Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
Centre de Salut Mental d’Adults
Psiquiatria
Psicologia
Dispositiu assistencial.
Presta consulta ambulatòria psiquiàtrica i de salut mental a la població major de divuit anys Els equips són multidisciplinaris, i estan formats per professionals de la psiquiatria, la psicologia, el treball social i la infermeria, entre d’altres Fan tasques de prevenció, diagnòstic, orientació i intervenció terapèutica Pertany a la xarxa de recursos de salut mental del Servei Català de la Salut, del departament de sanitat i seguretat social de la Generalitat de Catalunya
Mercè Arqué Blanco
Handbol
Jugadora d’handbol.
Jugant amb el Medina de València guanyà dos Campionats d’Espanya 1961, 1963 La temporada 1963-64 fitxà pel Picadero-Damm de Barcelona, amb el qual guanyà cinc títols de Lliga 1964-67, 1970 Jugà amb la selecció espanyola sis partits internacionals A més de jugadora d’handbol, també fou atleta del Futbol Club Barcelona El 1968 establí el rècord de Catalunya de 800 m llisos amb 221,3 min Fou entrenadora de l’Asepeyo d’handbol i premiada com a millor esportista universitària d’handbol 1971, 1972 quan estudiava infermeria
Alexandre Louis Empaytaz
Cristianisme
Pastor reformat.
El 1869 un comitè de missions l’envià a Barcelona per atendre-hi els protestants de parla francesa Contribuí a l’establiment de la Congregació Protestant de Sant Pau i a estendre les seves idees per Monistrol, Miravent i Reus i algunes poblacions del Maresme, com Premià, Canet i Vilassar Juntament amb el missioner Payne, els germans de Plymouth i el metodista Robert Simpson, el 1879 fundà a Barcelona un hospital evangèlic, que el 1893 esdevingué el conegut com a Hospital de les Colònies Estrangeres El 1907 tornà a Ginebra, on tingué cura de la infermeria Butini
Fundació Escolar Blanquerna
Educació
Fundació privada diocesana dedicada a l’educació, fundada el 1988.
Prové de l’Escola de Magisteri de l’Església, creada per l’arquebisbat de Barcelona el 1948 a partir dels centres de Sant Joan de La Salle i Sant Joan Bosco, que adoptà el nom de Blanquerna el 1974 Adscrita el 1979 a la Universitat de Barcelona, inicià el reciclatge de mestres incorporat al pla del departament d’Ensenyament de la Generalitat Ja amb l’estatut jurídic actual, el 1991 fundà la confederació de centres de la Universitat Ramon Llull i impulsà la facultat de Psicologia i Pedagogia Ha creat diverses escoles universitàries Infermeria i Fisioteràpia, el 1992 Periodisme, el…
Rafael Cotoner i d’Olesa
Història
Gran mestre de l’orde de Sant Joan, a Malta (1660-63).
Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí, el 1608 ingressà a l’orde, del qual fou comanador 1631, castellà de Malta 1640-42, capità de la galera de Sant Llorenç 1642-44, batlliu de Mallorca i, finalment, elegit gran mestre 1660 en el moment de la represa de les operacions venecianes per a l’alliberament de Càndia del poder turc Féu restaurar i pintar l’església prioral de Sant Joan per l’artista calabrès Mattia Preti, i amplià la Sacra Infermeria Morí de pesta, i li fou erigit un magnífic mausoleu a la capella de la llengua d’Aragó, a Malta El succeí en el càrrec el seu germà…
Universitat Catòlica de València “Sant Vicent Màrtir”
Institució universitària creada per l’arquebisbe de València el 8 de desembre de 2003.
És fruit de les antigues Fundació Agrupació Edetània, l’Escola d’Infermeria Nuestra Señora de los Desamparados i la Facultat d’Estudis de l’Empresa Compta amb l’Institut Superior d’Investigació i Formació Socioeducativa Francisco Ferrer Luján, que té com a objectiu potenciar la formació permanent extracurricular i la recerca, i amb l’Institut de Ciències Sociològiques, que s’encarrega de la realització d’estudis i investigacions sobre aspectes relacionats amb l’ésser humà i la seva manera d’entendre's i relacionar-se amb l’entorn social Per al curs 2005-06 ofereix 28 titulacions…
Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament
Psicologia
Entitat científica i professional fundada el 1983 per promoure la recerca bàsica, la docència i les aplicacions de les ciències del comportament.
Integrada principalment per psicòlegs, agrupa també representants d’altres camps medicina, infermeria, treball social, educació, etc Entre les seves activitats principals destaquen l’organització de cursos monogràfics de formació i la convocatòria de diversos premis premi Pavlov per a trajectòries professionals i màxim guardó de la Societat, premi SCRITC de treballs per a estudis d’investigació i premi SCRITC de cartells per a treballs presentats a les jornades de la Societat Cada any organitza unes jornades que serveixen de punt de trobada per a professionals, docents i…
Santa Eulàlia de Paderniu (la Vall de Lierp)
Art romànic
El llogaret de Paderniu es localitza al damunt d’Eixea, als vessants meridionals del Turbó 1 180 m i a la capçalera del barranc homònim Es tenen referències de l’església des de l’any 1092, en què el bisbe Ramon Dalmau dotà la canònica de Sant Vicenç de Roda amb les quartes episcopals de l’església de villa Paternini , cosa que confirmà el 1093 El 1198 Gombau de Camporrells, bisbe de Roda-Lleida, donà al refetor dels canonges de Roda els cinc diners anuals que li tributava l’església de Santa Eulàlia El 1255 l’església de Paderniu depenia de la infermeria de Roda Des d’aleshores…
Ponç de Monells
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill del militar Berenguer de Monells i germà de Guillem de Monells, bisbe de Girona 1169-75 Fou nomenat abat canonical de Sant Joan de les Abadesses el 1140 Acabà i féu consagrar l’església del monestir de Sant Joan el 1150 la de vila de Sant Joan, la de Sant Miquel de la infermeria del monestir 1164, la de Santa Llúcia de Puigmal 1165, la de Sant Valentí de Salarça 1168 i la de Sant Salvador de Bianya 1170 i la catedral de Tortosa 1178 Estructurà la vida canonical i litúrgica i engegà la vida religiosa del bisbat, reconquerit feia quinze anys Fou el darrer dels grans abats…
Sant Miquel de la Cerulla (Viacamp)
Art romànic
Aquesta església és al nord d’Estall, vora la carrerada, on es troben diverses masies, algunes amb capelles, que històricament formaren les quadres de Vallsegura i la Cerulla, aquesta última sota domini de la canònica de Roda Hi ha qui ha relacionat aquesta església amb l’església homònima de Viacamp, lliurada a Sant Vicenç de Roda l’any 1072 Un instrument del 1234 consigna la propietat dels delmes de la Cerulla a favor de la infermeria de Roda El 1308 les rendes dels homes de la Cerulla foren assignades al sagristà de Roda El 1619 el procurador de Ribagorça, a requeriment del…