Resultats de la cerca

Vida i obra El 1619 succeí el seu pare com a alcaid de la Casa de les Comèdies de València Fou autor de diverses comèdies en castellà de tema històric i hagiogràfic, com la feta en collaboració amb Marc Antoni Ortí, Comedia famosa la Virgen de los Desamparados de Valencia Madrid 1669 Escriví nombrosos entremesos i obretes de tradició cortesana que li reportaren una fama notable i que foren recollides a Ramillete gracioso València 1643 Publicà també tres colleccions de poesies jocoses La cosquilla del gusto València 1629, El bureo de las Musas del Turia València 1631 i El tropezón…

D’origen aristocràtic, lluità activament contra la tirania, per la qual cosa hagué d’exiliar-se dues vegades La seva obra, conservada molt fragmentàriament, és plena d’allusions als esdeveniments polítics del seu temps i influí, sobretot, en Teòcrit i en Horaci Fou el creador del ritme anomenat alcaic

Hom el classifica, segons la potència i la qualitat de la veu, en tenor buffo , lleuger o di grazia , líric, líric spinto , tenor di forza o dramàtic, graus convencionals segons el repertori de l’intèrpret La classificació dels països germànics inclou el heldentenor tenor heroic, entre altres

El 1911 esdevingué solista de l’Orfeó Catalònia, i un any després ingressà a la classe de cant de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià també solfeig, cant i piano amb Alfons San José, Elisa Vázquez i Antònia Sancristòfol Més tard continuà els estudis de cant amb Joaquim Vidal Nunell al Conservatori del Liceu Realitzà unes brillants actuacions al Teatre Líric Pràctic El 1924 fundà a Barcelona el Foment de l’Art Líric i els Concerts Paulet, amb la finalitat d’ajudar els joves artistes lírics Oferí nombrosos concerts en diversos indrets de Catalunya A partir del 1928 es dedicà a…

La seva poesia, influïda per JM López-Picó i Carles Riba, deixa molt present l’ideari catòlic de l’autor El 1926 publicà La vida a contrallum , llibre que presenta un jo líric escindit entre carn i esperit, i lluitant pel triomf del darrer mitjançant l’evasió del món A Pels camins del món 1928, en canvi, el jo líric decideix sortir a cercar la pau en el món extern, però descobreix que aquesta només pot trobar-se en Déu A Murmuris de corn marí 1936 recull poemes escrits entre els anys 1929 i 1932, en els quals, seguint el to dels anteriors, el jo líric canta el seu anhel de puresa i la…

Generalment tracta temes eroticoelegíacs o bàquics, amb una rebuscada preocupació formal

Tot i que pot ser independent, és més habitual trobar-la en el context d’una obra relativament extensa, com una òpera, un oratori o una cantata Durant els segles XVII, XVIII i XIX el terme també s’aplicà a la música instrumental En les suites instrumentals del Barroc tardà es referia a una peça d’aquestes mateixes característiques que oferia un contrast amb les restants, escrites en ritmes de dansa específics També designà una peça curta usada com a tema per a una sèrie de variacions Ària deriva del llatí aer , que significa ’aire o atmosfera’ L’ús d’aquesta paraula en sentit musical es…

Estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia i posteriorment amplià la seva formació a Roma, on fou deixebla de L Ricci i de M Llopart El 1955 debutà a Spoleto amb el paper de Norina Don Pasquale i l’any següent fou Zerlina Don Giovanni al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença Especialitzada en papers de soubrette en òperes de G Donizetti i WA Mozart, també interpretà papers de coloratura com el de Violetta La Traviata —el 1959, al Metropolitan de Nova York— o el de Gilda Rigoletto —el 1964, al Covent Garden— Abandonà momentàniament la seva carrera el 1974 i reaparegué al…

L’origen de la paraula lliga el seu significat amb la poesia antiga destinada a ser cantada o acompanyada, la poesia lírica del grec lyra , instrument de corda Segons el que en digué la teoria grega de la poesia, el sentit d’aquest afegit musical era aprofitar l’extraordinari poder d’impressió de la música per a reforçar el propi poder d’afecció de la paraula cantar, musicar el text, era fer més patètic el poema El que s’anomenà ’òpera', ’teatre líric', ' drame lyrique ', etc nasqué -enfront del moralisme ascètic propi de la música eclesiàstica- com el projecte de redescobrir el secret del…