Resultats de la cerca

D’origen humil —el seu pare era espardenyer—, estudià a Barcelona Fou professor de primer ensenyament a Torroella de Montgrí 1843-45, i el 1846 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, on ocupà una càtedra de matemàtiques Escriví una Guía del industrial 1858 i un Manual de mecánica aplicada 1872, quatre edicions

Fill d’una família humil, obtingué de l’emperador Gracià el comandament de les tropes a Britània, i hi fou proclamat august pels soldats 383 Reconegut per Teodosi I, dominà els territoris de Britània, Gàllia i Hispània Defensor de l’ortodòxia cristiana, féu morir Priscillià i els seus seguidors Intentà d’envair Itàlia, però, detingut a Aquileia, fou assassinat pels soldats

D’origen humil, fou administrador de la casa de les germanes de Calígula acusat d’adulteri amb una d’elles, Agripina, fou exiliat 39 Amic de Neró, fou nomenat prefecte dels vigiles i successor de Burre en el pretori 62 Omnipotent després de la conjura dels Pisons, en el perill abandonà l’emperador Condemnat a mort per MS Otó, se suïcidà

Fill d’una família humil, tingué el comandament de les tropes de Britània, i fou aclamat august pels soldats 383 Combaté, amb èxit, a la Gàllia, i, mort Gracià, fou reconegut per Teodosi Defensor de l’ortodòxia cristiana féu donar mort a Priscillià i els seus seguidors, atacà Valentinià II Teodosi intervingué en la lluita i el derrotà Morí a les mans dels seus soldats

D’origen humil, emigrà a Barcelona, on treballà com a peó en l’enderrocament de les muralles i com a repartidor d’obres lliurades en fascicles El 1860 establí un modest centre de subscripcions, origen de la Casa Editorial Espasa Amb el seu germà Pau la Pobla de Cérvoles 1835 — Barcelona 1927 crearen l’empresa Espasa Germans És fill seu el metge i editor Joan Espasa

Fill d’una família humil, fou prefecte del pretori 212 i participà en l’assassinat de Caracalla Es féu proclamar emperador per l’exèrcit, i, sense ésser senador, obtingué el reconeixement del senat, bé que mai no estigué a Roma ni a Itàlia Continuà la guerra contra els parts i signà la pau Però, elegit emperador Heliogàbal , intentà d’oposar-s’hi i, abandonat pels soldats, fou perseguit i mort

D’origen molt humil, es graduà en filosofia, teologia i hebreu Obtingué una càtedra de filosofia suarista a la Universitat de València 1757-60 i una d’hebreu 1772-78 Fou beneficiat de la catedral de València i arxiver, soci i secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, de la qual publicà les actes dels anys 1786 i 1787 Publicà també dos sermons 1767, 1785

De família humil, el 1785 es traslladà a París, on fou professor de literatura i participà activament en la Revolució Després dirigí a Perpinyà el Liceu de la Joventut i fundà l’Ateneu de la Llengua Francesa D’entre les seves obres hom pot destacar De la garantie sociale considérée dans son opposition avec la peine de mort 1796, Lettres académiques 1811-12, Cri du peuple français, etc També és autor de diverses poesies

Ebenista de professió, i de condició humil, fou un dels membres del grup modernista de Reus Ja abans de formar-ne part i quan era a la guerra del Marroc, collaborà a “Lo Somatent” 1894 i —novament a Reus— al diari republicà federalista “La Autonomía”, on publicava poemes propis i traduccions de poetes gallecs, a més d’alguns articles Autor d’una obra majoritàriament en català reunida a Verso y prosa 1899, patí les conseqüències de la guerra, d’on tornà tuberculós

D’origen humil, estudià lletres i exercí de periodista Fundà i dirigí el setmanari Gazeta Literara i fou president de la Unió d’Escriptors Romanesos, director del Teatre Nacional de Bucarest i diputat de l’Assemblea Nacional Les seves obres reflecteixen la dura existència de la pagesia romanesa al començament del s XX Cal destacar-ne Descult ‘Descalç’, 1948, Dulǎii ‘Els gossos’, 1952, Pǎdurea nebunǎ ‘El bosc foll’, 1963, Ce mult te-am iubit ‘Quant t'he estimat’, 1968 i Şatra ‘El duar’, 1968