Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
Erasme Lasarte i de Janer
Pintura
Pintor.
Viatjà per França, Itàlia, Bèlgica i el nord d’Àfrica Concorregué a diverses exposicions oficials barcelonines 1907, 1911, 1918, 1919 i a la Universal de Brusselles del 1910 Pintor de gènere i sobretot de paisatge, hi ha obra seva al Museu d’Art Modern de Barcelona
Anna Maria Janer i Anglarill
Cristianisme
Religiosa.
El 1860 fundà l’institut de religioses de la Sagrada Família a la Seu d’Urgell, dedicada a l’educació cristiana de nens i joves i a l’assistència de malalts i ancians, que l’any 2011 tenia cases a onze països d’Europa i Amèrica Des del 1953 hi ha introduïda la causa de canonització El 2010 el papa Benet XVI li concedí la beatificació, i la cerimònia fou celebrada el 9 d’octubre de 2011 a la Seu d’Urgell
Alexandre de Bacardí i de Janer

Alexandre de Bacardí i de Janer
© Fototeca.cat
Dret
Jurista.
Estudià a la Universitat de Cervera Autor i traductor de diversos estudis sobre temes de dret militar, marítim i mercantil Publicà el primer tractat de dret mercantil escrit en castellà Tratado de derecho mercantil en España 1840 Collaborà en la redacció d’un manual de dret civil català
Erasme de Janer i de Gònima
Economia
Comerciant.
Fill de Domènec Janer i Sunyer 1752-1807, que obtingué privilegi de noble el 1795, i de Josefa de Gònima i Coll filla del fabricant d’indianes Erasme de Gònima i Passerell, augmentà el patrimoni en casar-se el 1813 amb Josefa Gironella i Ayguals, filla del també important fabricant d’indianes Josep Gironella El 1821 fou president de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó Fou membre de la primera junta de la Societat Econòmica d’Amics del País 1822 i de la primera junta directiva de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1851 Alcalde de Barcelona el…
Esteve de Ferrater i de Janer
Història del dret
Jurista.
Fill de Santiago de Ferrater i Boada Es llicencià en dret el 1837 Fou revisor i censor d’obres teatrals i professor de dret civil a la Universitat de Barcelona El 1842 fou un dels organitzadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació El 1844 fou relator interí de l’audiència de Catalunya, i el 1845, jutge de primera instància de Terrassa El 1850 ascendí a relator titular de l’audiència, i el 1872 n'esdevingué relator secretari Amb Pau Ferigle, publicà una recopilació de les lleis i disposicions reials promulgades en 1833-41 Collaborà amb Josep Antoni Elias i d’Aloy, amb el qual publicà…
Maria de la Pau Janer i Mulet

Maria de la Pau Janer i Mulet
© Editorial Planeta
Literatura catalana
Escriptora.
Filla de Gabriel Janer i Manila Estudià filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears Ha compaginat la tasca d’escriptora amb la de professora a la universitat La seva narrativa és una radiografia sobre les relacions i els sentiments humans Ha publicat les novelles Els ulls d’ahir 1988, L’hora dels eclipsis 1989, premi Andròmina, Màrmara 1994, premi Sant Joan 1993, Natura d’anguila 1995, premi Carlemany, Orient, Occident dues històries d’amor 1998, Lola 1999, premi Ramon Llull, El desig 2000, Ets la meva vida, ets la meva mort 2001, Las mujeres que hay en mí 2002,…
,
Quim Monzó publica l’obra La magnitud de la tragèdia, i la mallorquina Maria de la Pau Janer i Mulet, L’hora dels eclipsis
Quim Monzó publica l’obra La magnitud de la tragèdia, i la mallorquina Maria de la Pau Janer i Mulet, L’hora dels eclipsis
Barcelona-Igualada-Barcelona
Ciclisme
Competició de ciclisme de carretera professional.
Concebuda el 1928 com a pròleg de la Volta Ciclista a Catalunya, formà part dels Campionats de Sants i d’Igualada en una organització de la Unió Ciclista Bordeta Jaume Janer en fou el primer guanyador El 1935 fou recuperada per l’Agrupació de Velocipedistes d’Hostafrancs
Baldomir Capdevila Matias
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista i dirigent esportiu.
Guanyà les Copes Janer i Sanromà amb el Dunlop i participà en una edició de la Volta a Catalunya El 1960 fou nomenat delegat de la Federació Catalana de Ciclisme per Lleida i organitzà el Campionat d’Espanya de persecució 1963 i les arribades a Lleida de les voltes a Espanya i Catalunya Morí el 1966 durant el desenvolupament de la Volta a Lleida Després de la seva mort s’instaurà el Trofeu Baldomir Capdevila