Resultats de la cerca

Es mostren 24 resultats

semimetàl·lic | semimetàl·lica

Química
Relatiu o pertanyent als semimetalls.
Gran enciclopèdia catalana

polimetàl·lic | polimetàl·lica

Mineralogia i petrografia
Dit del dipòsit que conté tres o més metalls explotables econòmicament.
Gran enciclopèdia catalana

intermetàl·lic | intermetàl·lica

Tecnologia
Dit del compost constituït per dos elements metàl·lics o més, la proporció dels quals pot variar entre dues composicions límit, i que es comporta, en els aliatges, com un metall pur.
Els elements dels grups 4B, 5B i 6B de la taula periòdica tenen tendència a combinar-se segons les lleis de la valència composts intermetàllics de valència i formen estructures cristallines semblants a les dels composts iònics Els altres metalls tendeixen a formar composts intermetàllics electrònics , en els quals l’estructura i la composició són determinades per la relació entre el nombre d’electrons de valència i el nombre d’àtoms, o composts binaris de Laves , amb la relació 1/2 entre els metalls
Gran enciclopèdia catalana

bimetàl·lic | bimetàl·lica

Química
Format de dues parts cadascuna d’un metall diferent.
Gran enciclopèdia catalana

bimetàl·lic | bimetàl·lica

Química
Que conté dos metalls diferents.
Gran enciclopèdia catalana

amfitàl·lic | amfitàl·lica

Micologia
Dit dels fongs que originen espores amb dos nuclis, designats un d’ells positiu i l’altre negatiu, que en germinar donen micelis amb les dues menes de cèl·lules, cosa que els permet d’unir-se per peritogàmia com si fossin homotàl·lics.
Gran enciclopèdia catalana

ciríl·lic | ciríl·lica

Alfabet ciríl·lic (rus) 1e després de consonant; je després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 2e després de consonant; ie després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 3'o després de consonant; o després de les consonants 8, 25, 26 i 27; jo després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 4o després de consonant; io després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 5s sonora; 6ju després del signe 30; 7 no es transcriu després d'una altra i; 8 també ch, de forma més extensa; o encara h (ISO); 9 so de la j castellana; 10 grafia simplificada de la forma, més correcta, (i)xtx; 11 signe dur, que no es transcriu (ISO preveu "); 12 so intermedi entre i-e; 13 signe dolç, que palatalitza la consonant anterior; 14 pròpiament, ˚e (ISO) i e (ICL); 15u després de consonant; ju després de vocal i a l'inici de mot; 16'a després de consonant; ja després de vocal i a l'inici de mot

Escriptura i paleografia
Dit de l’alfabet i de l’escriptura eslaus.
L’alfabet ciríllic, atribuït erròniament a sant Ciril de Tessalònica, del qual pren el nom, fou creat als segles IX-X sobre la base de l’escriptura majúscula grega Els sons estranys al grec foren presos d’altres llocs no ben determinables Aquesta escriptura tingué més difusió que no pas la glagolítica , anterior, obra de Ciril de Tessalònica Esdevingué l’alfabet civil rus, el qual, sota Pere el Gran 1708, fou dotat de caràcters ‘profans’ graždanskij šrift , mentre els antics caràcters restaven com a propis de l’ús eclesiàstic L’alfabet ciríllic profà, amb poques variants, és usat també per…
Gran enciclopèdia catalana

cristal·lofíl·lic | cristal·lofíl·lica

Mineralogia i petrografia
Dit de la textura d’algunes roques metamòrfiques que tenen un aspecte semblant a les sedimentàries per la disposició dels materials i que participen del caràcter cristal·lí de les eruptives.
Gran enciclopèdia catalana

cristal·lofíl·lic | cristal·lofíl·lica

Mineralogia i petrografia
Dit dels terrenys formats per roques cristal·lofíl·liques.
Gran enciclopèdia catalana

Castell de Llobera de Solsonès

Art romànic
Situació El castell de Llobera —municipi de Llobera de Solsonès— fou construït en un tossal, situat vora l’església parroquial de Sant Pere de Llobera Per a conèixer-ne l’accés, vegeu l’article corresponent a aquesta església Un aspecte de l’exterior del castell, el qual deixa veure encara perfectament l’aparellat dels seus murs L Prat Vista de l’exterior de les ruïnes del castell L Prat Mapa 329M781 Situació 31TCG736456 RPA Història Les primeres referències que tenim d’aquesta construcció i dels seus senyors són del segle XI Així, es conserva el document d’establiment d’un mas de Llobera, de…
Catalunya romànica