Resultats de la cerca
Es mostren 3118 resultats
Junta de Subsistències
Història
Organisme creat a Barcelona el 9 de juny de 1808 pel capità general Ezpeleta i l’intendent Asanza, per tal de satisfer les exigències de proveïments i tributs de les tropes franceses que ocupaven la ciutat i d’activar el cobrament d’imposts per a pagar-los.
Formaven la Junta elements de l’audiència i de l’ajuntament, nobles, clergues i comerciants El poc interès posat a reunir les quantioses sumes exigides pels francesos féu que, en absència del general en cap francès Duhesme, el seu lloctinent, Lechi, empresonés nobles i comerciants barcelonins fins que la Junta trobés més recursos La progressiva fugida dels seus membres de Barcelona deixà la Junta sense efectius desaparegué el 28 d’agost
junta de comerç
Economia
Història
Institució representativa de la burgesia comercial creada per tal de promoure l’activitat industrial i mercantil.
L’origen radicava en l’adopció a la Castella de Carles II dels models mercantilistes europeus, en la creació 1679 a Madrid d’una Junta General de Comercio, i de delegacions a d’altres ciutats de la monarquia, que esdevingueren també juntes de comerç a València 1692 i a Barcelona 1692 —en la formació d’aquesta intervingué NFeliu de la Penya—, bé que tingueren una vida efímera i deixaren de funcionar el 1695 i el 1697, respectivament La de Madrid fou reorganitzada el 1730 amb el nom de Junta General de Comercio y Moneda Al s XVIII l’abolició o la vida precària dels…
junta de braços
Història
Reunió extraordinària de tots els representants de les corts catalanes que fossin presents a Barcelona en el moment de prendre una decisió d’emergència.
La més coneguda històricament fou la Junta General de Braços celebrada entre el 30 de juny i el 10 de juliol de 1713 per deliberar sobre la conveniència de mantenir la resistència contra les tropes de Felip V El ban que en resultà comunicava la decisió de la junta de prosseguir la guerra contra els regnes d’Espanya i França i declarava la guerra a ultrança per mantenir “les lleis, constitucions, privilegis, honors, costums i prerrogatives” que havien estat derogats Anteriorment, durant l’any que fou vigent la República Catalana gener-desembre de 1641, en absència de…
Junta de Berga
Història
Nom que rebé la Junta Superior Governativa de Catalunya en establir-se a Berga (juliol del 1837).
Feu batre moneda a nom del pretendent Carles Maria Isidre Arran del conveni de Bergara 1839 publicà una allocució als catalans en la qual es negava a admetre'n els termes A instàncies seves, el comte d’Espanya, Charles d’Espagnac, fou nomenat capità general de les forces carlines del Principat, però davant les seves crueltats el detingué i probablement el feu executar Es dissolgué a la fi de la guerra juliol del 1840
junta de districte
Dret administratiu
Segons la llei de règim especial municipal de la ciutat de Barcelona, junta presidida per un regidor municipal.
Junta de Lleida
Política
Organisme polític constituït a Lleida el 29 de maig de 1808, davant la invasió napoleònica i la claudicació a Baiona de Ferran VII d’Espanya.
Fou la primera de les juntes locals del Principat El 9 de juny adreçà una circular a les altres juntes creades per tal de crear una Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya
Junta de Perpinyà
Història
Comitè revolucionari creat a Perpinyà el 1848 per tal d’organitzar un moviment republicà al Principat.
Entre els seus membres figurà Victorià d’Ametller i Vilademunt, que organitzà un alçament a l’Empordà La Junta tenia un comitè a Barcelona un dels membres del qual traí la conspiració, que avortà i homes a les guarnicions de Figueres, la Seu d’Urgell, Lleida i Hostalric El capità general Fernández de Córdoba feu afusellar dos comandants i un tinent implicats, a la Ciutadella 9 d’octubre de 1848