Resultats de la cerca
Es mostren 2246 resultats
edat mental
Psicologia
Grau de desenvolupament intel·lectual d’un individu, generalment, d’un infant, fixat pels tests d’intel·ligència, amb referència a un individu normal de desenvolupament equivalent.
El quocient intellectual és expressat per la relació entre l’edat mental i l’edat cronològica, fixant en 100 el d’un individu mitjà
quimera
Biologia
Individu que és portador de caràcters propis de dos genotips distints.
En els mamífers es pot produir una transferència embrionària de teixit hematopoètic entre dos bessons dizigòtics, i axiò fa que un individu pugui presentar més d’un tipus de teixit sanguini
estatus
Sociologia
Posició que ocupa un individu en un sistema social i que li confereix privilegis, drets, deures, etc, envers els altres individus.
Max Weber va definir la posició d’estatus com la posició que ocupa l’individu dins de l’estructura socioprofessional Tanmateix, en un sentit més ampli es refereix al valor i la importància que ha assolit un individu davant dels ulls dels altres
afectivitat
Psicologia
Capacitat natural de l’individu per a experimentar afectes.
Durant la infància i l’adolescència, l’afectivitat evoluciona a través d’unes determinades etapes que organitzen la relació de l’individu amb el món Les escoles de psicologia profunda fan radicar l’origen de les neurosis i de les psicosis funcionals en els trastorns de l’afectivitat, especialment en els ocorreguts durant les primeres etapes del seu desenvolupament Les principals formes de l’afectivitat són el sentiment, l’emoció, la passió i l’humor L’afectivitat és un factor important en la formació de la personalitat de l’infant L’escola tradicional ha prescindit generalment d’…
dissonància cognitiva
Psicologia
Sociologia
Estat de tensió produït en un individu quan dos elements cognitius són incompatibles entre ells.
L’individu malda per reduir aquest estat poc confortable, encara que, per aconseguir-ho, hagi d’afegir cognicions compatibles o canviar una de les cognicions dissonants Aquesta teoria fou exposada per primera vegada l’any 1957 per Leon Festinger
actitud
Sociologia
Predisposició apresa culturalment per l’individu segons la qual valora objectes, altres individus, col·lectivitats, grups i institucions.
Aquesta predisposició fa que l’individu respongui d’una manera característica davant cada fenomen sobre el qual té formada una actitud
activitat alfa
Biologia
Ritme essencial del cervell humà en l’individu despert, en repòs, relaxat i amb els ulls tancats.
Compost per ones de freqüència de 10 cicles per segon que apareixen a les àrees occipitoparietotemporals i es disposen en forma de fus a l’electroencefalograma Desapareix en el son i s’interromp si l’individu obre els ulls i fixa l’atenció
audiograma
Registre gràfic, obtingut amb l’audiòmetre, que indica el llindar d’audició d’un individu a unes certes freqüències.
Permet de determinar l’agudesa auditiva d’un individu i les disminucions d’aquesta agudesa davant freqüències greus i agudes o bé les disminucions globals de l’agudesa, i de mesurar el grau i l’etiologia de la sordesa
test
Psicologia
Prova mitjançant la qual hom mesura la conducta i la capacitat psíquica d’un individu o d’un conjunt d’individus i en pot preveure, relativament, el comportament futur.
A partir d’una situació estàndard, que estimula un comportament determinat, els tests permeten de calibrar aquest estadísticament, mitjançant la interrelació dels resultats del major nombre possible de casos Tradicionalment hom ha considerat com a condicions indispensables d’un test la validesa capacitat de mesurar veritablement el que vol mesurar, la fidelitat en virtut de la qual l’aplicació d’un test a un mateix individu dóna uns mateixos resultats i la sensibilitat palesa en el fet que el test reflecteixi diferències mínimes entre individus Pel que fa al valor dels tests en…
autoinfecció
Patologia humana
Infecció que en un moment donat afecta un individu portador dels gèrmens causals i que durant un llarg temps no havien provocat cap trastorn.
La infecció es produeix ocasionalment en augmentar la virulència del microorganisme per causes diverses una mutació, per exemple, o bé en disminuir la resistència de l’individu portador