Resultats de la cerca
Es mostren 626 resultats
herbícola
Ecologia
Dit dels organismes que habiten sobre les herbes o entre les herbes.
agricultura de conservació
Agronomia
Sistema de conreu que es caracteritza per mantenir, de forma permanent o semipermanent, una capa de matèria orgànica en la superfície del sòl formada bàsicament de restes de conreu.
Aquesta capa de matèria orgànica constitueix una font d’alimentació per a la biota del sòl i una reserva de nutrients per als conreus L’activitat dels microorganismes afavoreix l’estructuració del sòl i la disponibilitat d’aigua i d’elements minerals per als vegetals que hi creixen La presència d’una capa de matèria orgànica redueix la pèrdua d’aigua del sòl, el protegeix de la possible erosió hídrica o eòlica al mateix temps que disminueix la germinació de males herbes, tot i que sovint el control d’aquestes herbes no és fàcil L’agricultura de conservació també…
perenne
Botànica
Dit de la planta que viu tres o més anys.
Són plantes perennes els arbres, els arbusts, les mates, les lianes i moltes herbes
nepentàcies
Botànica
Família de ranals que consta d’un sol gènere (Nepenthes) i d’unes 60 espècies, pròpies de Malàisia i de Madagascar.
Són arbusts o herbes dioiques, amb fulles terminades en ascidis, destinats a capturar insectes
erm | erma
Geobotànica
Dit del lloc àrid i amb vegetació esclarissada.
És aplicat especialment a les terres mediterrànies cobertes de gramínies xerofítiques i herbes anuals
antropocor | antropocora
Botànica
Dit de les plantes disseminades, sovint de manera inconscient, per l’home.
Les males herbes dels camps i de la vegetació ruderal solen ésser plantes antropocores