Resultats de la cerca
Es mostren 333 resultats
augment de dot
Dret català
Increment del dot, posterior a la constitució d’aquest, mitjançant noves aportacions de caràcter gratuït.
Segons el dret català vigent, l’augment de dot pot ésser realitzat abans o després del matrimoni, però en aquest segon cas, no podrà excedir-ne l’import
recot
Dret penal
Antiga pena pecuniària aplicada a Andorra que s’aplicava als infractors que, dins del vuit dies següents a la sentència, no havien efectuat el pagament del cot de la terra o de la parròquia.
Equivalia al doble de l’import del cot de la terra i del cot de parròquia, que eren fixats pel consell general Fou vigent fins a la introducció del nou ordenament jurídic andorrà 1993
acord sobre interès de futurs
Economia
Dret mercantil
Contracte a termini de tipus d’interès, mitjançant el qual es fixa un tipus d’interès relatiu a un emprèstit futur (posició compradora) o a un dipòsit futur (posició venedora).
Es contracta per un import indicatiu determinat i una durada prefixada, a partir també d’una data preestablerta No dóna lloc a moviments de capitals, i l’operació es liquida per diferències respecte a l’índex de mercat adoptat
dret de retenció
Dret civil
Facultat que de vegades la llei concedeix al creditor de poder continuar posseint una cosa després del termini en què havia de restituir-la al deutor, o al detentor d’una cosa de retardar-ne la restitució fins a obtenir la satisfacció del seu crèdit.
El dret de retenció constitueix una forma de garantia del crèdit, que només faculta a continuar la detenció i negar-se a restituir, però sense que atorgui la facultat de disposició de la cosa per tal de satisfer amb el seu preu l’import del crèdit
punts de plus familiar
Economia
Dret del treball
L’import econòmic percebut en qualitat de plus familiar.
dividend
Economia
Part dels beneficis que una societat distribueix periòdicament entre els seus accionistes.
L’import corresponent a cada accionista és determinat per la classe i el nombre d’accions posseïdes Els dividends poden ésser pagats mitjançant quantitats líquides, noves accions, bons, etc Generalment són pagats segons els beneficis nets, però és freqüent que les societats en declarin amb càrrec a reserves
llegat de part alíquota
Dret civil
Llegat que atribueix al legatari la facultat d’exigir al gravat l’adjudicació de béns de l’actiu hereditari líquid pel valor corresponent a la quota assenyalada pel testador.
No essent hereu, el legatari de part alíquota no respon com a deutor dels deutes hereditaris i, per tant, només pot exigir l’import líquid de la part de l’herència que li correspon, la qual no ha de percebre necessàriament en béns hereditaris, sinó que l’hereu pot optar per pagar-li en diner
supercompte
Economia
Producte financer, creat per la banca espanyola l’any 1989, consistent en un compte corrent amb interessos elevats.
Amb un import mínim en el saldo dipositat, un tram sense remunerar i una taxa d’interès creixent en funció dels trams més alts del saldo mitjà, el supercompte originà una concurrència molt forta entre les entitats bancàries i un increment dels dipòsits dels clients, amb repercussió en els costs financers de la banca i en els seus resultats
autocartera
Economia
Part de la cartera d’una societat formada per accions pròpies o de societats del grup empresarial al qual pertany i també per les que són en possessió de tercers testaferros.
El seu objectiu és permetre de manipular les cotitzacions a borsa sosteniment de preus o exercir l’autocontrol contra intrusions no desitjades raiders Per tal com constitueix un capital inexistent, cal restar-lo dels fons propis La legislació espanyola 1988 permet l’autocartera, però obliga a la constitució d’una reserva no disponible i d’un import equivalent
llei anastasiana
Dret romà
Denominació genèrica aplicada a dues constitucions, l’una decretada per l’emperador Anastasi (491-518), i l’altra per l’emperador Justinià (527-566), que és complement de l’anterior, amb un text de l’epítom grec dit de les Basíliques.
Aquesta llei limitava els drets dels cessionaris d’accions o crèdits adquirits per un cert preu, i reduïa l’import a reclamar del deutor a la quantitat realment satisfeta per la transmissió El rigor d’aquesta llei fou moderat tant pels glossadors com pels posteriors expositors del dret comú i del dret català, que anaren admetent excepcions a la norma general