A principi del 1939 s’exilià a França, i després a Mèxic amb el seu pare Avel·lí Artís i Balaguer, i els seus germans Rosa i Avel·lí. Exercí d’inspector d’obres de l’Estat, obrí la botiga de venda i restauració Arte Sacro, feu d’interiorista i construí algun cinema. Ensinistrat pel seu germà Tísner, el substituí als Estudios América com a escenògraf cinematogràfic durant el període 1957-66, i intervingué en prop de dues-centes produccions rutinàries o seriades, que signava sempre amb l’ambigua denominació Escenografía A. Artís-Gener. Després abandonà aquest ofici i recuperà el de decorador. El 1974 realitzà l’adaptació dels espais del nou local de l’Orfeó Català i la seva biblioteca, anomenada Pompeu Fabra, a Mèxic.