Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
ancià
Cristianisme
Nom d’una dignitat o funció de govern, principalment col·legial.
Es trobava ja en el paganisme hellènic i fou adoptat en l’Antic Testament per a designar els personatges importants de la comunitat israelita, i especialment els membres del Sanedrí Dins el cristianisme, a la primitiva església, hom l’aplicà a les autoritats locals, bé que el mot no tenia el sentit jeràrquic que és atribuït actualment a la paraula prevere presbýteros , en grec, significa ancià Era emprat generalment en plural i designava un grup collegial Entre els calvinistes designa els membres del consell presbiteral, que s’encarreguen, ensems amb el pastor, de l’…
segon | segona
Que segueix immediatament el primer en categoria o en ordre jeràrquic.
anacrusi
Música
Nota o grup de notes que precedeix el primer accent mètric (ictus inicial, temps fort, caiguda, etc.) d’una unitat formal qualsevol (frase, motiu, període, etc.).
Hom pot anomenar també crusi la nota que coincideix amb l’accent mètric inicial, i metacrusi la nota o grup de notes que la segueixen Atès, d’una banda, que una anacrusi ho és amb relació a un determinat accent mètric -que cal entendre com el més important de la unitat formal considerada- i, de l’altra, que els accents mètrics formen un sistema jeràrquic uns són més importants que uns altres, els quals, al seu torn, encara ho són més que uns altres, etc hom pot concloure que l’aparició d’anacrusis és possible a tots nivells Dit d’una altra manera les anacrusis són sempre…
cos místic
Cristianisme
Imatge que expressa, en teologia, la interrelació vital entre Crist i l’Església.
Recollint la figura de cos, Sant Pau subratlla la unitat de l’Església en Crist efectuada significativament en l’eucaristia i, alhora, la diversitat entre els membres i entre les diferents comunitats A l’edat mitjana, l’expressió fou aplicada primerament a l’eucaristia, en oposició al cos sensiblement perceptible Les controvèrsies sobre la presència real feren que hom transposés l’expressió a l’Església, donant-li, però, un sentit contrareformista unilateralment jeràrquic i societari Al s XIX hom en revalorà el sentit vital, interior i mistèric, però no tingué èxit, al concili I…
OSPF
Electrònica i informàtica
Protocol d’encaminament dinàmic interior estandardi per la IETF que obeeix el paradigma d’estat d’enllaç i empra un algorisme SPF (Shortest Path First) o de Dijkstra per a calcular rutes òptimes o de mínim cost.
Definit originalment al RFC 1247 l’any 1991, l’especificació actual per a IPv4 és l’OSPFv2 descrita al RFC 2328 l’any 1989 La versió del protocol per a IPv6 és l’OSPFv3 descrita al RFC 2740 l’any 1999 En l’OSPF, els encaminadors s’intercanvien informació sobre la topologia de la xarxa, de manera que tots poden construir el mateix mapa sobre el qual calcular rutes òptimes cap a cada xarxa La mètrica o cost d’un enllaç és configurable, però, per defecte, el seu valor és inversament proporcional a la seva velocitat de transmissió Per tal d’escalar a xarxes grans, el protocol permet fer-ne un…
cursus honorum
Dret romà
Locució emprada per a designar la sèrie de càrrecs públics importants a què podia accedir un ciutadà romà de les classes altes.
Seguien un ordre jeràrquic preestablert i s’hi barrejaven llocs de tipus polític, administratiu, jurídic i militar L’organització del sistema començà a partir de la llei Villia Amalis 180 aC, però l’estructura definitiva fou establerta al començament de l’Imperi, per August Es dividien en dos grups Els càrrecs propis de la gent que pertanyia a l’ordre senatorial equivalent a l’aristocràcia tenien un primer grau preparatori per als càrrecs del vigintiviratus i del tribú militar, equivalent al servei militar Hom passava després al de qüestor quaestor , seguia el d’edil aedilis o…
Louis Dumont
Antropologia
Antropòleg francès.
Format a París sota la direcció de Marcel Mauss a l’Institut d’Ethnologie, el 1951 féu el treball de camp a la Provença sobre la tarasque Entre el 1951 i el 1955 fou professor de l’Institut d’Antropologia de la Universitat d’Oxford, i el 1955, director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París L’any 1948 inicià unes investigacions etnogràfiques al sud de l’Índia, el resultat de les quals foren la monografia titulada Une sous-caste de l’Inde du Sud organisation sociale des Pramdai Kallar 1957 i una revisió teòrica del parentiu dravídic del sud de l’Índia, Hierarchy…
reservar-se
Dret canònic
Avocar un superior jeràrquic a la seva jurisdicció l’absolució d’un pecat o censura.
Representació de la Mort
Literatura catalana
Obra dramàtica anònima, de la segona meitat del segle XVI, en vers.
És una interessant i reeixida reelaboració dramàtica postmedieval de les danses de la mort, que consta d’un pròleg adreçat als espectadors, seguit d’un monòleg de la Mort, i de la desfilada de diversos personatges que representen diferents edats i estaments socials, però sense l’ordre jeràrquic i l’alternança religiós/laic propis de les danses que es presenten davant dels espectadors amb un monòleg, i que, a continuació, conversen amb la Mort incorpora personatges de característiques innovadores respecte de la tradició de les danses Es conserva fragmentàriament 1 175 versos hi…
capità | capitana
Història
Militar
Oficial de l’exèrcit de terra, de grau superior al tinent i inferior al comandant, a qui reglamentàriament correspon el comandament d’una companyia, un esquadró o una bateria.
Antigament el capità no era un grau jeràrquic, sinó simplement el qui comandava una major o menor quantitat de tropa o gent armada Aquest grau fou establert a França al segle XIV, i a Castella durant el regnat d’Isabel I, amb l’organització de la milícia Amb la creació del terç al segle XVI, el capità creà, comandà i administrà una companyia tot nomenant els càrrecs subalterns A partir del 1702, el terç fou substituït pel regiment, i el capità ocupà el lloc entre el major i el primer tinent La llei de 1878 el collocà entre el comandant i l’alferes i, finalment, amb la llei del…