Una gestualitat catalana?

Just a l’inici de la novel·la La ciutat dels prodigis, Eduardo Mendoza escriu el següent fragment:

“Als fenicis [sic] els van seguir els grecs i els laietans. El pas dels primers va deixar residus artesanals; als segons els devem dos trets distintius de la raça, segons els etnòlegs: la tendència dels catalans a inclinar el cap cap a l’esquerra quan fan veure que escolten i la propensió dels homes a criar pèls llargs als orificis nasals.”

Deixant les ironies i els substrats històrics a part, existeix realment una gestualitat catalana? Aquesta és una pregunta...