Resultats de la cerca

Hom l’obté fent passar un corrent gasós de HF en SO 3 líquid, o a la inversa Bull a 163°C, i és un àcid fumant Reacciona violentament amb l’aigua i produeix una reacció hidrolítica reversible Té una acció fortament irritant sobre les membranes mucoses i la pell

Té les potes llargues i primes Viu en els soterranis, a les bodegues i clavegueres i en llocs foscs i humits, on es nodreix de substàncies orgàniques En advertir un perill, emet un raig d’un líquid irritant i resta immòbil Les espècies B mortisaga, B gigas, B lethifera , etc, són comunes als Països Catalans

La tos constitueix un acte reflex defensiu que s’origina a les vies respiratòries inferiors com a resposta a qualsevol estímul irritant a la laringe, la tràquea o els bronquis, com la inhalació de gasos irritants, un cos estrany o bé una acumulació de secrecions Aquests estímuls causen una irritació de les fibres sensitives de la mucosa que desencadena el reflex de la tos, consistent en una inspiració profunda, seguida pel tancament de la glotis i per una forta contracció dels músculs respiratoris, a continuació de la qual s’obren sobtadament les cordes vocals Aquest reflex causa un corrent d…

És un líquid incolor que bull a 55,5°C, i miscible amb aigua Té un caràcter fortament bàsic És emprada en la indústria del petroli i del cautxú sintètic, en l’obtenció de colorants i medicaments i també com a solvent i com a agent de flotació És fortament irritant de la pell i de les membranes mucoses

Les seves dissolucions concentrades són molt explosives, sobretot en presència d’impureses o si són en contacte amb metalls alcalins a baixa temperatura es descompon lentament És emprat com a agent metilant en composts de tipus àcid, com els àcids, els fenols o els enols fortament irritant, produeix edema pulmonar i una hipersensibilitat que condueix a l’asma

És un irritant responsable de l’inici de malalties gingivals gingivitis El carrall —anomenat també tosca dentària o niell — és format per cristalls de calci placa dental impregnada d’ions de calci i fosfats dipositats sobre una estructura reticular d’hidroxilapatita i per substància orgànica representada per bacteris filamentosos i cèllules epitelials descamades És causat bàsicament per una manca d’higiene dental

El virus ràbic és molt neuròtrop i determina una simptomatologia neuropsíquica, amb una fase d’antuvi irritant hiperestèsia, espasmes, furor, convulsions i després paralítica El pronòstic de la malaltia és molt sovint fatal un cop instaurada per això són d’una gran importància les mesures profilàctiques control epidemiològic dels gossos, vacunació precoç després de tota mossegada sospitosa, etc Els primers èxits en vacunacions antiràbiques foren deguts al biòleg francès Louis Pasteur

És un líquid incolor, d’olor penetrant, miscible amb els solvents orgànics no hidroxilats, que reacciona amb l’aigua alliberant diòxid de carboni, i que bull a 251°C i es congela a 22°C Hom l’obté per tractament del 2,4-dinaminotoluè amb fosgen, i és emprat en la preparació d’escumes, elastòmers i resines de poliuretà i com a agent d’entrecreuament en la indústria de les fibres tèxtils Malgrat ésser poc corrosiu, és altamnent irritant i produeix cremades

És un sòlid cristallí groc, que s’enfosqueix per acció de la llum, d’olor característica i irritant, soluble en alcohol i èter i poc soluble en l’aigua, que es fon a 116°C i se sublima al buit amb facilitat Hom l’obté per oxidació de l’anilina amb àcid cròmic i és emprada en la manufactura de colorants i en la preparació d'hidroquinona L’estructura de p- benzoquinona ocorre en molts pigments naturals, i és responsable de llur coloració

És un sòlid de color groc canari, molt venenós, irritant de la pell i de les vies respiratòries, insoluble en aigua obtingut escalfant difenilamina amb triclorur d’arsènic Les forces de policia l’utilitzen en forma de fum i sovint barrejat amb gasos lacrimògens per a dispersar manifestacions Provoca secreció nasal, tos i esternuts, dolors, mareigs i vòmits, depressió i feblesa Els seus efectes persisteixen un cert temps, però normalment no tenen conseqüències posteriors El punt de fusió és a 195ºC, i el d’ebullició a 410ºC