Resultats de la cerca

Es presenta en forma de quaderns monogràfics sense periodicitat fixa Abasta una temàtica molt variada tradicions, cançó popular tradicional, àlbums fotogràfics comentats sobre localitats de Catalunya del Nord sota el comú denominador de "fa temps”, etc Fonamentalment centrada a la Catalunya del Nord, no descura la problemàtica global catalana De la revista ha sorgit una casa editorial, amb publicacions de caire més científic, com la Bibliografia rossellonesa de RNoëll, la Flora catalana de JBouchard, i el fonamental Atlas de…

Es dedicà, especialment, a l’estudi de la llengua i la història d’Eivissa Publicà algunes obres de Macabich, organitzà cursets d’ensenyament de la llengua i, del 1921 al 1924, edità la revista Ebusus Des del 1930 passà a la Casa de Cultura d’Eivissa, dependent de la Caixa de Pensions, fins a la seva extinció el 1936

Tingué tres èpoques 1907-14, 1919-25 i 1928-29 Del 1915 al 1918 fou substituït per “La Veu d’Inca”, títol imposat per un nou i efímer equip de redacció

Amb especial influència a la zona de parla alemanya, organitzà els Jocs Florals del 1968, a Zuric, i patrocinà els de Ginebra 1972 Duu a terme diverses activitats i publica el butlletí “Plançó”

Es funda a Barcelona la Lliga Espiritual de Nostra Senyora de Montserrat, adherida a la Unió Catalanista

Impulsat per la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol, es disputava simultàniament al Trofeu Ciutat de Barcelona, creat el mateix any Al principi hi participaven els quatre millors equips catalans de segona A, segona B o tercera divisió Les semifinals dels dos primers anys es disputaren al camp de Sarrià, però després se celebraren als camps de dos dels participants Les finals sempre tingueren lloc a Sarrià, abans de la final del Ciutat de Barcelona El palmarès de la competició l’encapçalen el Lleida i el Sabadell, amb quatre títols cadascun

Joves universitaris mallorquins collaboren en la fundació de l’associació LaNostra Parla, que tenia per àmbit els Països Catalans N’és primer president l’arquitecte i urbanista mallorquí Guillem Forteza

Inspirat pel provençalisme italià contemporani, forjà unes Vies des plus célèbres et anciens poètes provençaux Lió, 1575, plenes de falsedats, en què feia néixer o morir els principals trobadors al comtat de Provença o bé els emparentava amb les famílies dels seus amics i protectors El seu nebot Cesar de Nòstra Dama Saló de Provença 1555 — Sant Romieg de Provença 1629 publicà una Histoire et chronique de Provence , d’esperit reialista, una part dels materials i la redacció de la qual havien estat aplegades, en occità, pel seu oncle

El temple, projectat per Antonio da Sangallo el Jove, fou començat el 1518, i la façana fou acabada després de la mort del seu autor, Francesco da Volterra 1588 La representació de la Mare de Déu, amb la muntanya i la serra, que adorna la portalada és un afegit posterior A l’interior hi ha les tombes dels papes Calixt III i Alexandre VI i hi hagué, fins el 1980, la d’Alfons XIII d’Espanya L’església donà nom al carrer on és situada via Montserrato