Resultats de la cerca
Es mostren 205 resultats
illa del Descobridor
Illa
Illot situat prop de la costa de la Marina Alta, dins el terme de Xàbia, a ponent del cap de la Nau, que tanca per l’est la platja de la Granadella.
És un residu erosiu d’uns 300 m de longitud i 57 d’altitud Hi ha emplaçada una antiga torre de defensa, la torre del Descobridor
Binissafúller
Vista de la cala de Binissafuller, amb l’illot al darrere
© Antònia Sánchez - En Menorca
Caseria
Caseria amb població dispersa del municipi de Sant Lluís (Menorca), a l’oest del poble, a uns 3 km de la costa.
A la costa hi ha la cala de Binissafúller , amb una urbanització i les anomenades “casetes de sa vorera”, actualment protegides, i que es construïren com a llocs d’estiueig També cal esmentar l’ illot de Binissafúller
guano
Illot emblanquinat de guano
Inés Fernández (CC BY-NC-ND 2.0)
Agronomia
Substància que es troba en algunes costes freqüentades per ocells marins i foques i en algunes coves habitades per ratapinyades, formada principalment per llurs excrements i cadàvers, molt rica en fosfats i substàncies nitrogenades i per això emprada extensament com a fertilitzant.
El guano d’ocells marins cormorans, pelicans, mascarells, etc es troba, de manera destacada, a les costes del Perú i de Xile, i és millor com a fertilitzant que no el que prové de foques i ratapinyades
arxipèlag de Cabrera
Arxipèlag
Arxipèlag al sud de l’illa de Mallorca, de la qual és separat pel canal, o freu, de Cabrera (5,5 milles entre el cap de les Salines i l’illa Foradada), format per 17 illes o illots (1 836 ha).
Són les illes de Cabrera , l’ illa des Conills o illa Conillera, la Imperial, na Redona, S'Esponja, na Plana, na Pobra, na Foradada i Freda o de les Rates, l’illot de ses Bledes, s’Illó, l’illot Pla i els cinc illots dels Estels
cala Ferrera
Cala, profunda i ramificada, de la costa oriental de Mallorca, dins el terme de Felanitx, al límit amb el de Santanyí.
Hi ha una urbanització 45 h 1986 A l’entrada hi ha l’illot residual dit es Faralló
sa Porrassa
Caseria
Caseria del municipi de Calvià (Mallorca), prop de la costa, al SW de les urbanitzacions de Palmanova, de Magaluf i de sa Torre Nova de sa Porrassa, aquesta darrera, damunt el promontori (punta de sa Porrassa o de Pasqual Martí) que corona la torre nova de sa Porrassa (acabada de construir el 1616).
Al S d’aquesta punta, enfront de la cala de Magaluf, hi ha l' illot de sa Porrassa 36 m alt, on hi havia una altra torre, enrunada
illa Plana
Illa
La més extensa i poblada de les illes valencianes, situada 4,3 km al SE del cap de Santa Pola, a l’Alacantí.
És una massa allargassada 1 750 m per 300 d’amplada màxima, de direcció WNW-ESE, de gresos i conglomerats, amb una alçària mitjana de 4 a 8 m, amb un màxim de 16 a la Torre, prop d’on hom establí un far que ja no funciona, puix que el del cap de Santa Pola és prou potent per a illuminar l’arxipèlag format per l’illa Plana, els illots de la Nau E, la Galera S i la Cantera W i alguns afloraments d’esculls El sector del far, a l’E, és més alt per la presència de bretxes i roques basàltiques El sector W, immediat a l’illot de la Cantera, forma una península ocupada pel poble de la Nova Tabarca…
Escombreras
Poble
Poble del municipi de Cartagena, al SE de la badia de Cartagena, a la comunitat autònoma de Múrcia.
Antic barri de pescadors, el 1949 hi fou installada una refineria de petroli amb una capacitat de 10 milions de tones anuals 1972 i una central tèrmica annexa Important port petrolier i miner A l’extrem oriental de la badia hi ha l' illot d’Escombreras
serres d’Ordal
Serra
Serra dins el massís de Garraf d'origen cretàcic.
S'estenen pels municipis de Gelida i Subirats Alt Penedès Són formades per calcàries i dolomies resistents a l’erosió, que desmantellà els sediments oligocènics que les recobrien, originant-hi una depressió càrstica, un pòlie fossilitzat durant el Miocè Els sòls originats així permeteren, aprofitats per feixes amb marjades, un illot de conreus cereals, pomes i préssecs, vinya
Keros
Illa
Illa grega de la mar Egea, a l’arxipèlag de les Cíclades.
Amb una alçada màxima de 432m, és actualment deshabitada, però fou un centre religiós important de la cultura ciclàdica , com ho testimonia el gran nombre de fragments d’estatuetes i altres objectes des del bronze antic 4500 aC fins vers l’any 1000aC transportades amb finalitats rituals des d’altres punts de l’Egea i del Peloponès En un illot adjacent, Dhaskalio, hom hi ha descobert restes de construccions cerimonials