Resultats de la cerca
Es mostren 243 resultats
pacte de no-agressió
Dret internacional
Acord entre dos estats d’abstenir-se d’emprar la força l’un contra l’altre i de resoldre llurs possibles conflictes mitjançant una negociació o sotmetent-los a un arbitratge.
Signat generalment per estats que podrien tenir motius per a enfrontar-se bèllicament, pot ésser, de fet, només una mesura diplomàtica per a ajornar les hostilitats en comptes d’assenyalar el començament d’una veritable política de distensió
Gran Aliança de la Haia
Història
Tractat signat per Àustria, Holanda i Anglaterra, el 7 de setembre de 1701, per tal d’oposar-se a Lluís XIV de França i a l’accessió del seu net Felip al tron dels regnes hispànics.
Holanda i Anglaterra feien costat així a Àustria, que havia iniciat les hostilitats contra França guerra de Successió, en defensa dels drets de l’arxiduc Carles a la corona L’aliança declarà la guerra a Lluís XIV 1702 el 1703 s’hi adheriren Portugal i Savoia, i el 1705, a través d’un pacte amb Anglaterra pacte de Gènova , Catalunya
Riambau de Corbera i de Cartellà
Història
Governador de Catalunya (1413).
De l’estament militar, el 1396 lluità al nord de Catalunya arran de la invasió del comte de Foix Intervingué en el parlament català de l’interregne El 1413, com a governador, promogué una sèrie d’incidents per qüestions de jurisdicció i de competència, en el territori de Jaume d’Urgell Iniciades les hostilitats, defensà contra aquest la ciutat de Lleida, on aconseguí de dominar la situació
José Rodríguez de Arias y Álvarez
Marí de guerra.
El 1776 entrà a l’armada en el departament de Cadis i acabats els seus estudis seguí una llarguíssima carrera, en una època de contínues hostilitats amb França i Anglaterra, navegant generalment entre Cadis i el continent americà Del 1836 al 1839 fou comandant general del departament de Cadis i el 1847 fou nomenat capità general i president de la junta directiva i consultiva de l’armada
pacte de París
Història
Acord gestionat a París (febrer-juny del 1659) entre el representant de Felip IV de Castella, Antonio Pimentel, i Hugues de Lionne, secretari del cardenal Mazzarino.
Aquest aconseguí que l’ambaixador castellà acceptés el desmembrament de Catalunya amb la cessió del Rosselló a França, i el conveni de matrimoni entre Lluís XIV i Maria Teresa, filla de Felip IV, fet que semblava assegurar la successió de Lluís XIV al tron dels regnes hispànics El pacte fou signat com a acte previ al tractat dels Pirineus i permeté la suspensió de les hostilitats
tractat de Perpinyà
Història
Conveni signat a Perpinyà el 17 de setembre de 1473 per Pere de Rocabertí, en nom de Joan II de Catalunya-Aragó, i el senyor de Lude, en nom de Lluís XI de França, el qual el signà el 10 de novembre.
Lluís XI hi ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalanoaragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya —ocupats aleshores en part per França— en canvi, però, d’admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200000 escuts, el qual s’obligava a satisfer abans d’un any Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l’any següent
Ofensiva militar contra el govern libi
L’autoanomenat Exèrcit d’Alliberament Nacional comandat pel general Khalifa Haftar inicia una ofensiva per enderrocar el Govern d’Acord Nacional reconegut per l’ONU i encapçalat pel primer ministre Fayez al-Sarraj Les forces insurgents aconsegueixen arribar als afores de Trípoli, però són rebutjades per l’exèrcit governamental la primera setmana de maig Segons l’ONU, al llarg del mes moren a causa de les hostilitats unes 450 persones, més de 2000 resulten ferides i unes 50000 desplaçades
Violents enfrontaments a Nagorno-Karabakh
Almenys trenta soldats resulten morts en enfrontaments en el territori disputat de Nagorno-Karabakh, entre Armènia i l’Azerbaidjan Són les pitjors hostilitats des del 1994, any que aquests dos estats van acordar un fràgil alto el foc en aquest territori de l’Azerbaidjan veí d’Armènia i, de fet, controlat per separatistes proarmenis Rússia, els Estats Units i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa OSCE fan una crida a aturar els enfrontaments
guerra d’Holanda
Història
Conflicte suscitat per França contra les Províncies Unides (1672-78) a causa de llur puixança econòmica i promoció de la Triple Aliança de la Haia, durant la guerra de Devolució.
Lluís XIV de França les desafià en augmentar les taxes duaneres i s’alià amb Anglaterra —que inicià les hostilitats—, Portugal, Savoia, Baviera i Suècia A les Províncies Unides s’adheriren Lorena, Espanya, l’Imperi, Dinamarca i diversos estats alemanys, inquiets per l’avanç francès La retirada d’Anglaterra de la lluita 1674 i la derrota de Suècia, en guerra al nord, menaren Lluís XIV a obrir les negociacions 1675, que culminaren en els tractats de Nimega 1678-79
Cosme II de Toscana
Història
Gran duc de Toscana (1609-21).
Fill de Ferran I Intentà de seguir una política d’equilibri en les hostilitats entre Espanya i França i féu de mitjançer en les negociacions de 1611-12 hagué d’ajudar Felip IV durant la guerra de Successió de Màntua 1613 La seva flota s’enfrontà amb èxit als turcs a la Mediterrània i mantingué relacions comercials amb el Llevant Tancà definitivament la banca dels Mèdici, puix que la considerava impròpia d’un sobirà Protegí diferents artistes i científics, en particular Galileu