Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
túnica
Indumentària
Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins a genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el pal·li; per als servents i la gent humil era el vestit únic.
Solia ésser de lli, però hom en duia també de llana, sobretot a l’hivern Normalment hom en portava dues una d’interior interula o subucula , cenyida, i una altra d’exterior indusium o supparus Els senadors la duien adornada de dalt a baix amb una franja de porpra latus clavus , i els de l’ordre eqüestre amb una o dues franges més estretes angustus clavus Una túnica llarga fins als peus, a la manera oriental, de lli blanc, sovint adornada amb bandes de porpra o clavi tunica clavata esdevingué pròpia dels eclesiàstics, damunt la qual diaques, preveres i bisbes duien…
Odoacre
Història
Príncep bàrbar, d’origen obscur, potser rugi o escita, fill d’Edicó, que sembla haver estat conseller d’Àtila.
Al servei de l’imperi Romà, el 476 reclamà el terç de les terres d’Itàlia per installar-s’hi Havent-s’hi oposat Orestes, que tutelava l’emperador infant Ròmul Augústul, es proclamà rei d’Itàlia després d’haver incendiat Pavia al capdavant d’un exèrcit integrat principalment pels hèruls i els turcilingis Féu morir Orestes i el seu germà Pau, deposà Ròmul Augústul i envià les insígnies imperials a Zenó, emperador d’Orient, amb la qual cosa posà fi a l’imperi d’Occident Zenó en certa manera reconegué els fets consumats i li donà el tractament de patrici Governà en pau i moderació, i, tot i ésser…
Jordi Batalla Escoda
Esports de tir
Dirigent i àrbitre de tir.
Fou un dels fundadors de la Federació Tarragonina de Tir de Precisió i primer president de la Federació Provincial de Tir Olímpic de Tarragona, creada l’any 1968 Fou vicepresident de la federació espanyola 1981-82 i primer president de la Federació Catalana de Tir Olímpic 1983-96 Formà part també de la Unió Internacional de Tir UIT, actual International Shooting Sport Federation ISSF, així com del seu Comitè d’Àrbitres Fou àrbitre internacional de primera categoria i president del Comitè de Promoció de la Confederació Europea de Tir…
signífer
Història
El qui portava les insígnies de les cohorts i de les centúries.
Jeràrquicament anava al darrere del centurió
bandera
Pintura o representació dels colors de la bandera en papers, murs, insígnies, etc.
Albert Martorell Otzet
Futbol
Porter de futbol i dirigent esportiu.
S’inicià a la Penya Montserrat i, el 1924, passà a l’equip infantil del Reial Club Deportiu Espanyol La temporada 1933-34 debutà amb el primer equip, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1937 Romangué a l’Espanyol fins el 1945 i disputà 121 partits de Lliga La temporada 1939-40 fou sancionat sense jugar per la Delegación Nacional de Deportes acusat de no passar al bàndol franquista arran de l’Olimpíada Popular d’Anvers 1937 La intervenció de Genaro de la Riva possibilità que fos rehabilitat a mitjan temporada 1940-41 També formà part de la selecció catalana en set ocasions Ja retirat…
anell episcopal
Cristianisme
Anell que forma part de les insígnies del bisbe ja des del s. VII.
El seu ús es generalitzà els s IX-X És un símbol de la seva vinculació a la diòcesi Els abats, algunes abadesses i altres prelats porten un anell semblant
Alexandre Grau de la Herrán
Periodisme
Esport general
Periodista i organitzador d’esdeveniments esportius.
Començà a treballar a Mundo Deportivo l’any 1940, arribà a ser-ne el secretari general i es jubilà el 1991 essent director de relacions exteriors i organitzacions esportives Al mateix temps, fundà la Guía Aeromarítima d’Espanya 1950, fou editor de la revista Club , redactor de motor del diari Tele/express 1962-73 i director de la revista Pito Organitzà més de 1000 esdeveniments esportius Dirigí la Jean Bouin entre el 1943 i el 1998, i aconseguí que la cursa assolís prestigi internacional Fou membre de l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya, de la Challenge Drink precursora de la…
orde de la Garrotera
Història
Orde cavalleresc, el més important d’Anglaterra.
Segurament fou fundat el 1348 pel rei Eduard III, sembla que al castell de Windsor, com una fraternitat noble composta pel rei i vint-i-cinc cavallers per premiar mèrits militars molt rellevants i volent revifar la tradició dels cavallers de la Taula Rodona Els cavallers de l’orde de la Garrotera foren anomenats cavallers de Sant Jordi o de la Garrotera Blava Posteriorment l’orde fou obert a d’altres cavallers supernumeraris Els estatuts originals es perderen i Enric VIII en féu compilar uns altres La festa anual de l’orde se celebra a Windsor el dia de Sant Jordi Les insígnies consisteixen…
abat
Cristianisme
Superior, a la majoria d’ordes monàstics i canonicals, d’un monestir o d’una col·legiata, que ha rebut una benedicció solemne especial, a la qual va annexa la facultat de conferir ordes menors als seus subordinats i de consagrar altars.
El nom de l’egipci apa i l’arameu 'abbā en llatí, abbas , que significa ‘pare’, fou donat ja al s IV als grans anacoretes d’Egipte i de Síria per designar una certa paternitat espiritual Jeroni protestà d’aquesta usurpació per part d’alguns monjos del nom que, segons el Nou Testament, Crist volia només per al Pare celestial Això no obstant, les versions llatines de texts orientals difongueren el mot abbas entre els ambients monàstics d’Occident Poc temps abans del 500 començà a designar el prepòsit o superior d’una comunitat religiosa A partir de la regla de sant Benet, l’abat era elegit…