Resultats de la cerca

Fou un músic clau en el blues de postguerra que es feia a Chicago El seu estil vigorós i fins i tot agressiu tocant la guitarra i, també, la seva veu potent el distingiren ben aviat Influït per Big Bill Broonzy i Robert Johnson, els anys cinquanta destacà amb peces com I can’t be satisfied , I feel like going home , Hoochie Coochie Man , Got my mojo working , Close to you o Rollin’ Stone , tema del qual el famós grup britànic tragué el nom El blues i el rhythm-and-blues de Waters foren molt influents i gaudiren d’una gran difusió, però començaren a declinar amb l’aparició del…

Dedicat a l’ensenyament, s’especialitzà en la fonètica i la literatura i després inicià una tasca molt prolífica com a novellista, de la qual destaquen títols com The Doctor is Sick 1960, A Clockwork Orange 1962, portada al cinema per S Kubrick el 1972, Nothing Like the Sun 1964, sobre la vida amorosa de Shakespeare Urgent Copy 1969, Napoleon Symphony 1969, Moses 1976 i Beard’s Roman Women 1977 Escriví també Christ the Tiger 1978, Earthy Powers 1980, Enderby's Dark Lady 1984, The Pianoplayers 1981, The Devil’s Mode and Other Stories 1989 i A Dead Man in Deptford 1993 Conreà també…

Inicià la seva carrera als setze anys en la sèrie televisiva The Bill Engvall Show , en la qual actuà fins l'any 2009 El 2008, una de les seves primeres actuacions al cinema The Burning Plain , de Guillermo Arriaga fou premiada al Festival de Venècia El mateix any interpretà el primer paper com a protagonista a The Poker House , de Lori Petty Posteriorment ha protagonitzat o coprotagonitzat Winter's Bone 2010, de Debra Granik, The Hunger Games 2012, de Gary Ross, House at the End of the Street 2012, de Mark Tonderai, i Silver Linings Playbook 2012, de David O Russell, amb el qual aconseguí l…

La seva fórmula per a triomfar als EUA foren el folk-pop i el country contemporanis, amb peces ben triades, produccions molt acurades i una veu de gran qualitat Començà en el grup de folk Stone Poneys el 1966, i dos anys després inicià una reeixida carrera en solitari, acompanyada per una banda que després esdevingué The Eagles El 1972 enregistrà el seu disc més característic, Linda Ronstadt , en el qual versionà temes de Neil Young i Jackson Brown Però no fou fins el 1974, amb el disc Heart Like a Wheel , que obtingué un gran reconeixement arreu del país Al final dels anys…

Les seves interpretacions van de la clara comicitat Bell, Book and Candle , de R Quine 1958 Some Like it Hot , de B Wilder, 1959 al dramatisme més profund Fire Down Below , de R Parrish, 1957 Days of Wine and Roses , de B Edwards, 1962 Save the Tiger , de JG Avildsen, pel qual rebé un Oscar el 1973 The China Syndrome , de J Bridges 1979, pel qual rebé el premi d’interpretació Canes, i Missing , de Costa-Gavras, 1982, també guardonat a Canes, tot passant pel camp de la tragi-comèdia The Apartment, 1958 Irma, la Douce, 1963 The Fortune Cookie , 1966, Front Page , 1975, totes de…

Estudià arquitectura, però l’èxit de la peça radiofònica The Life of man 1956 decidí la seva vocació escènica i aviat fou considerat com un dels membres més interessants del moviment Angry Young Men Entre les seves obres, sotmeses a unes tècniques sovint paralleles a les de Bertolt Brecht i de clara orientació marxista, sobresurten Live Like Pigs 1958, Sergeant Musgrave's Dance 1959, The Happy Haven 1960, The Workhouse Donkey 1963, escrita —igual que les obres posteriors— en collaboració amb la patriota irlandesa Margaretta D’Arcy, The Hero Rises Up 1968, The Ballygombeen…

A 15 anys anà als Estats Units, on el 2005 publicà el seu primer àlbum, Music of the Sun , que fou un dels més descarregats per internet Posteriorment ha publicat A Girl Like Me 2006, Good Girl Gone Bad 2007, Rated R 2009, Loud 2010, Talk That Talk 2011, Unapologetic 2012 i Anti 2016, amb un èxit similar, que li ha valgut un total de 13 premis Grammy, entre altres guardons Ha obtingut discos d’or als Estats Units, Alemanya, França i la Gran Bretanya Entre les cançons de més èxit, cal esmentar Umbrella i Run This Town   La seva música, que rep la influència de Bob Marley, Madonna…

Format per Kurt Cobain veu i guitarra, Chris Novoselic baix i Dave Grohl bateria, la seva aparició marcà un abans i un després en el rock Influïts pel heavy de Black Sabbath, el hardcore-punk de Black Flag i les melodies pop de The Beatles, feren unes cançons de ritme agressiu, claustrofòbiques i denses, expressió de la buidor espiritual dels joves nord-americans dels anys noranta del segle XX, l’anomenada Generació X Cobain i Novoselic fundaren el grup el 1987, però no fou fins el 1991, un cop incorporat Grohl, que enregistraren el seu disc més memorable, Nevermind , amb èxits com Come as…

Fundada el 1981 per Declan Donnellan i Nick Ormerod, ha estat reconeguda internacionalment per les seves creatives escenificacions dels clàssics universals Shakespeare, Calderón, Corneille, Racine servits amb màgia i humor en unes actuacions dinàmiques i una vivaç i gràfica narració Es caracteritza per l’estil vigorós dels seus muntatges, fets amb gràcia còmica, elaborada destresa musical i subtilesa coral, on els actors són el nucli de la creació dramàtica Les seves produccions han guanyat els premis més prestigiosos, amb diversos Laurence Olivier Awards de Londres A Barcelona s’han valorat…

Es graduà en arts a la University College de Dublín del 1961 al 1968 exercí de mestra d’escola i posteriorment es dedicà al periodisme per a l' Irish Times Començà a publicar narracions al final dels anys setanta, i el 1982 aparegué la seva primera novella, Like a Penny Candle , a la qual seguiren, entre d’altres, Echoes 1985, Firefly Summer 1987, Silver Wedding 1988, Circle of Friends 1995, Tara Road 1998, Scarlet Feather 2000, premi WH Smith de ficció, 2001,  Nights of Rain and Stars 2004 i Minding Frankie 2010, a més de diversos reculls de narracions The Lilac Bus , 1984 This…