Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Andrés Corchero
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf castellà.
Des del 1985 s’ha especialitzat en la tècnica japonesa butho amb Min Tanaka i Kazuoh Ohno Establert a Barcelona, ha presentat els muntatges Paisajes 1985 Los paisajes, se mueven , Stepping , Duo 1987 Paisaje en soledad 1988 Paisaje E-21 1989 From the Forest 1990 A un poeta futuro 1991 Nada, la fuerza de existir 1992 Elegia 1993 Duet , Efebo o així que passin els anys , Volta i volta 1994 Sospir i Alaire 1995 El 2003 la companyia Andrés Corchero-Rosa Muñoz, anomenada des del 2004 Raravis manté un conveni de residència al Centre l’Estruch de Sabadell, fet que ha permès als dos coreògrafs…
Maria Badia i Cutchet

Maria Badia i Cutchet
© Parlament Europeu
Política
Política.
Llicenciada en filologia anglesa, ha estat professora d’anglès a Sabadell Afiliada a Convergència Socialista de Catalunya 1975, ja dins del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE fou coordinadora de la primera secretaria del PSC-PSOE 1985-94 Dins del PSOE fou coordinadora de la secretaria de relacions Internacionals 1994-96 i del 1996 al 1999 fou cap de la secretaria de presidència del Parlament de Catalunya El 1999 fou elegida diputada del Parlament Europeu pel PSC-PSOE, càrrec que revalidà en les eleccions del juny 2009 Nomenada al juliol vicepresidenta del grup socialista del…
salve
Música
Antífona mariana, començada amb els mots Salve Regina, mater misericordiae, ’Déu vos salve, reina i mare de misericòrdia', que hom canta cada dia després de l’ofici de completes, llevat del temps pasqual, que es canta Regina coeli.
Abans de la simplificació de les rúbriques del breviari 1956, la salve es recitava o cantava després de cada hora canònica des de les primeres vespres de la Trinitat fins a la nona del dissabte abans d’advent El text es distribueix en sis frases i tres invocacions finals la melodia gregoriana, de to primer, és neumàtica des del segle XVII, però, se’n canta també una de sillàbica, d’Henry Du Mont, en to cinquè Ha estat atribuïda al monjo Hermann de Reichenau 1013-1054, a Ademar de Montelh m 1098 o també a Pedro de Mezonzo m 1002, bisbe de Santiago de Compostella Introduïda a Cluny el 1135,…
Sant Martí de Riudellots de la Creu (Palol de Revardit)
Art romànic
Situació Façana de l’església amb el característic campanar d’espadanya A Bramon El poble de Riudellots de la Creu és situat al peu de la carretera C-150 de Girona a Banyoles Mapa L39-12296 Situació 31TDG848567 Per arribar-hi des de Banyoles cal prendre la carretera C-150 en direcció a Girona a 9 km de Banyoles al punt quilomètric 4, a mà dreta i a uns 100 m de la carretera, i visible des d’aquesta, es troba l’església de Sant Martí JMC-JRM Història Es tracta de la vella església parroquial de l’agregat de Riudellots de la Creu, pertanyent al bisbat i comtat de Girona, actualment substituïda…
mes de Maria
Cristianisme
Devoció que consisteix a honorar la Mare de Déu durant el mes de maig amb una sèrie d’oracions, invocacions i avemaries recollides en els devocionaris.
Bé que ja es practicava al s XVIII, aconseguí una gran popularitat vers el 1850
reina
Cristianisme
Títol marià que forma part de diverses invocacions —la majoria recollides en la lletania lauretana—, com és ara Reina del cel, Reina dels àngels, Reina dels apòstols, etc.
Constitueix el motiu de la festa del 22 d’agost amb el nom de Maria Reina , instituïda per Pius XII 1955 com a parallel a la de Crist Rei
lletania
Cristianisme
Súplica, consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus, a les quals hom respon cada vegada amb un refrany (al més sovint, «tingueu pietat», «escolteu-nos», etc).
Molt abundants en les litúrgies orientals, les darreres reformes litúrgiques les han introduïdes a la missa romana pregària dels fidels A Occident, són conegudes també la lletania dels sants i l’anomenada lletania lauretana , o de la Mare de Déu, que hom recita al final del rosari Pel seu caire suplicatori, les lletanies han anat sempre lligades amb processons de rogatives En el ritu romà són conegudes les lletanies majors , el dia de Sant Marc 25 d’abril, i les lletanies menors , o lledànies lledània
Miquel de Palol i Muntanyola

Miquel de Palol i Muntanyola
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Pere de Palol i Salellas Estudià arquitectura, que exercí professionalment fins l’any 1991 Des d’aleshores es dedica exclusivament a la literatura Autor prolífic, inicialment conreà la poesia, amb un primer recull del 1972, Lotus , que mostrava un esperit de transgressió, una tendència a la irracionalitat i un fort component eròtic, característiques dels joves poetes agrupats entorn de l’editorial Llibres del Mall i la revista Tarotdequinze, en els quals publicà Tots aquests elements eren presents també a Delta 1973, i, amb una certa orientalització, a Llet i vi 1974 i a Arxiu de…
,
Sant Girvés de la Torre de Rialb (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb els arcs formers i els pilars que separen la nau central de les laterals ECSA - JA Adell L’església de Sant Girvés de la Torre, coneguda com Sant Girvé, és situada en un indret boscos i isolat al capdamunt d’un turó al marge dret del Rialb, on hi ha restes d’un mur dins el bosc Mapa 34-13329 Situació 31TCG505505 Per a anar-hi, cal prendre la pista que surt de Gualter en direcció a Polig i la vall del Rialb Quan s’arriba a Sòls de Riu, cal prendre la pista que segueix la vall del Rialb, pel marge dret del riu, i a uns 4 km, poc abans d’arribar a l’abandonat…
Sant Quintí dels Banys d’Arles
Situació Façana nord de l’església, vista des de la plaça dels Banys, segons el dibuix fet l’any 1917 per PA Fourquin Dibuix de l’interior de l’església, fet l’any 1917 per JP i PA Fourquin, amb els dos grans arcs formers probablement del segle XIV que separaven les antigues naus L’antiga església parroquial de Sant Quintí, avui desapareguda, era situada vora les termes romanes bastides al segle II dC, a l’actual poble dels Banys d’Arles, emplaçat a la riba dreta del Tec PP Història Dins el recinte de les antigues termes romanes o banys d’Arles, que donaren nom a l’actual municipi, fou fundat…