La falla de la Val de la Sabina (Racó d’Ademús), d’orientació N-S, posa en contacte les calcàries vallesianes aixecades (a l’esquerra, en la fotografia) i els materials detrítics vermells del bloc enfonsat (a la dreta), que hom considera del Vallesià superior o Turolià.
Pere Anadón.
La conca del Racó d’Ademús, la part S de la depressió de Terol, és d’orientació NNE-SSW, condicionada per una falla normal d’aquesta orientació (la falla de Torre Baja), que s’estén entre Libros (Aragó) i Casas Altas, amb una extensió de 14 km i un salt vertical de pocs centenars de metres. D’aquí que sigui una conca clarament asimètrica, limitada per la falla a la vora E, mentre que a la vora W els materials neògens jeuen discordantment sobre el substrat mesozoic, com ho pot observar, per exemple, a Castellfabib. El bloc aixecat a l’E de la falla de Torre Baja és recobert parcialment per materials d’edat miocena mitjana-superior (Aragonià-Turolià), de la qual cosa es desprèn que hi hagué un joc posterior a aquesta edat i que, prèviament, devia tenir una extensió més gran cap a l’E.
La conca del Racó d’Ademús es formà com a resultat del moviment de la falla de Torre Baja, que la limita pel costat oriental. Els materials neògens i quaternaris, d’origen al·luvial i lacustre, que rebleixen la conca, jeuen discordantment damunt el substrat mesozoic pel costat occidental. Les fotografies mostren tres aspectes d’aquests materials. A dalt, la successió neògena a la Muela (S d’Ademús), on destaca l’alternança de trams blancs, constituïts predominantment per carbonats d’origen lacustre, i trams terrígens rojos d’origen al·luvial, de vegades recoberts pel bosc. Al mig, paleocanal prop del mas Jacinto, reblert de conglomerats en una successió d’origen al·luvial formada per una alternança de gresos i lutites. A baix, nivell de calcàries travertíniques amb motlles de canyes, de la Val de la Sabina; aquests nivells, d’edat vallesiana (Miocè superior) formen part típicament de les fàcies carbonàtiques de la conca, i es formaren en llacs molt soms.
Pere Anadón.
La conca és reblerta de materials neògens i quaternaris d’origen al·luvial i lacustre. La troballa de diversos jaciments de mamífers fòssils ha permès datar-ne els materials, que van des del Miocè inferior (Orleanià inferior) fins al Pliocè inferior. A la part del Racó que entra en la depressió de Terol apareixen dos conjunts de fàcies, detrítiques i carbonàtiques, interrelacionades espacialment. Les fàcies detrítiques afloren principalment a l’W del Túria, al N d’Ademús, i passen lateralment cap al S i el SE a fàcies carbonàtiques. Són constituïdes per successions de conglomerats, gresos i lutites roges formats en un sistema de ventalls al·luvials. La litologia predominant en cada lloc depèn de la zona del sistema al·luvial on s’ha originat: a les zones més proximals les successions esdevenen predominantment conglomeràtiques amb nombrosos nivells amalgamats, com és visible pocs quilòmetres al S de Casas Bajas; les fàcies més distals i de plana lutítica són formades per successions predominantment lutítiques roges, amb poques intercalacions primes de nivells tabulars de gresos i, més rarament, de conglomerats, com és visible als voltants de Casas Bajas. Les fàcies carbonàtiques representen el pas lateral, cap a les zones més distals, de les fàcies detrítiques anteriors. Són unes successions carbonàtiques, d’origen lacustre, formades per calcàries (sovint travertíniques) i de margues. D’aquí que la successió neògena de la conca del Racó d’Ademús sigui una alternança de trams carbonàtics i trams terrígens rogencs. Els trams carbonàtics estratigràficament més alts prenen una disposició expansiva al sector d’Ademús-Vallanca.