Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
Miquel de Salbà i de Vallgornera
Història
Diplomàtic.
Regent de la tresoreria de la generalitat Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya i regent de la tresoreria reial Miquel de Salbà i de Vallgornera , que havia estat un íntim collaborador del lloctinent general de Catalunya Joan Josep d’Àustria 1653-56 El 1659 fou comissionat amb el jurista Josep Romeu i Ferrer per fixar els límits fronterers establerts pel tractat dels Pirineus i el 1660 es reuní a Llívia amb Giacinto Serroni, bisbe d’Aurenja i delegat francès, i aconseguí de conservar per al Principat l’enclavament de Llívia Posteriorment fou nomenat lloctinent general de Mallorca 1663-…
Banca Mas Sardà
Entitat bancària constituïda a Barcelona el 1844 per Antoni Vilalta sota el nom de Casa Vilalta i Mas i dedicada inicialment al bescanvi de monedes.
Heretada el 1854 pel seu nebot Francesc Mas Sardà, el 1876 era ja coneguda per FMas Sardà e hijos el 1950 prengué la denominació actual Des dels seus inicis participà en la promoció d’algunes importants empreses de Barcelona Aguas de Barcelona, Bancotrans, Motor Ibérica, Saba, etc, fet que la decantà a desenvolupar el mercat de valors i a especialitzar-se en el mercat de valors mobiliaris El 1969 abandonà el caràcter familiar i incorporà nous accionistes, estratègia que li reportà una progressió espectacular el 1982 disposava de 43 000 milions de pessetes de recursos propis El…
Casimir III de Polònia
Història
Rei de Polònia (1333-70), fill de Ladislau I.
Posà fi a les guerres contra l’orde teutònic i contra Joan de Bohèmia, que aspirava a la corona polonesa pel tractat de Višegrad reconegué a Joan de Bohèmia la sobirania sobre Silèsia 1335 i aquest acceptà com a successor de Polònia el nebot de Casimir, Lluís 1339, fill de Carles d’Hongria pel tractat de Kalisz 1343 renuncià a favor de l’orde teutònic a Pomerània, Chełmno Kulm i el districte de Michajlov, i obtingué el reconeixement de la possessió de Cuiàvia, heretada, i ocupada el 1364 Ocupà Galítzia i Volyń 1349 i entrà en guerra amb Lituània acabada la lluita 1352, restà en…
Argòlida
Divisió administrativa
Nomós
del Peloponès, Grècia.
Correspon aproximadament a l’antiga regió històrica situada a la part oriental del Peloponès Habitada primer pels pelasgs, fou ocupada pels aqueus vers la meitat del segon millenni aC Micenes i Corint foren les seves ciutats més importants civilització micènica Amb la conquesta dels doris al s XII, l’Argòlida fou dividida en petites entitats independents, entre les quals sobresortí Argos Les ciutats de l’Argòlida prengueren part en les lluites d’Atenes i Esparta i llur territori fou conquerit per aquesta L’Argòlida formà part de la Lliga Aquea i fou sotmesa pels romans el 146 aC En aquesta…
genitiu
Lingüística i sociolingüística
Cas de les llengües indoeuropees que, bàsicament, determina el substantiu (al: «das Haus des Mannes», ‘la casa de l’home’; angl: «John’s hat», ‘el barret d’en Joan’; llat: «domus patris», ‘la casa del pare’).
En llatí hom estableix entre el genitiu i el terme determinat una relació gramatical no especificada, que pot cobrir totes les significacions dels altres casos i que hom detalla valent-se de la semàntica del context partitiva, possessiva, etc Per a Benveniste, el genitiu és el resultat de transposar un sintagma verbal relació nom-verb o verb-nom a sintagma nominal relació nom-nom així hom explica l’ambigüitat dels genititus “objectiu” patientia doloris i “subjectiu” patientia animi Les llengües romàniques no heretaren aquest cas, que ja al s I hom començava a substituir per les…
Caupena
Llinatge d’origen català, que tingué la senyoria dels darrers reductes de la dominació catalana a Grècia: l’illa d’Egina i Piada, a l’Argòlida.
Antoni I de Caupena —fill d' Aliot de Caupena , coper del rei de Sicília Martí el Jove— esdevingué senyor d’Egina i de Piada ~1402-1418 probablement pel seu suposat matrimoni amb la filla i hereva de Joan Frederic d’Aragó El succeí en la senyoria d’Egina el seu fill Aliot de Caupena 1418-40, i a aquest, un fill illegítim, Antoni II de Caupena 1440-51, que es casà amb una filla adoptiva del duc d’Atenes, Antoni I Acciaiuoli En morir sense fills 1451, la senyoria d’Egina passà a Venècia La senyoria de Piada fou heretada per l’oncle d’Antoni II de Caupena, Arnau Guillem de Caupena…
Ponç de Perellós
Història
Fill de Francesc de Perellós.
El seu germà Ramon li donà el lloc de Montner en penyora per la llegítima paterna 1378 posseí l’alqueria Blanca a Bunyola Mallorca Occidental, heretada d’Arnau de Puigdorfila Majordom de Joan I, fou enviat a França, on havia passat ja molt de temps 1391 Adquirí de la reina, essent infanta, les rendes sobre la peixateria de Perpinyà 1381 Fou tutor de les filles del seu oncle Ramon de Perellós 1393 i el rei li vengué la jurisdicció de Glorianes, Rigardà, etc Com a camarlenc de la reina Violant, s’ocupà dels afers d’ella a Daroca i a Calataiud 1398 Ella li vengué els llocs de Llauró…
H. Robert Horvitz
Biologia
Científic nord-americà.
Estudià biologia a la Universitat de Harvard, on es doctorà l’any 1974, i el 1978 s’incorporà al Laboratori de Biologia del Massachusetts Institute of Technology MIT, on desenvolupa la seva tasca científica Horvitz ha emprat tècniques de genètica, biologia molecular, bioquímica, electrofisiologia, farmacologia i microcirurgia per a esbrinar de quina manera els gens controlen el desenvolupament dels diversos òrgans i sistemes de l’organisme, i especialment del sistema nerviós Utilitzant com a model el nematode Caenorhabditis elegans , ha investigat la presència d’una programació…
dinastia merovíngia
Història
Primer llinatge dels reis francs, anomenat també primera raça, que regnà durant tres segles.
Sembla provenir d’un cap dels francs salis, de nom Clodió, derrotat pels romans el 446 i mort vers l’any següent El degué succeir un fill o parent acostat seu, anomenat Meroveu, que donà nom a la dinastia Succeït pel seu fill Khilderic, i aquest, al seu torn, pel seu fill Clodoveu, el rei més important d’aquest llinatge, que es convertí al catolicisme 496, estengué notablement el seu regne a expenses dels visigots i unificà sota el seu domini diversos territoris francs A la seva mort 511 els seus fills es repartiren els estats paterns La història d’aquesta dinastia és plena de lluites i…
Gabriel de Llupià i de Saragossa
Història
Fill gran de Lluís de Llupià i Xanxo i de Violant de Saragossa.
El 1575 servia a Itàlia, en la flota de Joan d’Àustria, i prengué, el 1580, el comandament de la galera “Lupiana”, heretada del seu besoncle Tomàs de Llupià Prengué una part brillant en les guerres de Felip II de Castella contra Portugal i França El 1589, nomenat procurador reial de Rosselló i Cerdanya, cedí la seva galera a la corona El 1606, Felip III de Castella li conferí la senyoria de Conat Conflent i diverses rendes a Prats de Molló i a Perpinyà En conflicte amb el bisbe d’Elna, Francesc Robuster, a propòsit de les immunitats eclesiàstiques, fou excomunicat per aquest el…