Resultats de la cerca

Membre de l’oficina privada de Georges Pompidou 1962-65, fou secretari d’estat d’Economia i Finances 1968-71, ministre de Relacions amb el Parlament 1971-72, ministre d’Agricultura 1972-74, ministre de l’Interior 1974 i secretari general de la UDR 1974-75 El 1974 esdevingué primer ministre, però, en desacord amb el president Valéry Giscard d’Estaing , dimití 1976 i refundà el gaullisme amb el Rassemblement pour la République , que presidí 1976-94 Alcalde de París 1977-86 i 1989-95 i membre del Parlament Europeu 1979, fou vençut en les eleccions presidencials del 1981 Després de la victòria…

El 1616 anà a Itàlia, residí uns quants anys a Florència i Roma i passà també per Venècia i Milà El 1634 anà a París, on Richelieu el nomenà pintor del rei Poca cosa resta de la seva obra de tipus oficial Clèlia passant el Tíber amb les seves companyes castell de Fontainebleau Entre els quadres de tema religiós destaquen el Baptisme de Crist església de Saint-Louis-en-l’Isle, París i Jesús entre els doctors església de Les Andelys, Alta Normandia

El 1786 pujà, juntament amb el doctor Paccard, al Mont Blanc, i promogué l’interès envers els Alps i l’esport de la muntanya Morí en el curs d’una prospecció geològica de minerals preciosos

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on es formà en les disciplines de violí i violoncel Posteriorment, hi estudià cant i guanyà el primer premi del conservatori, mentre treballava a la Comédie Française Debutà a l’Òpera Còmica de París el 1941 amb el paper de Pelléas, que enregistrà un any més tard i que cantà ininterrompudament fins els anys vuitanta Més tard cantà al Theater an der Wien 1946 i al Festival Holandès d’Amsterdam 1948 El 1949 debutà al Covent Garden de Londres i al Metropolitan de Nova York Malgrat tot, centrà la seva carrera a França, especialment a l’Òpera Còmica…

El seu estil es caracteritza per l’agut sentit de l’humor amb què satiritza la societat moderna, i els seus gags es basen en l’observació de la gent, llurs tics i llur parla El 1958 fou premiat al festival de Canes per Mon oncle Altres films seus són Jour de fête 1949, Les vacances de Monsieur Hulot 1953, la seva obra cabdal, Playtime 1967, Trafic 1970 i Parade 1974

El seu nom real era Jacques Fréderix Fou un dels creadors del naturalisme poètic cinematogràfic, i fou premiat a Venècia 1936 per La kermesse héroïque Altres films seus són L’Atlantide 1921, Crainquebille 1922, Carmen 1926, Thérèse Raquin 1928, Le grand jeu 1934 i Pension Mimosas 1935

Aconsellat per Jacques Gay i Alexander von Humboldt explorà les Balears 1825 i publicà, com a fruit d’aquest viatge, Enumeratio Plantarum quas in insulis Balearibus que pot ésser considerat el primer assaig de flora de les Illes ensems que una aportació, notable per a l’època 1827, a la geografia botànica mediterrània

Vida El cognom real de la família era Eberst, però el seu pare, llibreter, músic i cantor a la sinagoga de Colònia, era conegut com a Offenbach pel fet d’haver nascut a Offenbach am Main L’excepcional talent per a la música de la família quedà palès en el trio que formaren Jacques al violoncel, el seu germà Julius al violí i la seva germana Isabella al piano El 1833 el pare dugué Jacques i Julius a París perquè ampliessin els seus estudis musicals Només Jacques, però, aconseguí entrar al conservatori, gràcies a L Cherubini, llavors director del centre, que n’autoritzà l’admissió encara que no…

Fill d’una família burgesa enriquida a l’antic Congo Belga, Jacques Romain Georges Brel deixà el negoci familiar a Brusselles a vint-i-tres anys per provar sort com a lletrista i cantant als cabarets de París Les cançons reflectien el seu caràcter visceral i romàntic, i descrivien una societat hipòcrita i injusta Influí en molts cantautors catalans El seu esperit solidari i a vegades innocent feu que Brassens l’anomenés "mossèn Brel" L’any 1957 aconseguí el primer gran èxit amb Quand on n’a que l’amour L’any 1964 fou aclamat a la sala Olympia de París, on enregistrà un disc que…

Es matriculà al Conservatori de Caen, on fou alumne de Fernand Blachet 1933-38 Continuà els estudis amb Auguste Périer al Conservatori de París, on obtingué un primer premi de clarinet el 1939 Del 1941 al 1950 formà part de l’Orquestra dels Concerts Lamoureux, l’Orquestra de Ràdio París i l’Orquestra de Cambra Marius-François Gaillard A partir de la dècada dels cinquanta inicià la carrera de solista, al llarg de la qual recuperà obres per a clarinet poc freqüents en les programacions, com ara algunes peces de F Devienne, G Rossini o JM Molter Combinà la carrera de concertista amb les classes…