Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
impedància operacional Z
Electrònica i informàtica
En un circuit lineal i invariant, sense fonts independents i condicions inicials nul·les, relació entre les transformades de Laplace de la tensió en els terminals d’un biport i la intensitat del corrent que entra en el circuit pel terminal positiu.
En el cas general, la seva expressió és un quocient de polinomis de s En els casos particulars d’una resitència R , una inductància L i una capacitat C , és respectivament R , Ls i 1/Cs
dualitat
Electrònica i informàtica
Propietat que fa referència a l’analogia existent entre uns determinats teoremes i equacions relatius als circuits elèctrics.
D’acord amb la qual poden ésser agrupats certs elements o conceptes de dos en dos dits duals , de manera que les lleis són les mateixes canviant tots els elements pels seus duals Així, són duals, tensió/intensitat, resistència/conductància, impedància/admitància, capacitat/inductància, sèrie/parallel, buit/curt circuit, nus/malla, etc
transformador ideal
Electrònica i informàtica
Quadripol convertidor d’energia, que tot conservant-ne la forma, canvia el nivell de les seves magnituds característiques (variable intensiva i extensiva).
Independentment de la freqüencia del senyal, té per equacions on n és la relació de transformació És un transformador sense pèrdues, de coeficient d’acoblament unitat, flux de dispersió nul, en el qual la inductància mútua, M i les autoinductàncies del primari L 1 , i del secundari L 2 són infinites, bé que amb una relació finita entre elles És un element transparent al flux d’energia P = V 1 i 1 + V 2 i 2 = 0
autoinducció
Electrònica i informàtica
Inducció electromagnètica produïda en un circuit per les variacions del corrent que hi circula.
L’autoinducció d’un circuit o d’un dispositiu determinat és donada pel coeficient d’autoinducció , anomenat correntment inductància Si pel circuit circula un corrent i , apareix una força electromotriu E , que val E = - L di/dt , on L és el coeficient d’autoinducció En el cas de corrent continu, l’autoinducció fa que es produeixi un corrent al tancament i a la ruptura del circuit, anomenat extracorrent En el cas de corrent altern, per efecte de l’autoinducció, el corrent que circula és inferior al produït per la resistència òhmica, i per això la resistència aparent o…
autoinductància
Electrònica i informàtica
Coeficient d’autoinducció, anomenat usualment inductància
.
càrrega
Element destinat a augmentar artificialment la inductància dels cables telefònics a fi d’aconseguir la igualtat LG = RC, és a dir: inductància x conductància = resistència x capacitat.
Aquest augment de L és fet mitjançant les bobines de càrrega discontínua pupinització o, si això no és possible com als cables submarins, hom disposa una càrrega contínua consistent en un enrotllament en hèlice al llarg del cable krarupització És molt important d’arribar a la igualtat esmentada, perquè aleshores la velocitat de propagació i l’atenuació en un canal telefònic són independents de la freqüència, i la intelligibilitat és màxima
bobina de xoc
Electrònica i informàtica
Inductància de valor elevat utilitzada als circuits de polarització dels subsistemes de radiofreqüència.
Serveix per a impedir el pas del senyal de radiofreqüència cap al circuit d’alimentació, tot permetent el pas del corrent continu de polarització
bobina de Pupin
Electrònica i informàtica
Bobina que hom intercala a les línies telefòniques ( pupinització
) per augmentar-ne la inductància i compensar-ne així la capacitat.
És anomenada també bobina de càrrega D’aquesta manera hom aconsegueix de disminuir l’amortiment de la línia, amb la qual cosa resta millorada la transmissió