Resultats de la cerca

Inicialment foren set, esdevingudes quatre el 1390 Posteriorment foren anomenades, també, intendències , i augmentaren de nombre el 1789 eren trenta-tres La generalitat o intendència de Perpinyà fou creada el 1660, arran de la incorporació del Rosselló a França

El 1713 era membre del Consell de Cent Durant el setge filipista de Barcelona anà a Mallorca, on organitzà un important comboi de queviures i armes que assolí de burlar el bloqueig i entrar a Barcelona octubre del 1713 Poc després fou elegit conseller quart de la ciutat, i s’ocupà dels serveis d’intendència durant la resta de la lluita

Era format per 9 regiments d’infanteria, 3 d’artilleria, 3 grups de cavalleria, 3 agrupacions d’enginyers, un grup d’intendència i un de sanitat Les forces foren distribuïdes en tres divisions, comandades pels coronels Guillem de la Peña i Cusí i Josep AVillaba i Rubio i el comandant Eduard Medrano i Ribas La seva formació real no arribà mai a acomplir-se

Catedràtic de dret a la Universitat de Mallorca Defensà les temporalitats de la Companyia de Jesús 1781 i les doctrines lullianes, enfront del bisbe Díaz de Gurrea Formà part dels consells reials 1782, fou assessor de la intendència de Catalunya 1798 i alcalde major de Sevilla 1807, on fou catedràtic de lleis Fou pare de l’historiador Joaquim Maria Bover Publicà Compendio de Historia Universal 1796

Es doctorà a Cervera 1780 El 1801 fou nomenat protometge de Girona i Figueres Dirigí els hospitals de Girona durant els setges del 1808 i el 1809 Durant la dominació francesa presidí la junta de sanitat i fou inspector d’epidèmies de la intendència de l’Alta Catalunya Fou membre de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona Després de l’evacuació de Girona pels francesos 1814, fou detingut i sumariat

N'hi havia al Principat de Catalunya i als regnes de València i de Mallorca a més d’un amb jurisdicció sobre la Vall d’Aran Administrava el reial patrimoni, amb una jurisdicció, ensems civil i criminal, amb competència en matèria mercantil i altres duanes, béns vacants, preses i naufragis, aigües públiques, causes d’amortització, etc El batlle general del qual depenien els locals i territorials era secundat per un procurador fiscal en matèria de patrimoni reial o el fisc i la seva gestió intervinguda pel mestre racional Després dels decrets de Nova Planta llurs funcions passaren a la …

S'ordenà de sacerdot i estudià filosofia i teologia a València El 1755 sollicità autorització per convertir en molí paperer un batan situat a la riera del Molinar d’Alcoi El 1756 llançà al mercat les primeres raimes d’un paper que diferia, per la seva factura i color blanc, del paper utilitzat per la intendència i que el 1757 fou introduït a l’oficina de l’estat El 1764 muntà una màquina de cilindres o pila holandesa, primera fàbrica que utilitzà aquesta màquina, aviat estesa a les altres fàbriques alcoianes Creà també un reglament que regulava el treball dels obrers paperers

El 1874 ingressà en l’Acadèmia d’Administració Militar i el 1880 fou destinat a Cuba El 1912 era sotsintendent de campanya de Melilla entre el 1914 i el 1918 fou cap d’intendència i el 1920, intendent de divisió Posteriorment, fou destinat a la regió militar de València fins el 1924 Publicà nombrosos articles de caràcter històric en la premsa de Palma i en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul- liana Entre les seves obres cal destacar “Noticias del cautiverio de los franceses en Cabrera”, dins La isla de Cabrera Palma sn “Cartas familiares inéditas de Jovellanos”, dins La…

Anteriorment havia exercit altres càrrecs polítics a Pinerolo, plaça francesa del Piemont, i a Rouen Normandia Establí el 1708 una fira bisetmanal a Bellaguarda, Montlluís i al fort dels Banys per al proveïment dels soldats d’aquestes guarnicions És autor d’una Mémoire de la Généralité de Perpignan ou province de Roussillon 1710 Durant la seva intendència fou introduït l’ús de la llengua francesa en els actes públics El seu fill Antoine-Marie de Ponte d’Albaret Pinerolo 1691 — Perpinyà 1750 fou cavaller del rei de França i exercí igualment el càrrec de primer president, per…

Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres, que li donà una sòlida instrucció jurídica i humanística i amb qui mantingué una constant correspondència, i on fou professor d’institucions de dret romà durant quatre anys, bé que se n'hagué d’anar per tal de dedicar-se als afers familiars a Barcelona Exercí d’advocat i fou assessor de la intendència reial i de la Junta de Comerç de Barcelona És autor de tractats jurídics en llatí, amb comentaris notables per l’erudició i el bon sentit jurídic De lege Julia ambitus 1754 i Aelii Marciani liber singularis ad…