Resultats de la cerca

Fou fundat el 1964 amb seu a la platja de Cambrils, on una seixantena de famílies compraren el local social de l’entitat En una primera etapa, els socis es dedicaren al rem competitiu i organitzaren dues edicions de la baixada a l’Ebre amb iols amb timoner, sota la denominació de Curses Iberus Marenostrum Els darrers anys preval la pràctica de la vela lleugera Els presidents de l’entitat han estat Andreu Pujol, Ismael Boj, Francesc Xavier Capdevila, Miquel Caelles, Miquel Garcia i Anton Brufau

Fou un dels integrants més destacats de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona a les dècades de 1920 i 1930 Fou campió d’Espanya en outrigger de quatre amb timoner 1924, 1925 i vuit amb timoner 1929, 1930, i campió de Catalunya en outrigger de quatre amb timoner 1923, 1924, 1926, vuit amb timoner 1929, 1930 i en iols de quatre amb timoner 1925, 1926 Posteriorment ocupà una vocalia de la junta directiva del mateix club 1931-35 i fou delegat de rem el 1951

S’inicià al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB Fou campió de Catalunya de iols de dos i, ja retirat, entrenà joves remers del club, algun dels quals fou campió d’Espanya juvenil Àrbitre regional, actuà en moltes competicions estatals i internacionals, com en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on fou àrbitre auxiliar A la meitat dels anys seixanta entrà a formar part de la federació catalana, com a tresorer de la junta directiva, de la qual també fou secretari Parallelament, fou directiu del RCMB L’any 1985 fou membre del comitè organitzador de la regata Match Sènior de la FISA

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou diverses vegades campió de Catalunya i d’Espanya en les modalitats de canoa i outrigger, entre d’altres Fou dirigent tant de la Federació Catalana de Rem com de l’espanyola Fou fundador del Collegi Nacional d’Àrbitres de Rem d’Espanya i àrbitre internacional en diverses ocasions També fou el fundador del Collegi Espanyol de Preparadors, i collaborà en l’elaboració del Codi Espanyol de Iols A Catalunya, procurà implantar les noves tècniques i sistemes d’entrenament utilitzats a l’estranger Rebé la medalla Forjadors de la Història…

Membre del Reial Club Nàutic RCN de Tarragona 1923-43, aconseguí 37 títols d’Espanya i de Catalunya i 18 subcampionats, en esquif, outriggers i iols de quatre i de vuit El seu gran èxit fou el títol d’Europa d’esquif 1930 Participà també en dos Campionats d’Europa 1931, 1935 i guanyà el Campionat Ibèric Internacional en la categoria de vuit amb timoner 1943 Un cop retirat, fou entrenador i aconseguí diversos títols estatals També fou directiu de l’RCN Tarragona els anys cinquanta Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Practicà l’hoquei sobre herba al Club Gimnàstic de Tarragona i el rem al Club Nàutic de Tarragona CNT, amb el qual disputà el Campionat d’Espanya de iols 1916 Fou el primer president de la Federació Catalana de Rem 1922-27 i també dirigí el CNT 1920-27 i 1931-36 i el Nàstic 1924-26, la secció de futbol del qual professionalitzà El 1915 fundà el Lawn Tennis Club Tarragona, que fou el germen del Club de Tennis Tarragona, el qual creà un campionat en honor seu, el Trofeu Lluís Bonet 1918-29 Organitzà el gran premi automobilístic Trofeu Armangué 1920-23 Té un carrer a Tarragona amb…

Fou fundat el 1902 com a Reial Club de Barcelona arran de la fusió entre el Reial Club de Regates, creat el 1881 i dedicat fonamentalment al rem, i el Reial Yacht Club, dedicat a la vela El primer president fou José E de Olano, i la primera seu social fou un edifici flotant amarrat prop de la Barceloneta que havia estat la seu del Club de Regates i que posteriorment fou traslladat al Moll de les Drassanes El 1909 llogà un pis a la Rambla com a seu provisional i una barcassa per a construir-hi un pavelló per a l’activitat esportiva, i accedí a la presidència Rafael Morató L’agost del 1910 els…

Les embarcacions poden ser de banc fix rem tradicional o banc mòbil rem modern o d’alta competició, i s’impulsen amb un sol rem en punta de més de 3 m de llarg o amb un parell de rems scull/couple una mica més curts menys de 3 m El número de tripulants varia entre un i vuit remers A banda de les proves individuals, les embarcacions sempre tenen un número parell de remers i poden anar amb timoner o sense En funció de totes aquestes possibilitats, a l’hora de competir s’organitzen regates masculines i femenines, per categories d’edat i distingint segons el pes dels remers entre lleugeres i…