Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
crespinell

Crespinell groc
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les crassulàcies, de fulles suculentes, cilíndriques o poc o molt globoses, flors pentàmeres i fruits en fol·licle.
El crespinell blanc o arròs de bruixa o pinyonets o raïm de llop o raïmet S album , de 8 a 25 cm d’alçària i de flors blanques o rosades agrupades en una inflorescència terminal espiciforme, es fa en sòls rocallosos poc profunds a tot Europa i a les zones temperades d’Àsia i d’Àfrica del nord El crespinell groc dit també arròs de bruixa o raïm de llop S acre , alt de 5 a 15 cm i amb flors grogues aplegades en inflorescències espiciformes, es fa en roques, murs i llocs pedregosos El crespinell gros anomenat també arròs de pardal o pa de moixó S sediforme , de 10 a 40 cm d’…
Les plantaginàcies
Plantaginacies 1 Cervina Plantago coronopus a aspecte de la inflorescència x 1,7 b detall d’una flor amb els sèpals de marge escariós i una bràctea x 5,6 c fruit de dehiscència transversal pixidi x 5,6 Fulles de diversos plantatges 2 Plantago media x 0,6 3 P major x 0,6 4 P lanceolata x 0,6 Eugeni Sierra Comprenen únicament tres gèneres, diversificats en unes 250 espècies distribuïdes gairebé per tot el món, però concentrades principalment a les zones temperades i a les altes muntanyes intertropicals Les plantaginàcies són plantes herbàcies, o més rarament llenyoses, sovint…
bractèola
Anatomia vegetal
Fulla, generalment petita, que neix a la base del pedicel floral.
Aquest mot és emprat sobretot quan hi ha també bràctees situades en el peduncle de la inflorescència
bròquil
bròquil
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Varietat de conreu de la col, de la família de les crucíferes.
Aquesta hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, és de tija molt curta i dreta, portadora d’una inflorescència compacta anormal anomenada capça —part comestible de la planta quan les flors encara són poncelles—, que apareix a l’any següent de la plantació, de peduncles curts, carnosos i molt ramificats, generalment descolorits, acabats en flors i bràctees avortades, de coloració sovint morada o verdosa Hom lliga les fulles, fortament ascendents, al voltant de la inflorescència per tal de blanquejar-la Necessita un terreny adobat…
corona de reina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, amb una roseta de fulles basals d’1,5 a 3 cm de llarg, espatulades i terminades en punta.
Fa una inflorescència de 20 a 30 cm d’alçària, de flors blanques puntejades de carmí Creix als conglomerats calcaris de Montserrat i de les muntanyes veïnes
bolenga
Botànica
Planta biennal, de la família de les boraginàcies, d’arrel carnosa, tija híspida, dreta, de 30 a 80 cm, amb les fulles llargament lanceolades i aspres i flors de color de rosa carmí, petites i agrupades en una gran panícula; es fa en llocs secs i pedregosos, vores de camins, etc.
La subespècie italicum , de panícula llarga i cilíndrica, és freqüent a les Illes Balears la subespècie pyrenaicum , d’inflorescència amplament cònica, és difosa per una gran part de la regió mediterrània
bròcoli
Botànica
Hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre.
Presenta brots florals amb entitat pròpia, generalment de color verd fosc, agrupats en una inflorescència no del tot compacta, la qual es menja quan les flors encara són poncelles Cal distingir el bròcoli del bròquil
ricí

Llavors de ricí
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Arbust de la família de les euforbiàcies, de fins a 4 m d’alt, de fulles grosses, alternes i palmatipartides, de flors unisexuals agrupades en panícula, les femenines a la part superior i les masculines a la inferior, i de fruits secs dehiscents, grossos i puats.
Oriünd de l’Àfrica tropical, s’ha naturalitzat als països mediterranis És conreat per les llavors, que forneixen l’ oli de ricí , de propietats purgants Ricí Detall d’una fulla i d’una inflorescència © Fototecacat