Resultats de la cerca

Fill d’un professor universitari, es graduà en medicina a la Universitat de Bucarest el 1940, i el 1946 anà als EUA, on amplià estudis a la Universitat de Nova York i es naturalitzà el 1952 Exercí successivament la docència i la investigació al Rockefeller Institute 1958-73, a les universitats de Yale 1973-90 i Califòrnia-San Diego, on el 1990 fou nomenat degà per als afers científics, càrrec que exercí fins a la jubilació 2001 Estudià al microscopi electrònic l’estructura fina de les cèllules animals, en les quals descobrí els ribosomes , l’estructura dels mitocondris  i la descripció dels…

Estudià a París, on s’adherí al Romanticisme, i de nou al seu país passà a dirigir el Teatre Nacional de Iaşi 1840-42 Collaborà en revistes d’orientació nacionalista i liberal, i participà en la revolució del 1848, el fracàs de la qual el dugué a l’exili En retornar, entre d’altres activitats dirigí la revista România literară 1855, que propugnava la independència dels principats Obtingué càrrecs polítics diversos ministre d’afers estrangers, 1859 ambaixador a París, 1855 Recollí la tradició de cançons populars amb Poezii populare ale românilor ‘Poesies populars romaneses’, 1852-53, i com a…

Tenia com a principals objectius promoure i coordinar projectes en l’àmbit de la informació i la documentació, i estava especialitzada en educació física i esports Membre del Consell Internacional per a l’Educació Física i l’Esport de la UNESCO, el 1977 adoptà el nom d’International Association for Sports Information IASI La junta directiva era encapçalada pel president i per cinc vicepresidents, un per continent, i el comitè executiu era compost per representants d’institucions membres governamentals, universitàries o esportives que es reunien un cop l’any La Secretaria General…

Ensenyà filosofia i lògica a les universitats de Iaşi i Bucarest El 1865 fundà a Iaşi la societat literària Junimea ‘Jovent’ i la revista “Convorbiri Literare” ‘Converses literàries’ Fou diputat i primer ministre La seva obra Discursuri parlamentare ‘Discursos parlamentaris’, 1897-1915 el mostra com un gran orador polític

Doctorat en dret a París, exercí de professor a les universitats de Iaşi i de Bucarest Diputat el 1913, tingué càrrecs polítics, però destacà sobretot com a diplomàtic i representà el seu país davant l’assemblea de la Societat de Nacions, de la qual fou president 1930-31 Fou un ferm defensor de la pau

Té filials a Iaşi i a Cluj, dues bases científiques, a Timişoara i Tirgu Mureş, i altres centres de recerca El règim comunista reorganitzà l’Academia Românǎ, conjuntament amb les de ciències i de medicina, i canvià en 1948 el nom de la institució pel d’Academia Republicii Socialiste România, nom que conservà fins el 1990, que recuperà l’anterior

A causa de certes activitats illegals hagué d’exiliar-se a Romania 1875, on s’establí definitivament Collaborà en la revista Contemporanul de Iaši, on s’esforçà per aplicar el materialisme històric als problemes de teoria i crítica literària La seva polèmica amb el grup conservador de Titu Maiorescu i els seus Studii critice ‘Estudis crítics’, 1890, 1891, 1897, 1925-27 exerciren una gran influència en la literatura romanesa

En les seves novelles i narracions descriu amb fort realisme el paisatge i l’esperit popular moldau En destaquen Hanu-Ancuţei ‘La fonda d’Ancuţa’, 1928, Baltagul ‘La destral’, 1930 i la trilogia Fraţii Ideri ‘Els germans Ideri’, 1935-42 Fou membre de l’Acadèmia Romanesa 1921, president de la Unió d’Escriptors Romanesos, president del Senat 1932 i director del Teatre Nacional de Iasi El 1961 obtingué el premi Lenin de la pau

Continuà la guerra contra Rússia i Àustria pèrdues de Bucarest, Belgrad i Bendery, amb qui, fracassada la seva aliança amb Suècia, hagué de pactar Sistovo, 1791 Iaşi, 1792 Aliat amb la Gran Bretanya, declarà la guerra a Napoleó Bonaparte per la seva invasió d’Egipte Malgrat que intentà el millorament de les condicions de vida del país, s’insurgí Sèrbia, els wahhabites prengueren la Meca i una revolta dels geníssers el destronà morí poc després a mans del seu successor, Mustafà IV

Fill de Constantinos Ypsilantis Formà part de la guàrdia imperial russa, i prengué part en la guerra contra Napoleó 1814 Comandà després 1820 el grup Heteria societat política sorgida amb vista a l’alliberament nacional grec, i amb un petit exèrcit ocupà Iaşi i Bucarest, amb la intenció de fer aixecar els cristians romanesos Davant la resposta negativa i l’animadversió antihellènica, empresonà i féu occir el líder romanès Tudor Vladimirescu 1821 Derrotat pels turcs a Dragaşani, travessà la frontera hongaresa i fou empresonat per Metternich a Munkács i a Bohèmia 1821-27