Resultats de la cerca
Es mostren 289 resultats
búfag
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
de la família dels estúrnids, d’uns 20 cm, amb el plomatge fosc i poc vistós.
Té els dits armats amb ungles fortes, amb les quals s’arrapa als grans herbívors de la sabana africana búfals, antílops, etc i també a bous domèstics i camells, puix que s’alimenta dels insectes i àcars que parasiten aquests animals
prosauròpodes
Paleontologia
Clade primitiu de dinosaures saurisquis sauropodomorfs.
Aquests herbívors foren comuns des del final del Triàsic fins al Juràssic inferior d’Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia Tenien el crani proporcionalment petit, el coll allargat i les extremitats anteriors una mica més curtes que les posteriors Els cranis estaven delicadament construïts, amb dents sense facetes d’oclusió
morruda
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que ateny 45 cm de llargada.
D’aspecte molt semblant al sard, té la boca més aguda i protràctil i 10-12 bandes transversals negres, molt marcades Les aletes dorsal, anal i caudal tenen vores de color negre Habita a les costes rocalloses, sobre fons sorrencs, a poca profunditat, i és d’hàbits herbívors És freqüent a la Mediterrània
cel·lulasa
Bioquímica
Enzim que provoca específicament la hidròlisi dels enllaços β-1,4-glucosídics de la cel·lulosa.
És d’origen bacterià i fúngic, bé que hom el troba també en el suc hepaticopancreàtic del cargol bover Helix pomatia Els herbívors degraden i digereixen la cellulosa per mitjà d’aquest enzim de llurs bacteris intestinals, gràcies als quals la cellulosa té una importància cabdal en la nutrició d’aquests animals
hipopotàmids

Hipopòtam
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Família de mamífers del subodre dels suïformes que comprèn dos únics gèneres, Hippopotamus i Choeropsis, amb una sola espècie cadascun.
Tenen el cos massís, les extremitats curtes, gruixudes i tetradàctiles, la cua curta, comprimida lateralment, i el cap massís amb el musell ample La pell arriba a atènyer 5 cm de gruix, i els orificis nasals, els llavis i les orelles són proveïts de cerres rígides Són herbívors i les dents incisives i canines tenen creixement continu
hiracoïdeus
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris que comprèn un nombre reduït d’espècies, semblants per llur mida al conill i per l’aspecte al cobai.
Tenen el cos massís, el cap poc separat del cos i les orelles curtes No tenen cua, les potes són curtes i acabades en dits i la dentadura mancada de canines i amb una incisiva, quatre premolars i tres molars a cada hemimandíbula Són herbívors Són afins als perissodàctils i als proboscidis Inclou la família dels procàvids, que habiten a Àfrica i Àsia
ullal
Anatomia animal
Tipus de dent que es presenta en la dentadura heterodont dels mamífers i que es caracteritza per la seva forma cònica, amb la corona acabada en una punxa, i pel fet de tenir una sola arrel.
Collocats entre les dents incisives i les premolars en nombre d’un o cap per hemimandíbula, serveixen per a esqueixar els aliments i, en determinats mamífers de presa, són utilitzats com a arma d’atac perquè són molt desenvolupats Així succeeix en els carnívors En altres, tenen un paper de defensa Molt desenvolupats en els carnívors, hom els anomena també dents canines o claus Els mamífers herbívors no en tenen o els tenen molt reduïts
cicle del fòsfor

Cicle del fòsfor
© Josep Lluís Ferrer
Biologia
Cicle biogeoquímic que descriu el moviment d’aquest element a través de la litosfera, la hidrosfera i la biosfera.
Les plantes dissolen formes ionitzades de fòsfor que han estat rentades de les roques i immobilitzades en el sòl, i les incorporen El pas d’aquest element pels herbívors i els carnívors és molt ràpid, i retorna al sòl per l’acció de microorganismes A diferència d’altres elements com el nitrogen, el seu pas per la litosfera i la hidrosfera és molt lent, i no es troba en quantitats significatives a l’atmosfera
ornitisquis
Paleontologia
Ordre de rèptils del grup dels dinosaures que són fòssils i tenien el pubis cap avall i enrere, paral·lel a l’isqui.
Actualment és definit com un dels dos clades principals en què es divideixen els dinosaures La seva distribució cosmopolita abraça des del final del Triàsic fins al Cretaci terminal Aquests herbívors comprenien una varietat de grans clades de dinosaures, com ara els Thyreophora quadrúpedes cuirassats com els estegosaures i els anquilosaures, els Ornithopoda hipsilofodòntids, iguanodòntids i hadrosaures, els Pachycephalosauria bípedes amb la part superior del crani augmentada en grossor i en forma de cúpula i els Ceratopsia que inclou els dinosaures amb banyes
mona vermella

Mona vermella
© Xevi Varela
Zoologia
Primat de l’infraordre dels catarrins, de la família dels cercopitècids, d’uns 80 cm de longitud i 80 cm de cua, cos esvelt i elegant, extremitats molt llargues, les posteriors més que les anteriors, i amb els dits de les mans reunits en la base per una membrana.
El pelatge del dors és vermell, i el del ventre és blanquinós a la boca hi ha bosses cutànies té callositats i tuberositats isquiàtiques normalment desenvolupades, cara allargada i musell apuntat Són diürns, preferentment herbívors i gregaris, amb grups comandats per mascles vells Habiten als límits de la selva i de les sabanes L’àrea de distribució va des del sud de Mauritània i el Senegal fins al Sudan, i hom en troba en una gran part de l’Àfrica oriental