Resultats de la cerca

Estudià física a la Universitat de Yale i posteriorment es doctorà en bioquímica a la de Harvard Inicià la seva carrera professional a la Universitat de Stanford 1978, d'on passà a la Princeton 1988 i, posteriorment, al departament de bioquímica cellular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center 1991 Des del 2003 és professor de fisiologia a la Universitat de Columbia Nova York, on també presideix el Centre de Biologia Química Ha estudiat els mecanismes de transmissió de les vesícules cellulars, que regulen un gran nombre de funcions fisiològiques Per aquesta contribució, el 2013 li fou…

Fill de pare d’ascendència grecoxipriota i de mare sinosingapuresa Estudià al Queens’ College de Cambridge i es doctorà en Neurociència Cognitiva al University College de Londres UCL el 2009  Fou programador i dissenyador de videojocs i expert en jocs de taula És el director executiu i cofundador de DeepMind i Isomorphic Labs, i assessor d’intelligència artificial per al govern del Regne Unit El seu treball, juntament amb  John M Jumper , en el programa d’intelligència artificial AlphaFold, desenvolupat per DeepMind, ha estat guardonat entre d’altres amb el premi Breakthrough, el Canada…

Començà estudiant veterinària i zoologia, però es graduà en bioquímica l’any 1981 al California Institute of Technology, on dugué a terme recerca postdoctoral fins el 1985 El 1986 s’incorporà a la Washington University de Saint Louis Amb el seu equip, els anys vuitanta descodificà l’estructura del virus de l’ hepatitis  C a partir de les aportacions de Harvey J Alter  i Michael Houghton , que pogué reproduir al laboratori Des del 2001 és professor a la Washington University Editor de les revistes  Journal of Experimental Medicine 2003-07, Journal of Virology 2003-08 i PLoS Pathogens des del…

Graduat en zoologia a la Universitat de Florida 1952, es doctorà en bioquímica el 1957a la Universitat Ann Arbor de Michigan En 1957-59 féu recerca postdoctoral per a l’American Cancer Society, i el 1960 fou investigador del National Intitute of Health, d’on el 1962 fou nomenat cap de la secció de bioquímica genètica Els seus treballs han contribuït decisivament a la interpretació del codi genètic, del qual deriva la formació de les proteïnes de l’organisme El 1961 aconseguí d’aïllar ribosomes i de conjugar-los amb un ARN artificial amb triplets que contenien exclusivament uracil així “dictà…

Es graduà en biologia a la Universitat de Califòrnia Santa Barbara l’any 1983, i el 1987 es doctorà a Berkeley, on tingué com a directora de tesi Elizabeth Helen Blackburn , i amb la qual codescobrí la telomerasa i el paper essencial en el desenvolupament de les cèllules canceroses De 1988 a 1997 dugué a terme recerca al Cold Spring Harbor Laboratory, i des d’aquest any és professora i investigadora en biologia molecular i genètica i oncologia a la Johns Hopkins University School of Medicine Ha rebut, entre d’altres, el Gairdner Foundation Award 1998, l’Albert Lasker Award for Basic Medical…

Estudià a les universitats de Galles i Edimburg, on es doctorà el 1955 Incorporat a la universitat de Cambridge el 1963, reeixí a transferir embrions de rates d’una femella a una altra, determinà el procés de maduració dels òvuls humans i aconseguí de fecundar-ne in vitro 1969 En collaboració amb Patrick Steptoe, creador de la peritoneoscòpia, el 1977 obtingué òvuls ja madurs que foren sotmesos a fecundació externa i que, implantats dos dies després, donaren lloc al primer infant concebut fora del si matern 1978 Aquestes tècniques, posteriorment difoses, han estat objecte de controvèrsies Amb…

Es graduà a la Universitat McGill de Montreal 1963 i posteriorment es doctorà a la Harvard Medical School 1968 Després d’una residència a l’Hospital General de Massachusetts, el 1970 s’incorporà al laboratori de Fisiologia Cellular i Immunologia de la Universitat Rockefeller, on desenvolupà la seva carrera i fou nomenat catedràtic el 1988  Amb Zanvil A Cohn el 1973 descobrí les cèllules dendrítiques, bàsiques en la immunitat, responsables en l’activació de respostes a infeccions, allèrgies i també a l’hora d’evitar l’autoimmunitat, les quals constitueixen el vincle entre la resposta…

Fill d’un professor universitari, es graduà en medicina a la Universitat de Bucarest el 1940, i el 1946 anà als EUA, on amplià estudis a la Universitat de Nova York i es naturalitzà el 1952 Exercí successivament la docència i la investigació al Rockefeller Institute 1958-73, a les universitats de Yale 1973-90 i Califòrnia-San Diego, on el 1990 fou nomenat degà per als afers científics, càrrec que exercí fins a la jubilació 2001 Estudià al microscopi electrònic l’estructura fina de les cèllules animals, en les quals descobrí els ribosomes , l’estructura dels mitocondris  i la descripció dels…

Graduat en medicina i cirurgia pel St Batholomew’s Hospital de Londres 1978, el 1987 es graduà en medicina per la Universitat de Cambridge Posteriorment feu carrera docent i recerca a la Universitat d’Oxford, on el 1989 creà un laboratori per a investigar els mecanismes de detecció dels nivells d’oxigen en les cèllules i les funcions reguladores de l’ eritropoetina Amb independència i parallelament a les investigacions de  William G Kaelin  i Gregg L Semenza , descobrí les funcions de la proteïna HIF sigla de l’anglès hypoxia-inducible factor en la producció d’hematies en condicions de…

Estudià fisiologia, fisiologia animal i química a la Universitat d’Oxford, on es doctorà posteriorment en Bioquímica 1951 Es traslladà als Estats Units per a cursar un postdoctorat en química física a la Universitat de Wisconsin Fou professor de Patologia i Medicina de laboratori a la Universitat de Carolina del Nord des del 1988 Orientà la seva recerca en trobar la manera efectiva d’aïllar i modificar gens específics Teballà en collaboració amb els científics genetistes Mario R Capecchi i Martin Evans amb qui compartí el Premi Albert Lasker de Medicina Mèdica Fonamental 2001,…