Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Pamfília
Història
Antiga regió de l’Àsia Menor situada a la part meridional d’Anatòlia, entre les regions de la Lícia, la Cilícia, les muntanyes del Taure i la Mediterrània.
Pertangué durant el segon millenni aC al país d’Arzawa, sotmès vers el 1340 pel sobirà hittita Mursilis II Colonitzada pels aqueus, passà a poder dels lidis, dels perses 546 aC i d’Alexandre el Gran 339 Concedida pels romans als monarques de Pèrgam, tornà a la sobirania de l’Imperi al sII aC, dins la província de la Cilícia L’any 43 dC fou agrupada amb la Lícia en una única província
Malatya
Ciutat
Capital de l’il homònim, a l’Anatòlia Central, Turquia.
Situada en una vasta plana, és nus de comunicacions i té conreus d’albercocs i d’opi A l’antiguitat formà part de l’imperi hittita Nucli important a l’època romana, fou capital de l’Armènia sota Dioclecià I Destruïda per Cosroes I el 577 i reedificada pels àrabs el 756, fou possessió dels croats 1097-99 fins que caigué en poder dels turcs 1102, que la incorporaren al soldanat d’Iconi
Holger Pedersen
Lingüística i sociolingüística
Lingüista danès.
Professor a Copenhaguen 1903-37 Format en la línia dels neogramàtics, és autor d’una labor considerable en gramàtica comparada més de trenta obres en danès, anglès, francès o alemany sobre els dialectes indoeuropeus i llurs relacions amb les llengües semítiques o finoúgriques, sobre l’albanès, l’armeni, l’hittita, el tokhari, etc Però, sobretot, la seva principal aportació és en el domini del celta, amb la seva monumental Vergleichende Grammatik der keltischen Sprachen 1909-13 També és autor d’una història de la lingüística, The Discovery of Language 1924
jeroglífic | jeroglífica
© E. Molner
Escriptura i paleografia
Dit d’un dels tres tipus d’escriptura emprats a l’Egipte antic.
En sentit lat, hom l’aplica també a l’escriptura jeroglífica meroítica, a la jeroglífica hittita, a la pseudojeroglífica de Biblos i a la maia Pel que fa a l’egípcia, estigué en ús des del ~3100 aC fins al 394 dC Durant la major part d’aquest període, fou utilitzada en diversos llocs temples, tombes, esteles, obeliscs, etc, però en època ptolemaica a partir del 332 aC, la seva àrea havia quedat restringida, bàsicament, als monuments i, sobretot, als temples d’ací el terme grec “hieroglífica” o “caràcters sagrats” en egipci, “escriptura de les paraules divines” o “escriptura de la…
cariàtide
Galería de Faustino (CC BY 2.0)
Art
Estàtua femenina que substitueix el fust de la columna o pilastra en la seva missió estructural arquitectònica (atlant).
Bé que hom en coneix exemples molt antics, com el pòrtic del temple-palau hittita de Tall Halaf ~segle XI aC, el seu ús fou més estès a partir dels grecs, als tresors de Delfos segle VI aC i a l’Erectèon d’Atenes segle V aC Perduraren en època romana i hellenística, i durant el Renaixement foren utilitzades de nou, bé que modificades lliurement cariàtides de Jean Goujon, al Musée du Louvre, París, ~1550, així com en arquitectura barroca i neoclàssica Entre els exemples modernistes hi ha la cariàtide del parc Güell, de Gaudí Foren també anomenades canèfores o kórai
Amurru
Geografia històrica
Antic país de l’Orient Pròxim ubicat a Síria, al S, sembla, de Qatna.
Una de les nombroses unitats territorials creada pels amorites, apareix documentada al s XVIII aC en els textos de Mari i al XVIII en les tauletes d’Alakah A partir del s XV, caigué sota el domini de la dinastia XVIII egípcia La mediocre política asiàtica d’Amenofis III permeté a Abdi-Ashirta, sobirà amorita ~1380-1350 aC, conquerir nous territoris en direcció a Damasc a expenses d’altres ciutats estat siríaques En aquell moment, Amurru s’estenia des de Biblos fins a Ugarit Sota Aziru ~1350 aC el país arribà al seu cim, a causa, en part, de la pèssima política asiàtica d’Akhenaton Aziru signà…
Teššub
Mitologia
Divinitat hurrita principal.
Era el déu de la tempestat i, per tant, del llamp, de la pluja i de la fertilitat Fou adorat en moltes localitats de l’àrea hurrita, com Kahat, on tenia el santuari principal, a Alep, etc, i també al país hittita —on fou assimilat en època tardana al déu de la tempesta local—, a Urartu, a Elam, etc Hom el representava amb figura humana, amb un vestit curt, cobert el cap d’un casc o d’una tiara i portant a les mans el llamp i una destral o bé una maça La seva muller era Ḫebat, representada com una matrona, que fou assimilada també pels hittites a la deessa sol d’Arinna, llur…
Qatna
Ciutat antiga
Antiga ciutat estat de Síria, situada 18 km al NE de Homs, anomenada actualment Al-Mašrafa.
Documentada des del III millenni aC ceràmica i tombes, hi resta un temple de l’època de l’establiment dels amorreus ~2000 aC Ateny la màxima esplendor en establir relacions politicoeconòmiques amb Assíria s XIX-XVIII pel matrimoni de la filla del cap Išḥi-Adad amb el príncep assiri Iasmah-Adad, fill de Šamši-Ǎdad I 1815-1781, amb els regnes de Iamhad Alep i Mari Habitada —sembla— pels hurrites hurrita a partir del 1600 aC, perdé la independència Sotmesa, primer, a Duruša de Kadeš i després a Tuthmosis III 1472 aC d’Egipte, formà part finalment de Mitanni 1477-1380 aC Sota els egipcis durant l…
indoeuropeu
Lingüística i sociolingüística
Nom emprat convencionalment per a designar la llengua parlada en una regió no ben determinada de la planura europea (costes de la mar Bàltica, vall del Danubi, Ucraïna) a la fi del Neolític i al començament del bronze (~3000-2000 aC).
No han estat conservats documents escrits de cap mena Gràcies a la lingüística comparada Bopp i als neogramàtics Brugmann, Delbrück, Osthoff, Ascoli hom n'ha pogut conèixer, en gran part, l’estructura fònica i gramatical, com també el vocabulari Atès que la relació entre el significant fònic i el significat no és una relació natural i necessària, la semblança entre els significants que determinades llengües empren per a expressar un mateix significat pare antic indi pitár , avèstic pitar , grec patēr , llatí pater , osc patir , gòtic fadar alemany Vater , anglès father , tokhari B pācer ,…
escriptura cuneïforme
Escriptura i paleografia
Antiga escriptura emprada, primer, a Mesopotàmia com a vehicle del sumeri i de l’accadi i, després, a altres països de l’Orient Pròxim i Mitjà antics.
El terme deriva de la veu llatina cuneus ‘tascó’, a causa de la forma de tascó dels seus signes, gravats amb un càlam en les tauletes d’argila tauleta cuneïforme cuites al foc l’ús de la pedra i del metall com a materials d’escriptura fou molt més rentringit, sobretot en el cas del segon Els claus o tascons poden tenir diverses mides i posicions, i la direcció de llur punta indica com han d’ésser llegits els signes, generalment d’esquerra a dreta, però també de dalt a baix Considerada al principi com l’escriptura original dels mesopotàmics, no és sinó una esquematització del sistema gràfic…