Resultats de la cerca

Professor a la Universidad Iberoamericana de Mèxic, on fou professor, es doctorà a la Universitat de Maryland EUA Fou editor literari del Fondo de Cultura Económica Debutà el 1995 amb la novella La muerte de un instalador , guardonada amb el premi de Primera Novela Joaquín Mortiz, i que ha estat considerada una de les novelles mexicanes més importants del segle XX Seguiren Virtudes capitales 1998, El cementerio de sillas , 2002, el volum de narracions Hipotermia 2006, Vidas perpendiculares 2008 i Decencia  2011 L’any 2013 obtingué el premi Herralde de novella amb Muerte súbita…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Septiembre GHerralde, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ GHerralde, Romà Gubern FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall blanc i negre i Eastmancolor, normal MUNTATGE Emili Rodríguez Osés SO Josep Nogueira directe, Jordi Sangenís d’estudi INTERPRETACIÓ Pilar Franco, Alfredo Mayo ESTRENA Madrid, 02111977, Barcelona, 09111977 Sinopsi Anàlisi de la personalitat de Francisco Franco a partir del text i el film Raza escrit per ell amb el pseudònim de Jaime de Andrade i també amb les declaracions de la seva germana Pilar i l’actor Alfredo Mayo, el seu alter ego en el film Producció Després d…

Vida A set anys començà a actuar sobre els escenaris a la seva ciutat, afició que el portà a graduar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona en cursos d’interpretació i dansa El 1976 fundà el Teatre Metropolità de Barcelona TMB al costat de Iago Pericot, una plataforma de teatre experimental que funcionà fins el 1984 Molt aviat destacà en papers televisius i amb la peça L’àliga de dos caps , muntada al Centre Dramàtic de Barcelona, el mateix any en què debutà en el cinema amb La ràdio folla 1985, Francesc Bellmunt, premi de Cinematografia de la Generalitat 1986 al millor actor També rebé…

Net de l’escriptor Gonzalo Torrente Ballester i fill del pintor Juan Giralt, estudià filosofia a la Universidad Autónoma de Madrid El seu primer llibre fou un reculle de contes, Entiéndame 1995, i ja amb el segon, París 1999, aconseguí el premi Herralde Posteriorment publicà la novella curta Nada sucede solo 1999, premi Modest Furest i Roca, la novella Los seres felices 2005 i Tiempo de vida 2010, assaig sobre la relació amb el seu pare que l’any següent li valgué el Premio Nacional de Narrativa Collaborador del suplement cultural Babelia del diari El País , el 2011 publicà El…

Llicenciat en periodisme per la Universidad Complutense de Madrid, es donà a conèixer el 1998 com a finalista del premi Herralde per A bordo del naufragio Visqué tres anys al Japó i, en tornar a Espanya, a més de collaborar amb mitjans periodístics com El Mundo , Público o Qué Leer , publicà novelles de caràcter realista i rerefons social Trenes hacia Tokio 2006, El talento de los demás 2007, Tatami 2008, El estatus 2009 i Ejército enemigo 2011 Escollit el 2010 per la revista Granta com un dels millors vint-i-dos narradors joves de les lletres hispanoamericanes, és un dels…

Llicenciada en filosofia i lletres 1970 Fou professora d'ensenyament secundari, model i actriu de teatre El seu primer relat,  El Sur  , d'inspiració autobiogràfica, fou la base de la pellícula homònima dirigida per l'aleshores company seu Victor Erice, estrenada el 1982 i que esdevingué un dels títols clàssics del cinema espanyol, però no fou publicada fins el 1985, juntament amb una altra narració, Bene 1985 Posteriorment publicà, en un registre entre enigmàtic i tràgic,  El silencio de las sirenas 1985, premis Herralde i Diario 16, La lógica del vampiro 1990, Las mujeres de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Samba Pepón Coromina, Barcelona, Impala Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1966 de Joan Marsé GUIÓ GHerralde, JMarsé, Ramón de España FOTOGRAFIA Fernando Arribas Fujicolor i panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Tona Coromina MUNTATGE Anastasi Rinos MÚSICA Josep Maria Bardagí INTERPRETACIÓ Maribel Martín Teresa, Ángel Alcázar Manolo, Patricia Adriani Maruja, Cristina Marsillach Hortensia, Guillem Montesinos Bernardo, Juanjo Puigcorbé Luis, Josep Minguell Alberto Bori, Alfred Lucchetti Dr Salarich, Àngel Jové Paco, Marta Molins, José María Cervino, Mónica…

Residí al Salvador i a França, on treballà en els oficis més diversos per poder sobreviure de cambrer i vigilant nocturn, de veremador i estibador al port El 1998 fou l’any de la seva revelació a partir que la novella Los detectives salvajes 1998 guanyés el premi Herralde i, després de la publicació, el Rómulo Gallegos, un dels grans premis de reconeixement de la literatura a l’Amèrica Llatina Amb anterioritat havia publicat La pista de hielo 1993 i Llamadas telefónicas 1997 De la seva obra posterior destaquen les novelles Nocturno de Chile 2000, El gaucho insufrible 2003 i 2666…

Interessat per les tècniques del conte i de la faula, ha inscrit tant els seus guions — Furtivos, Las largas vacaciones del 36, Las truchas— com els seus films — Habla mudita 1973, Camada negra 1977 Sonámbulos 1978, El corazón del bosque 1979, Maravillas 1980, Demonios en el jardín 1982, La noche más hermosa 1984, La mitad del cielo 1986, etc— en un univers mític i suggeridor Dirigí per a la televisió El Quijote 1991 i el 1992 estrenà el seu drama Morirás de otra cosa Després de sis anys d’absència del cinema, dirigí El rey del río 1994, Cosas que dejé en La Habana 1997, Visionarios 2001, El…

Autor d’una obra profundament intellectual, presentada quasi sempre amb humor i ironia Ha escrit poesia, experimental i avantguardista Protocolos 1973, Variaciones 1977 i Hacia una constitución poética del año en curso 1980, que aplegà a Protocolos, 1973-2003 2004, i narrativa, més intimista El parecido 1979, El héroe de las mansardas de Mansard 1983, premi Herralde, Los delitos insignificantes 1986, El metro de platino iridiado 1990, premi de la Crítica, Donde las mujeres Premio Nacional de narrativa 1997, La cuadratura del círculo 1999, El cielo raso 2001, Una ventana al norte…