Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
legitimitat
Sociologia
Autoritat generalment acceptada d’una persona o institució respecte d’una acció o de la presa d’una decisió per la seva part, que afecta la societat o un conjunt d’individus.
La legitimitat implica l’existència d’un consens suficient en l’assumpció d’aquesta autoritat i del seu poder perquè sigui acceptada o obeïda sense coacció Tanmateix, per exemple, un govern legítim per a uns pot ser també un govern illegítim o tirànic per a uns altres
Maria Girón
Història
Comtessa d’Urgell.
Filla del ric home Gonzalo Ruíz Girón Vídua de Martín Alfonso, fill illegítim d’Alfons IX de Lleó, de qui fou segona muller, es casà 1273 amb el comte Ponç I d’Urgell Residí a Burgos 1239-53, amb el seu fill Àlvar, futur comte d’Urgell
Borso d’Este
Història
Marquès de Ferrara (1450), duc de Mòdena i Reggio, comte de Rovigo (1452) i primer duc de Ferrara (1471).
Fill illegítim de Nicolau III, marquès de Ferrara Continuà el mecenatge dels seus antecessors a Ferrara envers artistes i literats, que féu de la ciutat un gran focus del Renaixement italià El seu nom ha restat unit a l’obra mestra dels miniaturistes de Ferrara, la Bíblia Estense 1455
Martín Córdoba y Mendoza
Cristianisme
Bisbe de Tortosa (1560-74), de Plasència (1574-78) i de Còrdova (1578-81), i provincial de l’orde de predicadors a Andalusia.
Fill illegítim de Diego Fernández de Córdoba y Hurtado de Mendoza, tercer comte de Cabra Assistí al concili de Trento 1562-63, on fou cap del grup curialista hispànic enfront de l’arquebisbe de Granada Pedro Guerrero Sufragà les obres d’una de les capelles de la catedral de Tortosa
segrest
Electrònica i informàtica
Qualsevol tècnica il·legal que impliqui l’obtenció o el robatori d’algun recurs (informació, una comunicació, etc.) per part de l’atacant.
Es tracta d’un terme molt obert i que es pot aplicar en molts àmbits diferents, com per exemple, l’ús illegítim d’una adreça IP conegut com hijacking d’IP o bé l’explotació d’una sessió ja establerta per obtenir accés no autoritzat a la informació o als serveis d’un determinat ordinador conegut com a hijacking de sessió
Jordi de Centelles
Literatura catalana
Poeta.
Fill illegítim del comte d’Oliva Francesc Gilabert de Centelles i de Queralt Rector d’Oliva i d’Almenara i canonge de València De temperament impetuós, resolgué amb les armes les qüestions poètiques i amoroses, en les quals resultà dues vegades ferit 1470, 1477 Concorregué als certàmens poètics de València del 1474 com a jutge i el 1486 amb poesies en català i castellà
Manfred I d’Atenes
Història
Duc d’Atenes (1312-17) i infant de Sicília.
Fill segon del rei Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols Fou el primer duc català d’Atenes, però a causa de la seva poca edat, restà a Sicília, i governaren el ducat, com a vicaris generals seus, Berenguer d’Estanyol i Alfons Frederic d’Aragó, germà illegítim de Manfred Morí d’una caiguda de cavall, i fou succeït pel seu germà Guillem
Esteve Uroš III de Sèrbia
Història
Rei de Sèrbia (1321-31).
Fill illegítim d’ Esteve Uroš II , amb l’ajut del clergat aconseguí la corona 1321 després d’enfrontar-se als altres pretendents Perdé Zakhlumia 1322 i ajudà l’emperador bizantí Andrònic II En derrotar els búlgars a Velbužd 1330 convertí Sèrbia en la primera potència balcànica no obstant això, cedí Bulgària a la seva germana, Anna, com a regent 1331 Fou destronat per la noblesa i morí assassinat
ducat de Lennox
Història
Títol escocès ja posseït, com a comtat de Lennox, per Alwyn Lennox (mort vers el 1180) i concedit, com a ducat de Lennox, el 1581 al comte de Lennox Enné Stuart (mort el 1583).
Destacats posseïdors del comtat foren John Stuart of Darnley mort el 1495 i Jaume VI d’Escòcia futur Jaume I d’Anglaterra, que el 1572 el cedí al seu oncle Charles Stuart mort el 1576, cosí germà del primer duc de Lennox El ducat passà, a la mort 1672 de Charles Stuart, al rei Carles II, que el donà al seu fill illegítim Charles Lennox mort el 1723, en els descendents del qual continua
Rodrigo Ponce de León
Història
Militar
Militar andalús.
Tercer comte d’Arcos, primer marquès i duc de Cadis Capità general de la guerra de Granada, que inicià amb la conquesta d’Alhama 1482 i en la qual tingué un paper principal Conseller i privat dels Reis Catòlics, fou un dels darrers grans feudals andalusos i continuà la lluita tradicional de la seva casa amb els Guzmán Malgrat ésser el fill més petit i illegítim, heretà tots els títols i propietats del seu pare