Resultats de la cerca

Bon artesà, optà sovint per les adaptacions literàries de Pierre Loti Pêcheur d’Islande 1924 d’Anatole France Crainquebille 1934 d’Honoré de Balzac La Duchesse de Langeais 1942 de Ponson du Terrail Rocambole 1947 Reeixí especialment en Le père Goriot 1922 i en Nêne 1923

La més petita, actualment Saint-Honoré, fou seu d’un monestir cèlebre, fundat per sant Honorat, vers el 400 Centre cultural important, donà figures com ara Euqueri de Lió, Cesari i Hilari d’Arle, Patrici, apòstol d’Irlanda i Vicenç de Lerins Secularitzat el monestir el 1788, els cistercencs hi renovaren la vida monàstica el 1871

Aquesta església és la parròquia del poble del mateix nom situat a la vall de l’Aigueta, a la confluència amb el rec de Balhurs L’església actual fou refeta al segle XIX i no conserva traces de l’edifici medieval Tal vegada, encara que cal ser prudents, aquest temple es pot identificar amb l’església “ qui est fundata in honore Santae Columbae ” que l’any 958 fou confirmada a l’abadia de Sant Joan de Montolieu, al Carcassès

Començà la seva carrera musical com a clavecinista dels Jacobins de la Rue St Honoré 1660 i del duc d’Orléans 1661 El 1662 fou nomenat ordinaire de la chambre du Roy pour le clavecin en substitució de Chambonnières, que havia estat el seu mestre Com es desprèn de les seves Pièces de clavecin , fou un dels màxims exponents de l’escola francesa de clavecí del segle XVIII El tipus d’ornamentació que utilitzà en la música per a clavecí quedà recollit en un catàleg que esdevingué essencial en el conjunt de la música barroca

Dirigí i animà la “Revue des Deux Mondes” 1893 Aplicà l’evolucionisme de les espècies a la història i a la literatura, i negà la generació espontània dels gèneres Refusà la separació de l’art i dels seus efectes morals i combaté l’art per l’art, el naturalisme, el subjectivisme i la ciència, que pretenia de substituir la fe Destaquen, d’entre les seves obres, Études critiques sur la littérature française 1880-1925, Le roman naturaliste 1883, L’évolution de la critique 1890, Les époques du Théâtre français 1892, L’évolution de la poésie lyrique 1894 i Honoré de Balzac 1906

Fou dirigida per François Buloz a partir del 1831 Començà essent sobretot de caràcter literari hi collaboraren Honoré de Balzac, Alexandre Dumas, Alfred de Vigny i d’altres, però des del 1832 inclogué temes diversos polítics, econòmics, de belles arts, etc El 1945 canvià el nom per La Revue Littérature, Histoire, Arts et Sciences des Deux Mondes , i el 1956 es fusionà amb la revista mensual  Hommes et Mondes L’any 1969 es convertí en mensual i el 1972 de nou canvià el nom per  Revue Mensuelle des Deux Mondes , nom que utilitzà fins el 1982, que recuperà el nom original En l’actualitat…

Té l’origen en els Salons Pleyel, establerts a la ciutat per Camille Pleyel, pianista i compositor -fill del també compositor i famós fabricant de pianos des del 1807 Ignaz Pleyel-, i que donaren a conèixer grans músics i intèrprets, entre els quals destaquen F Chopin 1832, gran amic de Camille i fidel concertista dels Salons, i F Listz L’actual local fou inaugurat el 1927 al Faubourg Saint-Honoré, amb un programa que incloïa obres d’I Stravinsky i M Ravel, per iniciativa de Gustave Lyon, important teòric d’acústica i fabricació d’instruments, soci del fill de Camille Pleyel La sala principal…

Prengué part al setge de Gibraltar, la Guerra Gran i la guerra contra Portugal El 1808 era governador del castell de Montjuïc a Barcelona, que lliurà als francesos per ordre del capità general de Catalunya Posteriorment intervingué en diverses accions contra els francesos a la conca del Fluvià i passà a reforçar Girona el 1809 fou nomenat governador de la plaça i dirigí les obres de consolidació de les fortificacions En assetjar per tercera vegada Girona les tropes d’Honoré Reille, dirigí l’actuació dels seus defensors, que no es rendiren fins després de set mesos de setge maig-desembre del…

Filla d’ Enric Casassas , es llicencià en dret i exercí durant set anys d’advocada a Figueres, després dels quals deixà la professió per dedicar-se a la traducció literària, del francès i l’italià al català, principalment Entre d’altres ha traduït obres d’Honoré de Balzac, Philippe Claudel, Amin Maalouf, Saint-Exupéry, Joseph Kessel, Italino Calvino, Irène Némirovsky, Marcel Proust, Claudio Magris, Goliarda Sapienza, Helga Scheider, Giani Stuparich, Tahar Ben Jelloun, Andrea Camilleri, Alessandro Baricco i Daniel Pennac El 2009 obtingué el premi Mots Passants de la Universitat Autònoma de…