Resultats de la cerca

Debutà l’any 1980 a l’HK Drott suec, i després de passar pel Göteborg i l’HP Warta, fitxà pel Club Balonmano Granollers l’any 1985 Jugà quatre temporades al BM Granollers i, posteriorment, fitxà per l’Atlético de Madrid Amb la seva selecció guanyà una medalla d’or en el Campionat del Món 1990 i una altra en el d’Europa 1994, dues de plata en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996, i dues de bronze en el Campionat del Món 1993, 1995

Així s’aconsegueix mantenir estable la posició de la resultant de les forces aerodinàmiques i, a més, que el nombre de Mach a què apareixen els fenòmens de compressibilitat sigui constant per a totes les seccions de l’ala L’ala de creixent té el seu origen en un model experimental del bombarder alemany Ar-234 , que no arribà a volar i que caigué a les mans de les tropes angleses a l’abril de 1945 En nasqué, l’any 1951, l’avió anglès Handley Page HP 88 i, poc temps després, el bombarder Victor

Debutà en la competició el 2002, en la Copa Rieju L’any 2005 fitxà per l’equip BQR de la mà de Raúl Romero i disputà diverses proves del Campionat d’Espanya de velocitat de 125 cc i quatre proves del Campionat d’Europa de la categoria El 2006 fou subcampió d’Espanya de 125 cc i debutà en el Mundial de 125 cc El 2007 signà per Repsol Honda Júnior Team i, el 2009, per Blusens Aprilia L’any 2011 disputà el Campionat del Món de Moto2 amb l’equip Team Pons 40 HP Tuenti Aconseguí la primera victòria de la categoria en el GP d’Espanya 2013

Fou deixeble de J Boucherit al Conservatori de Música de París Feu la seva primera aparició pública l’any 1946 D’aleshores començà a participar en gires com a solista, però saltà a la fama el 1955 en guanyar el primer premi en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano El 1968 fou nomenat professor del Conservatori de Marsella i el 1973 fundà la formació Solistes de Marsella També fou director del Centre Provençal de Música de Cambra des del 1977 Estrenà obres de D Milhaud, HP Sauguet, A Jolivet i d’altres compositors francesos Es casà amb la filla d’A Jolivet, Catherine

Llicenciada en filosofia i lletres, s’ha dedicat professionalment a la traducció, a partir de l’anglès, el francès i l’italià S’hi inicià el 1962 a l’editorial Seix Barral, de la mà de Joan Petit, amb llibres d’assaig literari Des d’aleshores ha traduït al castellà vora tres-cents títols des de manuals d’autoajuda fins a clàssics de la literatura Al català, dels anys vuitanta ençà, hi ha traslladat més de quaranta obres, a recer, sobretot, de l’editorial Laertes, on ha divulgat nombroses narracions juvenils També s’ha acarat a grans noms dels segles XIX i XX Margaret Atwood, Leonora…

Treballà a La Vanguardia com a redactor, redactor en cap i cap de l’arxiu gràfic fins a la seva jubilació El 1950 entrà al Reial Automòbil Club de Catalunya RACC, del qual fou secretari general Fou cap de premsa de les competicions que organitzava el RACC, des dels grans premis de Fórmula 1 celebrats al circuit de Montjuïc fins al Ralli Catalunya, i fundà i dirigí la revista Club 1963-87 de la mateixa entitat També dirigí les revistes HP i Sólo Auto , entre altres El 1978 fundà l’Associació Catalana de Premsa de l’Automòbil, que presidí Publicà nombrosos articles sobre diferents…

Inicià els seus treballs en la indústria de l’automòbil, fins que el 1908 dissenyà el seu primer giny volador, un aeroplà amb un motor de 50 HP de potència Aquest primer aparell fracassà durant les proves, però el 1910 construí i pilotà amb èxit un nou avió equipat amb un motor idèntic Durant la Primera Guerra Mundial treballà com a cap de dissenyadors i pilot de proves per l’Aircraft Manufacturing Company L’any 1920 fundà la companyia dedicada a la construcció d’avions que duu el seu nom, De Havilland Aircraft, que es convertí en el punt d’arrencada del moviment aeronàutic a la…

Conegut amb el pseudònim de Passavolant a la secció d’esports de La Veu de Catalunya Començà a la revista  D’Ací i d’Allà  1919-24 i prosseguí en la publicació esportiva Stadium 1927, La Veu de Catalunya 1927-36, L’Instant , el 1936, i com a director de la revista HP i Anuario Automovilista de España També collaborà amb les agències Fabra 1938 i EFE 1939 Fou un dels fundadors del Sindicat de Periodistes Esportius de Barcelona 1912, del qual fou president 1924-36 Vinculat als esports d’hivern i a l’aviació, participà en la creació de l’Aeroclub de Catalunya el 1915 i feu unes de…

Vida Iniciat en la música per un germà més gran, el seu primer mestre fora de l’àmbit familiar fou A Parra i posteriorment fou deixeble de M Ponce i PL Ogazón Tot i que la seva formació fou essencialment la d’un pianista, també s’interessà per la composició Un altre element que despertà el seu interès fou la música indígena, molts elements de la qual introduí en les seves composicions Aquest és el cas, per exemple, del ballet El fuego nuevo 1921, que li proporcionà prestigi dins de l’ambient artístic i polític del Mèxic d’aquell moment i contribuí notablement a projectar la seva carrera com a…

Estudià a l’Escola Superior de Comerç de Barcelona 1897-1901 El 1911, de manera fortuïta, s’orientà professionalment cap a l’àmbit publicitari És considerat l’introductor de la publicitat a Catalunya i a l’Estat espanyol Ensenyà publicitat a la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona 1915 Fou director tècnic de Fama, empresa dedicada a la publicitat, i l’any 1919 fundà la revista Fama , on donà a conèixer les seves teories Fundà el Club Publicitari de Barcelona, a partir del 1939 anomenat Publi-club S’installà a Madrid 1928-35, on dirigí l’empresa de publicitat Veritas Retornat a Barcelona…