Resultats de la cerca
Es mostren 1338 resultats
organització judicial
Dret processal
Constitució jeràrquica dels poders públics encarregats de l’administració de justícia que determina llurs atribucions i els límits en què poden exercir llur autoritat.
perdó judicial
Dret
Facultat que alguns codis penals concedeixen al jutge perquè, dins els límits establerts, pugui atorgar el perdó d’una pena, quan en el delinqüent concorren motius excepcionals d’exculpació no prevists en el text legal.
batalla judicial
Història
Combat entre dos adversaris com a mitjà legal de prova.
Reconeguda als Usatges 1150, als Furs de València 1251 i al Recognoverunt proceres 1283, és reglamentada en el tractat Libellus de batalla facienda ~1255 Podia ésser celebrada quan no hi havia altra prova, i només en els casos de bausia, ruptura de treva o traïció L’acusador havia de reptar l’acusat davant la cort amb més de tres dies d’anticipació i ambdós havien de donar fermança 400 morabatins si eren cavallers, i 200 si eren peons El camp de batalla havia d’ésser cairat, i els contrincants havien de lluitar en paritat de condicions, tant d’honor com d’armes, altura i vigor…
policia judicial
Dret processal
Conjunt de membres de les forces i cossos de seguretat, que per dependència funcional o requeriment de les autoritats judicials auxilien els jutjats i tribunals i el ministeri fiscal a esbrinar els delictes i en el descobriment i la custòdia dels delinqüents.
competència judicial
Dret processal
Conjunt d’assumptes sobre els quals un jutge o un tribunal té atribuïda jurisdicció.
arxiu judicial
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de la documentació produïda per l’administració de justícia civil i criminal.
Les principals sèries documentals dels arxius de vegueria, que són, al Principat, la base de les ulteriors organitzacions de justícia, són registre de sentències, lletres rebudes, lletres de reclam, escriptures de terç, manaments, crides, caucions, firmes de dret, confessions i, sobretot, processos i plets
arbitri judicial
Dret
Facultat que la llei dóna al jutge perquè, dins uns límits més o menys amplis, la interpreti amb relació al cas concret a jutjar, o complementi algun extrem que la mateixa llei deixi al seu judici personal.
Així, les lleis autoritzen els jutges perquè moderin els efectes excessius que es podrien derivar, en certs casos, de l’aplicació de les normes contractuals estrictes, de la mateixa manera que deixen al seu criteri la valoració de les proves, la fixació de la quantia dels danys, el grau de la pena dins uns límits obligats, etc
any judicial
Dret
Període, generalment de l’1 de setembre d’un any al 31 de juliol de l’any següent, durant el qual són desenvolupades les tasques normals dels tribunals i òrgans de l’administració de justícia.