pràctica les seves concepcions dramàtiques Cada peça era llegida i discutida per tots i cada escena era curosament preparada, i els assaigs es convertien en veritables classes d’art dramàtic L’obra, per a ell, és un conjunt orgànic format per la voluntat estructuradora del director i res no resta deslligat L’actor ha d’evitar tota afectació no motivada La lluita contra el divisme i l’educació dels actors i del públic són altres elements del seu sistema Amb la representació 1898 d' El tsar F'odor de Tolstoj inicià una…

Autodidacte, es guanyà la vida en oficis diversos fins a aconseguir la fundació del Thêatre Libre 1877-94 a París, des d’on fou iniciada la revolució de la direcció escènica moderna El 1897 en creà la continuació, el Théâtre Antoine, i el 1906 fou nomenat director de l’Odéon Les seves teories sobre actuació, dicció i escenografia s’inspiren en el naturalisme de Zola Donà a conèixer autors com Ibsen, Strindberg, Bjørnson, Hauptmann, etc Incorporat al cinema el 1914 com a realitzador i crític, hi aplicà les mateixes idees, avançant-se a moviments com ara el neorealisme italià Com a…

Republicà i de formació universitària, donà suport des de La Publicidad a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d’ El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, entre d’altres— Assidu dels Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del segle XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple…