Resultats de la cerca

Es mostren 24 resultats

intermetàl·lic | intermetàl·lica

Tecnologia
Dit del compost constituït per dos elements metàl·lics o més, la proporció dels quals pot variar entre dues composicions límit, i que es comporta, en els aliatges, com un metall pur.
Els elements dels grups 4B, 5B i 6B de la taula periòdica tenen tendència a combinar-se segons les lleis de la valència composts intermetàllics de valència i formen estructures cristallines semblants a les dels composts iònics Els altres metalls tendeixen a formar composts intermetàllics electrònics , en els quals l’estructura i la composició són determinades per la relació entre el nombre d’electrons de valència i el nombre d’àtoms, o composts binaris de Laves , amb la relació 1/2 entre els metalls
Gran enciclopèdia catalana

víl·lic | víl·lica

Història
Esclau que tenia cura d’un predi rural poc important.
Als predis més grans l’administració era a mans d’un procurator , llibert que tenia poders superiors als d’un víllic A l’època carolíngia, hom creu que el víllics representaven el graó més baix de l’escala administrativa, vetllaven per l’economia de les terres i administraven la justícia als qui les habitaven
Gran enciclopèdia catalana

tàl·lic | tàl·lica

Química
Dit dels composts del tal·li en què aquest element actua amb la valència 3.
Gran enciclopèdia catalana

tàl·lic | tàl·lica

Química
Que conté tal·li.
Gran enciclopèdia catalana

bimetàl·lic | bimetàl·lica

Química
Que conté dos metalls diferents.
Gran enciclopèdia catalana

amfitàl·lic | amfitàl·lica

Micologia
Dit dels fongs que originen espores amb dos nuclis, designats un d’ells positiu i l’altre negatiu, que en germinar donen micelis amb les dues menes de cèl·lules, cosa que els permet d’unir-se per peritogàmia com si fossin homotàl·lics.
Gran enciclopèdia catalana

ciríl·lic | ciríl·lica

Alfabet ciríl·lic (rus) 1e després de consonant; je després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 2e després de consonant; ie després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 3'o després de consonant; o després de les consonants 8, 25, 26 i 27; jo després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 4o després de consonant; io després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 5s sonora; 6ju després del signe 30; 7 no es transcriu després d'una altra i; 8 també ch, de forma més extensa; o encara h (ISO); 9 so de la j castellana; 10 grafia simplificada de la forma, més correcta, (i)xtx; 11 signe dur, que no es transcriu (ISO preveu "); 12 so intermedi entre i-e; 13 signe dolç, que palatalitza la consonant anterior; 14 pròpiament, ˚e (ISO) i e (ICL); 15u després de consonant; ju després de vocal i a l'inici de mot; 16'a després de consonant; ja després de vocal i a l'inici de mot

Escriptura i paleografia
Dit de l’alfabet i de l’escriptura eslaus.
L’alfabet ciríllic, atribuït erròniament a sant Ciril de Tessalònica, del qual pren el nom, fou creat als segles IX-X sobre la base de l’escriptura majúscula grega Els sons estranys al grec foren presos d’altres llocs no ben determinables Aquesta escriptura tingué més difusió que no pas la glagolítica , anterior, obra de Ciril de Tessalònica Esdevingué l’alfabet civil rus, el qual, sota Pere el Gran 1708, fou dotat de caràcters ‘profans’ graždanskij šrift , mentre els antics caràcters restaven com a propis de l’ús eclesiàstic L’alfabet ciríllic profà, amb poques variants, és usat també per…
Gran enciclopèdia catalana

cristal·lofíl·lic | cristal·lofíl·lica

Mineralogia i petrografia
Dit dels terrenys formats per roques cristal·lofíl·liques.
Gran enciclopèdia catalana

cristal·lofíl·lic | cristal·lofíl·lica

Mineralogia i petrografia
Dit de la textura d’algunes roques metamòrfiques que tenen un aspecte semblant a les sedimentàries per la disposició dels materials i que participen del caràcter cristal·lí de les eruptives.
Gran enciclopèdia catalana

CC

Partit polític
Col·lectiu sorgit el 1954 com a espai de trobada, reflexió i formació en els medis catòlics catalanistes.
No era un partit, sinó més aviat un moviment polític, que actuava en la clandestinitat La sigla que l’identificava fou suggerida per Frederic Roda i pretenia indicar només els valors que els unien Així, les dues “C” van tenir diverses interpretacions Crist-Catalunya, Cristians Catalans o Catòlics Catalans finalment, passats uns quants anys, adoptà el nom de Comunitat Catalana Per això la seva denominació podia ser tant en masculí com en femení el/la CC Els seus orígens se situen en unes trobades de l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré, amb joves de diferents moviments ca-tòlics escoltisme,…
Diccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XX