Resultats de la cerca
Es mostren 205 resultats
illa del Descobridor
Illa
Illot situat prop de la costa de la Marina Alta, dins el terme de Xàbia, a ponent del cap de la Nau, que tanca per l’est la platja de la Granadella.
És un residu erosiu d’uns 300 m de longitud i 57 d’altitud Hi ha emplaçada una antiga torre de defensa, la torre del Descobridor
Binissafúller
Vista de la cala de Binissafuller, amb l’illot al darrere
© Antònia Sánchez - En Menorca
Caseria
Caseria amb població dispersa del municipi de Sant Lluís (Menorca), a l’oest del poble, a uns 3 km de la costa.
A la costa hi ha la cala de Binissafúller , amb una urbanització i les anomenades “casetes de sa vorera”, actualment protegides, i que es construïren com a llocs d’estiueig També cal esmentar l’ illot de Binissafúller
guano
Illot emblanquinat de guano
Inés Fernández (CC BY-NC-ND 2.0)
Agronomia
Substància que es troba en algunes costes freqüentades per ocells marins i foques i en algunes coves habitades per ratapinyades, formada principalment per llurs excrements i cadàvers, molt rica en fosfats i substàncies nitrogenades i per això emprada extensament com a fertilitzant.
El guano d’ocells marins cormorans, pelicans, mascarells, etc es troba, de manera destacada, a les costes del Perú i de Xile, i és millor com a fertilitzant que no el que prové de foques i ratapinyades
arxipèlag de Cabrera
Arxipèlag
Arxipèlag al sud de l’illa de Mallorca, de la qual és separat pel canal, o freu, de Cabrera (5,5 milles entre el cap de les Salines i l’illa Foradada), format per 17 illes o illots (1 836 ha).
Són les illes de Cabrera , l’ illa des Conills o illa Conillera, la Imperial, na Redona, S'Esponja, na Plana, na Pobra, na Foradada i Freda o de les Rates, l’illot de ses Bledes, s’Illó, l’illot Pla i els cinc illots dels Estels
cala Ferrera
Cala, profunda i ramificada, de la costa oriental de Mallorca, dins el terme de Felanitx, al límit amb el de Santanyí.
Hi ha una urbanització 45 h 1986 A l’entrada hi ha l’illot residual dit es Faralló
illa Plana
Illa
La més extensa i poblada de les illes valencianes, situada 4,3 km al SE del cap de Santa Pola, a l’Alacantí.
És una massa allargassada 1 750 m per 300 d’amplada màxima, de direcció WNW-ESE, de gresos i conglomerats, amb una alçària mitjana de 4 a 8 m, amb un màxim de 16 a la Torre, prop d’on hom establí un far que ja no funciona, puix que el del cap de Santa Pola és prou potent per a illuminar l’arxipèlag format per l’illa Plana, els illots de la Nau E, la Galera S i la Cantera W i alguns afloraments d’esculls El sector del far, a l’E, és més alt per la presència de bretxes i roques basàltiques El sector W, immediat a l’illot de la Cantera, forma una península ocupada pel poble de la…
sa Porrassa
Caseria
Caseria del municipi de Calvià (Mallorca), prop de la costa, al SW de les urbanitzacions de Palmanova, de Magaluf i de sa Torre Nova de sa Porrassa, aquesta darrera, damunt el promontori (punta de sa Porrassa o de Pasqual Martí) que corona la torre nova de sa Porrassa (acabada de construir el 1616).
Al S d’aquesta punta, enfront de la cala de Magaluf, hi ha l' illot de sa Porrassa 36 m alt, on hi havia una altra torre, enrunada
Escombreras
Poble
Poble del municipi de Cartagena, al SE de la badia de Cartagena, a la comunitat autònoma de Múrcia.
Antic barri de pescadors, el 1949 hi fou installada una refineria de petroli amb una capacitat de 10 milions de tones anuals 1972 i una central tèrmica annexa Important port petrolier i miner A l’extrem oriental de la badia hi ha l' illot d’Escombreras
serres d’Ordal
Serra
Serra dins el massís de Garraf d'origen cretàcic.
S'estenen pels municipis de Gelida i Subirats Alt Penedès Són formades per calcàries i dolomies resistents a l’erosió, que desmantellà els sediments oligocènics que les recobrien, originant-hi una depressió càrstica, un pòlie fossilitzat durant el Miocè Els sòls originats així permeteren, aprofitats per feixes amb marjades, un illot de conreus cereals, pomes i préssecs, vinya
Keros
Illa
Illa grega de la mar Egea, a l’arxipèlag de les Cíclades.
Amb una alçada màxima de 432m, és actualment deshabitada, però fou un centre religiós important de la cultura ciclàdica , com ho testimonia el gran nombre de fragments d’estatuetes i altres objectes des del bronze antic 4500 aC fins vers l’any 1000aC transportades amb finalitats rituals des d’altres punts de l’Egea i del Peloponès En un illot adjacent, Dhaskalio, hom hi ha descobert restes de construccions cerimonials