Resultats de la cerca

Històricament el mot és propi del judaisme Referit primerament a l’estranger que vivia a Palestina, aviat designà el pagà convers que per la circumcisió passava al judaisme La literatura rabínica distingia entre el prosèlit de justícia que, per la circumcisió i l’observança de la Llei, és veritable jueu, i el prosèlit de la porta , que vivia entre els jueus com a pagà

Format a la Universitat de Berlín i doctorat a Halle 1821, inicià 1818 el moviment Wissenschaft des Judentums ‘Ciència del judaisme’, i és autor de nombroses obres sobre el judaisme, literatura i cultura jueves i crítica bíblica, entre les quals es destaquen Die gottesdienstlichen Vorträge der Juden ‘Els sermons litúrgics dels jueus’, 1832 i Literaturgeschichte der synagogalen Poesie ‘Història literària de la poesia sinagogal’, 1865

Fou deixeble de Ḥasday Cresques i rabí a Daroca i Calataiud Participà activament en la disputa de Tortosa com a delegat de l’aljama de Daroca o de la de Monreal, segons el Šebeṭ Yĕhudà Resident a Sòria, hi escriví el Séfer ha-'Iqqarim ‘Llibre dels fonaments de la fe’, la seva única obra, molt divulgada perquè hi ofereix una visió coherent del judaisme llimant-lo dels caires per on aleshores era atacat en el pla ideològic Entre altres coses, redueix a tres els dogmes del judaisme fixats per Maimònides existència de Déu, doctrina revelada i premi o càstig en la vida…

De pares jueus, es féu cristià el 1902 L’any següent, després de publicar l’obra Geschlecht und Charakter ‘Sexe i caràcter’, 1903, se suïcidà Intentà de crear una filosofia dels sexes, segons la qual el sexe masculí és el moment constructiu del bé, del bell, del ver i de l’objectiu, i el femení el moment oposat, improductiu i amoral Tots els aspectes de la vida inclouen aquests dos elements, en una perenne oscillació entre l’un i l’altre En el capítol Über das Judentum ‘Sobre el judaisme’ denuncià el judaisme com a femení i amoral enfront del cristianisme La seva…

Educat a diverses ciutats andalusines, el 1100 s’establí a Toledo, llavors ja sota domini cristià, on exercí la medicina Tornà a residir a Còrdova, i el 1140 emprengué viatge a Palestina És autor d’una vasta producció, tant en hebreu com en àrab En hebreu destaca l' Himne de la creació Qĕdušà , una part del qual s’inspira en la Corona reial d’Avicebró, entre nombroses poesies religioses i profanes, diverses de les primeres de les quals foren incorporades a la litúrgia sefardita Cal esmentar-lo també com el creador del gènere poeticoreligiós centrat en el tema del retorn a Sió, d’un clar…

En fou el precedent l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, constituïda el 1985 a Tàrrega, presidida fins el 1988 per Jaume Riera i Sans  i posteriorment, fins el 1992, per Eduard Feliu i Mabres Dissolta l’ADEJUC el 1993, hom creà la Societat Catalana d’Estudis Hebraics com a filial de l’IEC el 1995, que tingué com a president Eduard Feliu, fins a la seva mort 2009 Des d’aquest any ocupà el càrrec Pere Casanellas, que el febrer del 2020 fou rellevat per Jordi Casanovas Miró Té com a finalitat general el conreu dels estudis històrics i filològics relacionats amb la…

Fet comú a diverses religions, tingué un caràcter solemne molt marcat en el judaisme i en el cristianisme

Fundada a Barcelona el 1999, té per objecte promoure la vida jueva i els seus valors socioculturals i religiosos És membre de la Unió Mundial pel Judaisme Progressista i el Consell Europeu de Comunitats Jueves

“Multipliqueu-vos i domineu la Terra” una sentència bíblica amb caràcter d’instrucció concreta Una instrucció que ha estat seguida a bastament De fet, moltes de les pautes bàsiques del comportament humà quant a les relacions amb l’entorn natural es troben prefigurades, si no clarament explicitades, en el codi moral associat a les creences religioses És el cas d’aquesta comminació de Jahvè als israelites, tan poc adequada al tombant del segle XXI, marcat pel “boom” demogràfic mundial i per l’excessiva pressió humana sobre el planeta Ben mirat, molts dels problemes ambientals amb què s’enfronta…

En el judaisme temple de Jerusalem, era celebrada amb gran solemnitat durant vuit dies, costum que passà també al cristianisme La dedicació de les principals esglésies patriarcals, epsicopals, etc ha estat sempre celebrada per tota la demarcació jurisdiccional corresponent