Resultats de la cerca
Es mostren 204 resultats
estany Cubeso
Estany
Estany (2 350 m alt.) de la capçalera del Flamisell, a la vall Fosca (Pallars Jussà), dins el municipi de la Torre de Cabdella, que forma gairebé sempre una sola massa d’aigua amb l’estany d’Eixerola.
Forma part d’un important circ lacustre juntament amb els estanys Morto i Castieso, més alts, i els de Neriolo i Tort el més extens, més baixos
Gniezno
Ciutat
Ciutat del voivodat de Poznań, Polònia.
Situada en una regió lacustre, és centre comercial d’una àrea agrícola amb conreus de cereals, patates i bleda-rave sucrera, i té indústries transformadores d’aquests productes agrícoles
calcilutita
Mineralogia i petrografia
Calcària detrítica constituïda essencialment per partícules de calcita de la mida del llim i l’argila, típicament litificada i cimentada.
Tot i que sovint rep el nom de marga, es presenta normalment en colors grisos i cremes És una roca sedimentària de precipitació química d’origen marí o lacustre
coma de Cabanes
Coma
Alta vall del riu de Cabanes
, afluent del riu de la Bonaigua per la dreta.
És compresa dins el municipi d’Alt Àneu Pallars Sobirà Al centre hi ha el circ lacustre de Cabanes , d’origen glacial, on es destaquen l' estany negre de Cabanes i el de Xemeneies
La conca del Racó d’Ademús
La falla de la Val de la Sabina Racó d’Ademús, d’orientació N-S, posa en contacte les calcàries vallesianes aixecades a l’esquerra, en la fotografia i els materials detrítics vermells del bloc enfonsat a la dreta, que hom considera del Vallesià superior o Turolià Pere Anadón La conca del Racó d’Ademús, la part S de la depressió de Terol, és d’orientació NNE-SSW, condicionada per una falla normal d’aquesta orientació la falla de Torre Baja, que s’estén entre Libros Aragó i Casas Altas, amb una extensió de 14 km i un salt vertical de pocs centenars de metres D’aquí que sigui una conca clarament…
pic dels Gorgs Blancs
Cim
Cim (3 131 m) de la línia de crestes dels Pirineus axials, entre els ports d’Oo i de Gies.
La bretxa dels Gorgs Blancs 3 027 m alt, separa el cim del pic d’Oo 3 065 m, dit també pic d’Arland, en memòria del pirenaista Joan Arland, mort el 1938 prop del pic dels Gorgs Blancs El massís separa les valls de Benasc Alta Ribagorça, d’Astau Comenge i de Loron Bigorra Al vessant bigordà hi ha el circ lacustre dels Gorgs Blancs , que dóna nom al massís
riu de Berasti
Riu
Curs d’aigua permanent de la vall d’Àssua (Pallars Sobirà), que neix a la serra de Mainera, al terme de Sort.
A la capçalera hi ha un petit lacustre estanys de Mainera entre el clot de Mainera i les bordes de Llessui rep, per la dreta, els barrancs que davallen del Monterroio barranc de Monterroio i del Montsent barranc d’Entremonts, i a Escàs forma, juntament amb el riu de Caregue, el riu de Sant Antoni, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa És anomenat també el Rialbo , el riu de Soll o el barranc d’Enrialbo
vall dels Ivons
Vall de capçalera de la vall de Grist, dins el municipi de Saünc (Ribagorça), a la vall de Benasc.
És limitada per la serra de Llardana 2905 m alt i els pics de Posets 3375 m, Bardamina 3079 m, Vaticielles 2848 m i Escorbets 2902 m L’ampla capçalera constitueix un circ lacustre, des de l’ivó de Posets 2570 m alt al llac de les Alforges Llur emissari, el barranc dels Ivons , forma, al forat de Llardana, en l’aiguabarreig amb el torrent de Llardaneta, l’aigüeta de Grist, afluent de l’Éssera per la dreta
Xochimilco
Geografia històrica
Antic estat mesoamericà, situat a la zona lacustre de Mèxic.
Fou poblat per gent de parla nàhuatl Sembla que fou fundat cap al final del s XII dC més endavant hi dominaren els tepaneques d’Azcapotzalco, i, encara més tard, els senyors de Tenochtitlán En arribar els conqueridors espanyols, els indígenes els oposaren una llarga resistència, però foren vençuts l’any 1521