Resultats de la cerca

Participà en les oposicions a mestre de la capella d’Elx És autor d’obres religioses, responsoris, lamentacions i villancicos Entre aquests darrers es destaquen En los montes y en las brechas , dedicats a l’Assumpció, escrit l’any 1815, per a quatre veus i orquestra

Fou mestre de capella a Santa Maria la Maggiore de Bèrgam 1568-80, i a partir del 1581, mestre de capella de la catedral de la seva ciutat natal Compongué misses, motets, ricercari , sonets i lamentacions, i fou especialment conegut pels seus nou llibres de madrigals

Fou organista i cantor i, més tard, prefecte de la música de la catedral de Cremona Fou mestre de CMonteverdi Escriví música religiosa i profana, influït per l’estil polifònic de l’escola romana Deixà madrigals a quatre veus i a cinc, responsoris, lamentacions i cançons

Actuà a Florència, a Roma i, sembla, a Venècia Les seves obres religioses misses, himnes, lamentacions i motets són influïdes per Josquin des Près En els seus madrigals, vinculats a la frottola , hom veu una evolució cap a l’expressió del text, o sia, el veritable estil madrigalesc

El 1657 fou nomenat mestre de capella de la catedral de València Autor de misses, motets, villancets, lamentacions, salms, etc, a vuit, deu i dotze veus Algunes d’aquestes obres són per a diversos cors i acompanyaments d’orquestra És un dels compositors més importants del barroc al País Valencià

Religiós franciscà, es traslladà a Mèxic, on estigué actiu a la província de Michoacán Allà escriví i publicà un volum amb les passions, les lamentacions i l’oració de Jeremies per a la Setmana Santa en cant pla Liber in quo quatuor Passiones Christi Domini continetur octo Lamentationes Oratioque Hieremiae Prophetae Mèxic, 1604

Es formà al cor de la collegiata de Gandia Fou organista a Beniopa, a Gandia 1854 i el 1858 anà com a mestre de capella i organista suplent a la catedral de València El 1861 obtingué la plaça per oposició Compongué dos Miserere, diverses Lamentacions , salms i motets i fou autor d’alguns treballs musicològics

Residí fins el 1512 a Màntua, a la cort d’Isabel d’Este, i després viatjà a diferents ciutats italianes Fou, juntament amb Marchetto Cara, el creador d’un art musical italià totalment alliberat de la influència francesa Les seves frottole i barzellette tenen a la vegada un caràcter popular i un gran refinament formal Escriví peces instrumentals, motets i lamentacions

Fou mestre de la capella de la seu de Girona És autor de motets, com el Tota pulchra , a 5 veus, de salms, com Cantate Domino , a 8 veus, de lamentacions, com De lamentatione Jeremiae prophetae , a 4 veus, i del responsori In festo Nativitatis Domini , representació dramàtica per a Nadal, per a solo, 3, 4 i 7 veus, sobre text llatí i català

Es desconeix gairebé tot sobre el seu origen i la seva formació Entre el 1596 i el 1598 actuà com a mestre de capella a la catedral de Sogorb, després d’haver estat succentor d’aquesta institució Se’n conserven diverses obres litúrgiques, entre les quals destaquen tres lamentacions i unes vespres de difunts, a quatre veus Totes les obres conegudes es conserven a l’arxiu musical de la catedral de Sogorb