Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
signe d’admiració
Gramàtica
Signe ortogràfic posat al darrere (...!) o bé al davant i al darrere (¡...!) d’una proposició exclamativa, d’una interjecció.
de
Gramàtica
Preposició que expressa relacions de complement del nom.
Usos de de Usos Exemples 1 Expressa relacions circumstancials que denoten L’allunyament, la separació La ploma li escapà de les mans L’han expulsat del partit El punt de partida d’una acció, especialment d’un moviment o una transició, sovint en correlació amb les preposicions a o en Li penjava del coll De dalt estant em digué He anat de Barcelona a Montserrat caminant Anar de bar en bar Passar de mort a vida La procedència, l’origen Aquest tren ve d’Alacant Nasqué de pares esclaus El punt de partida d’una distància, un mesurament o un càlcul, en correlació amb la preposició a Som a dos…
antífones de la O
Cristianisme
Antífones (anomenades també majors) que, a l’ofici de vespres, acompanyen el cant del magníficat del 17 al 23 de desembre i que comencen totes amb la interjecció O (O Sapientia, O Emmanuel, etc.).
D’origen romà, hom en desconeix l’autor Els primers testimonis són del segle VIII
Formes de comunicació no verbal
Una gestualitat catalana Just a l’inici de la novella La ciutat dels prodigis , Eduardo Mendoza escriu el següent fragment “Als fenicis sic els van seguir els grecs i els laietans El pas dels primers va deixar residus artesanals als segons els devem dos trets distintius de la raça, segons els etnòlegs la tendència dels catalans a inclinar el cap cap a l’esquerra quan fan veure que escolten i la propensió dels homes a criar pèls llargs als orificis nasals” Deixant les ironies i els substrats històrics a part, existeix realment una gestualitat catalana Aquesta és una pregunta que se sol fer…