Resultats de la cerca
Es mostren 321 resultats
propí
Química
Hidrocarbur gasós, més pesant que l’aire, inflamable, que bull a -23°C i es fon a -101°C.
És emprat com a combustible espacial i com a intermediari en síntesi orgànica
corretatge
Dret
Contracte segons el qual una de les parts, el corredor
, facilita, mitjançant una retribució, la conclusió d’un negoci jurídic amb un tercer.
El corredor no resta obligat, però si no efectua la seva activitat d’intermediari no pot obtenir la comissió establerta
abastador | abastadora
Agronomia
Persona que abasta o proveeix.
L’abastador exerceix una funció reguladora com a intermediari entre els centres de producció i els de consum, especialment en el comerç de carn
hidroxilamina
Química
Sòlid deliqüescent i inestable que es fon a 33°C i que cal mantenir sobre glaç perquè no es descompongui.
És una base orgànica molt reductora, emprada en l’obtenció de colorants, en la síntesi d’oximes i com a intermediari en síntesi orgànica
4’
-fosfopanteteïna
Bioquímica
Derivat fosforilat de l’àcid pantotènic que és present com a grup prostètic en la proteïna portadora de grups acil
(ACP).
Va unida covalentment a un residu de serina de la proteïna mitjançant un enllaç d’èster fosfòric És també un intermediari en la biosíntesi del coenzim A
m-aminofenol
Química
Cristalls que es fonen a 122°C, solubles en aigua, alterables a l’aire.
És obtingut per fusió alcalina de l’àcid m -sulfanílic i és emprat com a intermediari en la síntesi de colorants i de l’àcid p -aminosalicílic
babèsia
Protistologia
Gènere de protozous de la classe dels esperozous, de l’ordre dels hemosporidis, que comprèn moltes espècies, totes elles paràsites d’hervíbors.
Ataquen els eritròcits, i tenen com a hoste intermediari una paparra L’espècie B bovis parasita bòvids L’espècie B bigemina produeix als bòvids la febre de Texes
àcid m-aminobenzoic
Química
Producte intermediari en la fabricació de colorants.
Forma cristalls que es fonen a 174°C, lleugerament solubles en aigua, solubles en els solvents orgànics
rèdia
Zoologia
Fase larval del cicle evolutiu dels trematodes digenètics originada asexualment a partir de cèl·lules reproductores internes dels miracidis paràsits i sense cilis, anomenats esporocists; la rèdia és, doncs, un esporocist fill.
Les rèdies s’alimenten dels teixits de l’hoste intermediari i ulteriorment produeixen, també asexualment, larves cercàries, de vida lliure, o bé altres generacions de rèdies que després formen cercàries
fisiologia general
Biologia
Disciplina científica que té molts punts de contacte amb la fisiologia cel·lular, però que treballa en un nivell d’integració superior.
Car estudia els mecanismes enzimàtics, la creació i l’alliberament d’energia, els problemes del metabolisme intermediari, la regulació bioquímica, enzimàtica, hormonal, etc, en l’organisme considerat com un tot