Resultats de la cerca
Es mostren 1209 resultats
bisectriu

Bisectrius corresponents als quatre angles determinats per dues rectes que es tallen
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Lloc geomètric dels punts que equidisten dels costats d’un angle, el qual divideix, per tant, en dos angles iguals.
Dues rectes que es tallen determinen quatre angles, iguals dos a dos Llurs bisectrius són dues rectes perpendiculars entre elles En considerar un dels quatre angles hom distingeix la bisectriu interior i la bisectriu exterior Les equacions de les bisectrius dels angles que determinen dues rectes que es tallen, les d’equacions de les quals són, en una referència cartesiana normal, A 1 x + B 1 y + C 1 = 0 i A 2 x + B 2 y + C 2 =0, són
recta d’altura
Transports
Recta que representa l’arc de loxodromia que substitueix, amb un error inapreciable, un petit arc del cercle d’altures iguals, a les proximitats de la situació d’estima d’un vaixell.
Representa el lloc geomètric de la posició del vaixell Si hom calcula dues rectes d’altura que corresponen a dos astres diferents, obté, per mètodes astronòmics, la posició real del vaixell, que serà el punt on es tallaran ambdues rectes L’error comès en substituir l’arc del cercle d’altures iguals per un arc de loxodromia serà tant més petit com més gran serà el radi d’aquest cercle, és a dir, la distància zenital Atès que la distància zenital és igual a 90 menys l’altura z = 90 - a, caldrà observar astres d’altures no gaire grans, en principi inferiors als 65 La recta d’altura…
escopinya
Escopinya
© C.I.C. Moià
Malacologia
Gènere de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels cardítids, amb la closca molt convexa, formada per dues valves iguals, recorregudes per costelles radials que poden portar costelles o espines.
En conjunt la closca adopta la forma d’un cor N'hi ha en gran nombre a les aigües litorals i enterrats en fons fangosos Entre les principals espècies es destaquen l' escopinya de gallet C edule , d’uns 3 a 5 cm de diàmetre, l' escopinya de costelles amples C pancicoslatum , d’uns 3 a 4 cm de diàmetre, l' escopinya gran C echiratum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre, l' escopinya punxenca C aculeatum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre i closca amb peus, i l' escopinya verrucosa C tuberculatum , d’iguals dimensions que les espècies anteriors però amb berrugues a la closca Totes elles són…
quarterat | quarterada

D’esquerra a dreta, en creu, en sautor i en escaire
Heràldica
Dit del camper de l’escut dividit en quatre parts o quarters iguals mitjançant el partit i el truncat; també se’n diu quarterat en creu.
Hom parla de quarterat en sautor quan el camper ha estat dividit mitjançant el tallat i el trinxat, i de quarterat en escaire quan la divisió ha estat feta en forma que resulta com una creu esvàstica i cada quarter recorda la forma d’un escaire L’ordre per a blasonar els quarters va sempre del cap a la punta i del costat destre al sinistre Els quatre quarters poden ésser de dos esmalts iguals alternats primer amb quart i segon amb tercer o de quatre de diferents El costum de quarterar les armes —molt comú als estats hispànics— sembla que començà a la fi del segle XIII Amb el…
isopètal | isopètala
isocont | isoconta
isòpode | isòpoda
zodíac

Mapa dels signes del zodíac
Esoterisme
Banda de l’esfera celeste que té una amplada d’uns 17°, la qual és travessada longitudinalment per l’eclíptica, que la divideix en dues meitats iguals.
El Sol ressegueix l’eclíptica completament en 12 mesos, i per això els antics consideraren el zodíac dividit en 12 rectangles iguals, coneguts amb el nom de signes del zodíac i anomenats, respectivament, Àries , Taure , Gèmini , Càncer , Lleó , Verge , Balança , Escorpió , Sagitari , Capricorn , Aquari i Peixos Cadascuna d’aquestes zones té una longitud de 30°, i el Sol resta al seu interior durant un mes Per conveni, hom considera que el primer signe comença al punt γ, o primer punt d’Àries, i que el Sol comença la seva volta aparent del cel quan passa per aquest punt L’ordre…
meitat
Cadascuna de les dues parts iguals, o aproximadament iguals, en què és dividit un tot.
rombe
Matemàtiques
Paral·lelogram que té els costats iguals.
En particular, hom aplica generalment aquest nom als que no tenen els angles rectes Les diagonals del rombe es tallen en el punt mitjà i són perpendiculars entre elles