Resultats de la cerca

El nombre de cicles per segon o Hertz és la unitat de mesura de la freqüència del so

El cicle per segon és emprat com a unitat de freqüència, així com els seus múltiples, bé que actualment hom en sol dir hertz

Fou professor a la Universitat de Dresden El 1888 investigà l’efecte fotoelèctric descobert per H Hertz el 1887 i descobrí l’efecte que duu el seu nom És autor de Die Lichtelektrizität 1914

Sovint la variable independent és el temps, i la freqüència és aleshores el nombre de períodes o cicles en la unitat de temps El símbol és f o v La unitat de freqüència és el cicle o període per segon c/s, anomenat hertz Hz

Confirmà les teories de Bohr i descobrí la transmissió d’energia en sistemes atòmics en estat de fluorescència El 1925 li fou concedit el premi Nobel de física, amb L Hertz, pel descobriment de les lleis de l’impacte d’un electró amb un àtom Escriví Anregung von Quantensprüngen 1926 i diversos articles sobre física molecular

Estudià els fenòmens superficials dels sòlids i les descàrregues gasoses El 1937 inventà el microscopi electrònic d’emissió de camp i el 1951 el de camp iònic, que pot ampliar fins a un milió d’augments Visqué inicialment a Alemanya, on fou deixeble de Gustav Hertz, però el 1952 se n'anà als EUA Fou professor de l’institut Kaiser-Wilhelm 1947-52 i a la Universitat de Pennsilvània 1952-76

Fou descobert per H Hertz el 1887 i investigat per W Hallwachs el 1888 A Einstein fou el primer a interpretar-lo, el 1905, mitjançant la seva equació sobre l’energia associada al fotoelectró equació d’Einstein L’efecte fotoelèctric pot ésser de tres tipus l’extern, anomenat fotoemissió o emissió fotoelectrònica , l’intern, anomenat fotoconducció, i l’efecte fotovoltaic Un fenomen secundari del fotoelèctric és l’efecte d'Auger

Professor a l’escola de marina de Kronstadt 1883, el coneixement de les experiències de H Hertz l’estimulà a estudiar les ones electromagnètiques, a fi d’emprar-les per a la transmissió de senyals a distància Perfeccionà l’aparell de Branly i ideà l’antena El 1896 inventà, amb independència de G Marconi, el primer radioreceptor Estudià també l’electricitat atmosfèrica i el mateix 1896 construí un aparell per a enregistrar les descàrregues atmosfèriques, conegut com a indicador de tempestats El 1901 fou nomenat professor i el 1905 director de l’institut electrotècnic de Peterburg

Després d’estudiar a Calcuta i a Anglaterra Cambridge, fou professor de física al Presidency College de Calcuta 1885-1915 El 1895 començà a estendre els experiments de Hertz al domini de les ones de ràdio molt curtes, per tal de palesar la natura idèntica de les ones electromagnètiques i de les radiacions lluminoses Estudià la fisiologia vegetal amb aparells dissenyats per ell mateix, especialment el creixement de les plantes i la influència dels factors externs sobre elles, i la similitud amb els processos vitals dels animals En retirar-se, fundà i dirigí 1917-37 el Bose…

En el context musical es mesura habitualment en hertz Les vibracions musicals solen ser complexes i es distingeix entre freqüència fonamental, que és la més baixa i la que dona el to emès, i freqüències parcials, que són tota la resta El conjunt de totes elles constitueix l’espectre de la vibració La freqüència d’un so musical fou determinada per primera vegada per M Mersenne, que, al segle XVII, experimentà amb cordes de gran longitud, de manera que la vibració fos lenta i es pogués avaluar a simple vista, i, per extrapolació, deduí les freqüències dels moviments més ràpids que donaven lloc…