Resultats de la cerca

Si cobreix tot el cos formant ròssec generalment és insígnia del poder reial o d’un orde militar

President de la Federació Catalana d’Escacs 1951-58 El 1979 fou condecorat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs

Practicant, tant de caça menor com de caça major, ha format part de diferents societats de caçadors és president de la Societat de Caçadors Algas, pertany a la SC el Ciervo de Cervelló i és el soci més antic de la centenària SC La Torcaz L’any 1984 fou escollit president de la territorial de Barcelona i el 1989 de la Federació Catalana de Caça FCC, càrrec que ocupà fins el 2002, quan dimití per problemes de salut Entre el 1988 i el 2000 també fou vicepresident de la federació espanyola Durant el seu mandat a la FCC els caçadors aconseguiren representació en institucions com els Consells de…

La seva insígnia era un drac invertit símbol de l’heretgia vençuda Alfons IV de Catalunya-Aragó l’establí als seus estats per distingir els qui lluitaven contra els turcs Tingué curta durada

S’inicià, el 1970, com a pilot, posteriorment presidí la Federació Catalana d’Automobilisme 1992-2004 i fou directiu de la Reial Federació Espanyola d’Automobilisme, de la qual rebé la insígnia de plata el 2010

Adscrit al Collegi Català d’Àrbitresestigué tretze temporades a primera divisió 1974-87 Dirigí al voltant de 120 partits en la màxima categoria En retirar-se, al juliol del 1987, fou distingit amb la insígnia d’argent de la Federació Catalana de Futbol

S’inicià com a redactor de Mundo Deportivo el 1974, diari del qual és subdirector És autor del llibre monogràfic Paulino Alcántara 1998, que s’edità dins la collecció del centenari del Futbol Club Barcelona El 2010 rebé la insígnia d’or del FC Barcelona

Presidí la Federació Catalana de Motociclisme al llarg de dues dècades, etapa en la qual fou l’impulsor del Campionat del Mediterrani i del Parcmotor de Castellolí El 2012 fou elegit president de la Reial Federació Motociclista Espanyola Rebé la insígnia d’argent de la UFEC 2013

Girona fou la primera que l’ostentà 1960 En la proclamació hom dicta un missatge al món sardanístic i lliura a l’ajuntament, com a insígnia titular, un trofeu de claus simbòliques La ciutat és representada per una noia que presideix arreu les solemnitats peculiars durant l’any de capitalitat