Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
ciclocàrpides
Micologia
Gran grup de líquens amb apotecis típics, arrodonits i oberts o discoidals.
Els fongs que formen part d’aquests líquens presenten afinitats amb les patellariàcies Els gonidis són clorofícies, però rarament trentepoliàcies, i menys sovint cianofícies Comprèn la major part dels líquens
liquenologia
Micologia
Especialitat de la botànica consagrada a l’estudi dels líquens.
La creació de la liquenologia parteix sobretot de l’obra del suec Erik Acharius 1757-1819, autor de la Synopsis methodica lichenum 1814 La seva labor de descripció i ordenació de les noves espècies, basada encara sobre caràcters macroscòpics, però feta ja segons criteris moderns, fou ampliada per Elias Magnus Fries 1794-1878 Posteriorment, l’italià De Notaris començà a emprar els caràcters microscòpics, i Fréderic Nylander 1822-89 hi afegí la utilització de reaccions acolorides Simon Schwendener 1826-1919 demostrà el 1867 i el 1869 la composició doble dels líquens, opinió que…
ascolíquens
Micologia
Gran grup de líquens que comprèn tots els que procedeixen de la liquenització d’ascomicets.
Gairebé tots tenen com a simbiont fúngic o un pirenomicet pirenolíquens o, els més, un discomicet discolíquens En conjunt, els ascolíquens representen la gran majoria dels líquens coneguts
soredi
Micologia
Diàspora dels líquens, constituïda per un apilotament d’hifes i gonidis de 25 a 100 μ de diàmetre.
La reproducció dels líquens s’acompleix principalment mitjançant soredis
còrtex
Micologia
Capa perifèrica del tal·lus dels líquens d’estructura estratificada (heteròmers), formada per hifes del fong, més o menys fortament soldades.
En els líquens foliacis hom distingeix un còrtex superior i un còrtex inferior, sovint més fosc i proveït de rizines
xantòria
Micologia
Gènere de líquens, de l’ordre de les caloplacals, de tal·lus crustaci, de color groc o ataronjat i amb apotecis lecanorins.
Són líquens nitròfils i es fan en escorces d’arbre, en roques i en teulades
discolíquens
Micologia
Subclasse d’ascolíquens constituïda pels líquens el fong dels quals és un discomicet, i, per tant, els ascocarps són apotecis.
És el grup més gran de líquens i hi pertanyen les espècies més conegudes i comunes Comprèn els ordres de les coniocàrpides, les grafidiocàrpides i les ciclocàrpides
artopireniàcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les artopirenials, d’espores amb un nombre de lòculs comprès entre dos i sis.
En forma part el gènere Arthopyrenis, integrat per espècies de líquens crustacis sobre escorces, pedres, i espècies pròpies de les roques de la zona intermareal superior
estictàcies
Micologia
Família d’ascolíquens gimnocàrpics constituïda per líquens de tal·lus ben desenvolupat, coriaci i no gaire adherit al substrat.
La cara superior és llisa, rugosa o reticulada, i pot presentar soredis, isidis i cefalodis la cara inferior és sempre tomentosa Els gonidis són clorofícies Trebouxia o cianofícies Nostoc Els apotecis són de disc bru i generalment tenen una vora tallina Són líquens calcífugs, propis de països càlids i humits, i creixen entre molses o sobre el sòl, les roques i els arbres, en llocs no gaire assolellats
peltigeràcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les ciclocarpals, de tal·lus foliaci, generalment gros i coriaci, i d’apotecis bruns, coberts per una mena de vel de còrtex, que en trencar-se deixa un marge distint.
Les algues poden ésser clorifícies o cianofícies, i els picnoconidis són allargats i arquejats, situats a l’extrem de conidiòfors exobasidiats Són líquens terrícoles, humícoles o muscícoles