Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Maria Teresa Bonilla i Elias
Veterinària
Veterinària.
Inicià els estudis a l’Escola de Veterinària de Saragossa el curs 1934-35, però a causa del tancament de l’Escola durant la Guerra Civil Espanyola no pogué acabar la carrera fins el 1941 Aprovà les oposicions al Cos d’Inspectors Veterinaris i després d’un interinatge a l’Escorxador Municipal de Sabadell, el 1946 guanyà per oposició la plaça de veterinari municipal de l’ajuntament de Barcelona, on fou destinada al servei de Triquinoscopia de l’Escorxador Municipal Collegiada al Collegi Oficial de Veterinaris de Barcelona, fou la primera dona veterinària de Catalunya El 1976 passà…
Miguel Martínez Gil

Miguel Martínez Gil
MUSEU COLET
Columbofília
Columbicultor.
El 1942 arribà a Barcelona Concursà en torneigs locals i estatals amb la Societat del Camp de l’Arpa El 1950, el president de la Federació Catalana de Coloms Esportius FCCE demanà la collaboració de les societats per a establir un bon servei d’inspecció, i es feu inspector local i estatal Fou nomenat cap dels inspectors de la FCCE, però continuà competint i també fomentà la columbicultura arreu Creà noves societats com l’Amistat i la Sagrerense, a Barcelona i El Fomento, a Piera, juntament amb Josep Bellver Escrigué articles a Palomos Deportivos , la revista de la federació…
Ferdinand Buisson
Educació
Història
Política
Pedagog i polític francès.
Inspector i més tard director d’ensenyament 1879, collaborà en la reorganització de l’ensenyament primari públic duta a terme per Jules Ferry Creà les escoles normals superiors, per a la formació d’inspectors i professors, i la càtedra de Science de l’Éducation 1896, de la Sorbona, i dirigí la “Revue Pédagogique” i el “Dictionnaire de Pédagogie et d’Instruction Publique” 1882-89 i 1911 A més, escriví La religion, la morale, et la science dans l’éducation contemporaine 1912 Fou elegit diputat radical-socialista de París 1902-24 i president de la Lliga dels Drets de l’Home Defensà…
Pere Màrtir Rossell i Vilar
Veterinària
Veterinari.
Estudià a l’Escuela de Veterinaria de Saragossa i treballà a Barcelona i Ripoll Hagué d’exiliar-se arran de la Setmana Tràgica 1909 i passà a França, on s’interessà per l’estudi de les produccions pecuàries del Principat Aprovat en les oposicions al cos de veterinaris inspectors d’higiene pecuària, fou destinat a la duana de Puigcerdà, on treballà 1910-14 en el primer treball zootècnic de base científica dels Països Catalans La ramaderia de la Cerdanya , premiat per l’Associació de Ramaders d’Espanya El 1916 assolí la càtedra de l’Escola d’Agricultura de Caldes de Montbui i el…
Tractat de No-proliferació
Militar
Política
Acord contra la propagació de les armes nuclears, que, signat per un centenar d’estats, entrà en vigor el 5 de març de 1970.
Estipula que els països signants no poden fornir o acceptar armes nuclears, ni cedir-ne o admetre'n el control Establert per iniciativa dels EUA, l’URSS i la Gran Bretanya 1968, no fou ratificat el 1985 per estats com la Xina, Sud-àfrica, França o Israel, que hi veien un intent de perpetuar l’hegemonia nuclear de les grans potències El 1987 fou ratificat per Espanya Vàlid per un període de 25 anys, no preveu cap limitació de l’armament existent ni del seu augment pels països que en tenen El tractat és verificat per l’Agència Internacional d’Energia Atòmica El 1991, inspectors de…
Magdalena Álvarez Arza

Magdalena Álvarez Arza
© Ministeri de Foment
Política
Economista i política andalusa.
Doctora en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid Fou professora d’economia a la UNED 1977-90, a l’Escola de Pràctiques Jurídiques de Màlaga i a l’Institut d’Estudis Fiscals El 1979 accedí, a través d’oposicions, al Cos d’Inspectors de Finances de l’Estat i, des d’aleshores, exercí diversos càrrecs relacionats amb l’Administració Tributària En el terreny de la política, fou diputada autonòmica per Màlaga fins el 1994, any que fou nomenada consellera d’Economia i Hisenda de la Junta d’Andalusia en el gabinet de Manuel Chaves, i tres anys més…
Alain Marie Juppé

Alain Marie Juppé
© EC/Berlaymont
Política
Polític francès.
Graduat a l’École Nationale d’Administration 1972, fou membre del cos d’inspectors de finances El 1976 fou nomenat cap del gabinet del primer ministre Jacques Chirac , però no fou elegit parlamentari pel Rassemblement pour la République RPR fins el 1978, per un breu període, i posteriorment ho ha estat des del 1984 Secretari d’Estat per a Economia i Finances des del 1978 i ministre d’Afers Estrangers des del 1993, el 17 de maig de 1995 fou nomenat primer ministre pel nou president de la República, Jacques Chirac President de l’RPR des de l’octubre del mateix any, al juny del 1996 Juppé…
Hassan Rouhani

Hassan Rouhani
© World Economic Forumswiss / image.ch / Nicola Pitaro
Història
Política
Polític i aiatol·là iranià.
Nascut Hassan Feridon, nom que els anys vuitanta canvià en ascendir posicions en la jerarquia politicoreligiosa, estudià al seminari de Qom 1960-69 i posteriorment dret a la Universitat de Teheran, on es graduà el 1972 Els anys setanta passà llargues temporades a Europa, en part a causa de les seves activitats contràries al règim del xa A la Universitat Politècnica de Glasgow cursà filosofia i dret, i hi retornà entre el 1995 i el 1999 per a doctorar-se en aquestes matèries Seguidor i actiu participant de la revolució islàmica encapçalada per l’aiatollà Ruḥollāh Khomeynî, que instaurà la…
Suïssa 2013
Estat
El Consell Federal, després de diverses propostes i dos anys de negociacions, va arribar finalment al mes d’agost a un acord fiscal amb els Estats Units sobre la confidencialitat de comptes i dipòsits, les multes per evasió i l’accés dels inspectors d’hisenda nord-americans a les dades bancàries –proposta coneguda com Lex USA – En una direcció similar, el 9 d’octubre, el Consell va autoritzar la signatura de Suïssa de la convenció entre l’OCDE i el Consell d’Europa sobre l’assistència administrativa mútua en l’àmbit fiscal, si bé es van dilatar les converses amb la Unió Europea…
Totes les bèsties de càrrega
Literatura catalana
Novel·la de Manuel de Pedrolo, publicada el 1967.
Narra l’aventura d’un home innominat, i per extensió de tot un poble, sotmès a un procés anorreador de la seva identitat, amb la intenció d’as-similar-lo a la de l’ocupant El protagonista ésobligat a assistir a una triple intervenció quirúrgica que fan a la mare al cervell, al cor i al sexe Perquè denuncia que la volen despersonalitzar, i creu que l’han morta, és empresonat Alliberat per un atzar que forma part del judici, torna a casa, on ara viuen altres fills de la mare i d’on, fugint d’un escorcoll policial, pot salvar una adolescent que, com totes les del seu poble, havia de ser…