Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
múrgola
Múrgola
Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 6 a 15 cm d’alçària, amb el barret alveolat, ovoide i de color bru o bru groguenc.
Es fa a la primavera, en terrenys rics en humus És comestible i exquisit un cop cuit
matèria orgànica
Ecologia
Substància que prové d’éssers vius.
Quan la matèria orgànica s’ha transformat considerablement respecte dels éssers vius que constituïa, aleshores s’anomena humus
ou del diable
Ou del diable
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet de la família de les fal·làcies, de 10 a 20 cm d’alt, fal·liforme, d’olor nauseabunda, de cama blanquinosa, porosa, fràgil, embolcada a la base del peridi, i de barret glandiforme, alveolat, recobert d’una gleva mucilaginosa i olivàcia.
De jove té aspecte d’ou i és comestible Es fa sobre l’humus, en boscs i arbredes
crepidotàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les agaricals, d’esporada de color brunenc o groguenc, i espores llises, sense porus germinal.
Comprèn bolets de mida petita, amb peu central i capell infundibuliforme Tubaria o cama lateral i curta Crepidotus , que creixen sobre fusta morta, humus, molsa, etc
solod
Geologia
Sòl salí derivat del solonetz per lixiviació, acidificació i degradació de les argiles.
L’horitzó A, pobre en humus, és blanquinós, quarsós i de reacció àcida, i l’horitzó B és neutre o bàsic Els solods són sòls totalment estèrils
A
Geologia
Lletra que designa l’horitzó superior dels sòls, més fosc, més solt i més humífer, en general, que els de sota.
En aquest horitzó hom distingeix la capa superior A o o constituïda per la fullaraca, l’A o , constituïda per humus cru, i la capa A pròpiament dita
acidificació del sòl
Geologia
Augment de la concentració d’ions hidrogen en les solucions del sòl.
És iniciada per una descalcificació i pot ésser deguda al diòxid de carboni de l’aigua de pluja, a l’humus de descomposició lenta, a determinats adobs, al rentatge de bases, etc
cresta de gall
Micologia
Bolet, de l’ordre de les tremel·lals, de 3 a 12 cm d’alçària, de carn gruixuda, gelatinosa, elàstica, de color de taronja i translúcida.
Té forma d’embut irregular, obert lateralment fins al peu, que és blanquinós Es fa en els boscs de coníferes de muntanya, sobre l’humus, la molsa, etc És comestible, fins i tot cru
solonetz
Geologia
Sòl salí de perfil ABC, d’estructura compacta i degradada, amb una alta proporció de sodi en el complex absorbent.
L’horitzó A presenta humus de tipus anmoor i dóna reacció neutra L’horitzó B és columnar i té un pH bàsic Els solonetz són sòls estèrils a causa de llur compacitat, impermeabilitat i alcalinitat