Resultats de la cerca

El seu propòsit inicial fou la reconstrucció d’aquest pavelló, dissenyat per l’arquitecte alemany  Ludwig Mies van der Rohe  i per la interiorista Lilly Reich amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Posteriorment es convertí en un centre de debat, difusió i sensibilització sobre temes d’arquitectura i urbanisme contemporanis El patronat i consell d’administració de la Fundació és constituït, a més del consistori de la ciutat, pel Ministeri de l’Habitatge espanyol, la Generalitat de Catalunya, la Fira de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca, el Collegi d’…

També rep el nom d' arquitectura d’interiors , perquè és una branca d’aquesta, centrada en la decoració i el condicionament dels espais closos de la casa o els edificis L’interiorista és un tècnic que, a partir d’uns volums estructurals predeterminats, estudia la disposició i dimensió dels factors de circulació, proporcions antropomòrfiques, tancaments, zonificació, mobiliari, elements de disseny, objectes artístics, color, llum, so, etc, i els ordena de tal manera, que, en llur conjunt, permetin d’…

A principi del 1939 s’exilià a França, i després a Mèxic amb el seu pare Avellí Artís i Balaguer , i els seus germans Rosa i Avellí Exercí d’inspector d’obres de l’Estat, obrí la botiga de venda i restauració Arte Sacro, feu d’interiorista i construí algun cinema Ensinistrat pel seu germà Tísner, el substituí als Estudios América com a escenògraf cinematogràfic durant el període 1957-66, i intervingué en prop de dues-centes produccions rutinàries o seriades, que signava sempre amb l’ambigua denominació Escenografía A Artís-Gener Després abandonà aquest ofici i recuperà el de…

Format a Colònia i a París, exposà per primera vegada el 1950 El 1958 fixà la seva residència a Eivissa Participà en el primer Saló de Maig 1957 i estigué molt relacionat amb els grups Dau al Set i El Paso Exposà regularment a Barcelona des del 1960 El seu art té un caràcter netament geomètric i independent de tota referència al concret, cosa que el menà a una creació pura i esquemàtica molt freda, però d’impacte decoratiu, assolit a base d’estructures contrastades i contraposades Pertangué al grup SYN El 1979 presentà el muntatge audiovisual Monoserie  que obria una nova etapa de la seva…

Membre del CIAM i redactor en cap de Casabella 1947-49, és un dels exponents més representatius de l’anomenada “segona generació” d’arquitectes Com a dissenyador, féu alguns dissenys famosos, com la màquina de cosir Borletti 1956, l’aparell de televisió Doney Brion Vega 1962, la ràdio i el telèfon Siemens 1966 i la butaca Fourline, i obtingué alguns premis a les triennals de Milà Com a arquitecte dugué a terme importants estudis teòrics per a la industrialització de la construcció i sobre nous materials, que es reflecteixen en la fàbrica de ceràmica i el complex per als…

Avantguardista sense extremismes, evità tant l’esquematisme formal del racionalisme com les arbitrarietats de l’arquitectura orgànica Galleria d’Arte Moderna de Milà 1953, casa a les Zattere de Venècia 1957, centre recreatiu Olivetti a Ivrea 1953-59, central termoelèctrica a Porto-Corsini 1959-60, església de San Giovanni a Milà 1962 Intervingué en el projecte Milano Verde 1938 i en la planificació del barri INA de Casate 1952 Posteriorment, de la seva obra són especialment rellevants els que realitzà a Gènova el eatre Carlo Felice 1982-91, conjuntament amb Aldo Rossi, i un dels projectes més…

Titulat el 1910 Fou un temps arquitecte municipal d’Olot El seu estil evolucionà 1912-36 des d’un Modernisme veí a Alfred Paluzie i Lucena al Noucentisme de Masó cases Masllorens al carrer de Fontanella, casa Bassols, garatge Sacrest i fàbrica Descals al de Vilanova, fàbrica Manufactures Olot al carrer del Bisbe Guillemet i elèctrica Bassols 1927, a Olot Projectà cinc grups escolars, com el de Ripoll, on apareix la influència de RGiralt, l’escorxador de Portbou, etc A Girona projectà, entre d’altres, la casa Barceló 1925, la casa i tallers Dalmau-Carles-Pla i la Central Elèctrica Berenguer…

Es graduà l’any 1953 per la Universitat Politècnica de Milà i es doctorà el 1963 Tingué com a mentor Ernesto Nathan Rogers, del qual en 1964-69 fou ajudant de càtedra a la Universitat de Milà i amb el qual collaborà en revistes d’arquitectura i urbanisme de gran influència A més d’arquitecta, fou també una interiorista i dissenyadora de renom La gran majoria dels seus projectes parteixen d’edificis ja construïts sotmesos a una remodelació en profunditat Entre molts altres, sobresurten el Museu d’Orsay de París 1986, a partir de l’antiga estació de trens, el Museu d’Art Asiàtic de…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa i a Llotja Barcelona, cursà decoració al FAD i es graduà en arts aplicades Collaborà amb Jaume Llongueras i assimilà molts elements del Noucentisme Després de ser mobilitzat a la Guerra Civil Espanyola, el 1945 obrí estudi propi A banda de la seva activitat com a interiorista per a particulars i de disseny d’objectes litúrgics, fou molts anys director artístic de la Fira de Mostres Entre els seus dissenys, en els quals es detecta una progressiva i racional estilització de les formes del classicisme mediterrani, es poden esmentar el monument al…

Afectà l’arquitectura, l’escultura i la pintura decoratives i les arts decoratives en llur totalitat És molt característica d’aquest estil la porcellana, que fou en aquest moment introduïda a Europa Per a molts tractadistes el rococó no fou res més que la darrera etapa del Barroc És a partir dels estudis dels germans Goncourt sobre el XVIII que el rococó fou considerat i estudiat com un estil amb una personalitat pròpia L’inici del rococó es donà a França amb els estils Regència i Lluís XV fou essencialment interiorista i existí total llibertat en la decoració, que fou d’una gran…