Resultats de la cerca

El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, a les Commemoracions de Pere Albert, indispensables per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, sota el títol d' In tractatum Petri Alberti de consuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos commentaria , que fou publicat a Barcelona i a Lió el 1551 Dóna la visió d’un pràctic del seu temps de postguerra s’esforça a limitar els privilegis feudals reforçant les facultats del príncep, reflex tanmateix tènue del vigorós corrent romanista que dominava Europa

Advocat i afeccionat a les matemàtiques i a la física Deixeble de Vicent Tosca Propugnador de la filosofia moderna i fervent antiscolàstic, amb Andreu Piquer fou un dels qui encapçalaren el moviment d’obertura al pensament europeu Fou amic de Gregori Maians, el qual posà en contacte amb Piquer i amb el qual sostingué una extensa i llarga correspondència, conservada només en part i publicada també en part el 1791 per Josep Villarroya Colección de cartas eruditas escritas por Mayans a Nebot i el 1975 Epistolario IV Mayans y Nebot Un jurista teórico y un práctico Intervingué en plets…

Vida i obra Format a les universitats de València, Salamanca i Alcalà, exercí d’advocat als tribunals valencians i fou nomenat oïdor civil en l’Audència de València És autor del tractat Emporium utriusque Iuris quaestionum, in usu forensi admodum frequentium 1599, en el qual apareix un dels primers repertoris d’escriptors valencians de què es té notícia Tot i que la informació és recollida per matèries, la disposició dels autors en cadascun dels diferents apartats és bastant desordenada Havia de constar de cinc parts —dues sobre dret civil, dues sobre dret canònic i una sobre les penes d’…

Batlle general de València 1336 i vicecanceller El 1347 fou contrari a la declaració de Constança d’Aragó, filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó, com a hereva, i fou partidari del germà del rei, Jaume d’Urgell, pel qual fet fou desposseït del càrrec de vicecanceller Vers el 1340 escriví unes Notae super Foris Regni Valentiae

Es doctorà en drets a Avinyó El 1541 fou un dels cavallers que reberen Carles V a Mallorca i aquest el nomenà regent de la cancelleria de València El 1551 fou ascendit a regent del regne de Sardenya És autor del tractat Disputatio de armis clericorum et religiosorum València, 1536, en el qual invita els eclesiàstics a defensar Mallorca contra els turcs, davant un imminent atac de Barba-rossa

Catedràtic de dret canònic a la Universitat de Saragossa, publicà, entre nombroses obres, una Introducción al Derecho hispánico El 1952 hom publicà les seves Memorias Vocal, abans del 1936, de la comissió codificadora dels anomenats drets forals, i president, des del 1940, del Consejo de Estudios del Derecho Aragonés, defensà sempre la reivindicació d’aquests davant el dret anomenat comú Interessat per la cultura catalana, parlava i escrivia un català arcaïtzant, après dels escriptors medievals Secundà els esforços d’EToda per a la restauració de Poblet Fou membre corresponent de l’Institut…

Fou un dels fundadors de la Revista de Legislación y Jurisprudencia de Madrid, i publicà, en collaboració, Código de comercio español 1855, Manual completo de desamortización civil y eclesiástica 1856 i Biblioteca jurídica 1889 Participà, també, en la redacció del diccionari de Pascual Madoz

De família de cavallers, estudià dret a Salamanca, fou professor a les universitats d’Osca i de Barcelona, receptor de la batllia general de Catalunya, advocat fiscal i de la llotja de mar de Barcelona i del consell reial Remogut del càrrec arran de la guerra dels Segadors, s’ordenà de sacerdot, després d’haver estat casat i d’haver tingut fills És autor de tractats de dret civil Practicabilia commentaria et quotidianae praxi ad titulum D De conditionibus et demostrationibus causis et modis eorum quae in testamento relinquuntur , 1617, Variae juris resolutionum , 1630, sobre procediment…

Catedràtic de lleis a Cervera, fou diputat a corts els anys 1813, 1820 i 1821 Regent de l’audència de Mallorca 1835 i de la de Barcelona 1836 El 1822 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que presidí 1839-42, i també presidí la de Jurisprudència El 1846 fou nomenat rector de la universitat literària de Barcelona

Participà en la guerra de Successió a favor del rei arxiduc Carles III Hagué d’exiliar-se el 1714, i probablement tornà arran de la pau de Viena del 1725 Publicà Chria verbalis historico comprobata exemplo Caroli III praecipue hispaniarum regis et indiarum 1707